02 d’abril 2014

3a tertúlia d'El primer glop de cervesa: "La informació pública accessible, com?"

Ahir al vespre vaig participar en una activitat molt interessant i que us recomano molt: les tertúlies "Primer glop de cervesa". Per contextualitzar-ho, us explico molt breument què és: es tracta d'un grup de professionals bibliotecaris que promouen unes tertúlies al voltant de la informació i la documentació (societat i biblioteques) tot fent unes "tapes" i un "glop de cervesa". Dit així queda molt escuet, però si voleu més info podeu llegir l'apartat QUI SOM de la seva pàgina web.

Bé doncs el cas és que ja n'han fet tres. La primera va ser al desembre (Biblioteques i el bé comú) i la segona va ser al febrer (Biblioteca i context urbà: l'encaix de l'equipament en l'entorn). Ah! m'oblidava d'una cosa important: a cada tertúlia es conviden a dos ponents: ells fan una primera exposició sobre el tema i després els tertulians enriqueixen el debat. Un format molt agradable!

Foto feta per Carme Fenoll
Bé, i ara sí, em centraré en la trobada d'ahir. Aviso que aquesta crònica (com totes les que acostumo a fer al blog) no responen a criteris d'exhaustivitat ni formalitat. Em remeto al títol del propi blog, "des del meu punt de vista" :-)

Vale va. Els ponents convidats ahir van ser Josep Matas i Marta Continente (feu clic al nom i veureu el seu Twitter). El primer en parlar va ser el Josep i va exposar una mica els temes de transparència en tres punts cronològics: que s'havia fet fins ara, on som ara, i què cal fer en un futur. Després va parlar la Marta. Tots dos van tenir 15 minuts per cap per exposar els seus pensaments i coneixements, per exemple:

  •  La poca passió que demostren els polítics a l'hora de fer possible la transparència administrativa (transparència real, no de boca)
  • La problemàtica de que no existeixi un període final de reserva, o sigui, que hi hagi documents que siguin secrets i no hi hagi un termini per dir "d'aquí un any ja no serà secret", ja que hi ha moltes coses que no surten a la llum
  • Escurçar terminis. No hauria de ser possible que s'hagi d'esperar tant de temps per obtenir una resposta de l'administració. Escurçar terminis implicaria haver de millorar la gestió interna, posar-se les piles
  • La importància de les noves tecnologies per a què juguin a favor nostre (ara per exemple és fàcil i ràpid penjar una llei, convocatòria o ordenança) 
  • Oportunitats de l'open data: molt important això! dades obertes útils pels ciutadans (ara n'hi ha, és cert, però el portal dades obertes gencat és minsu) Estaria molt bé disposar de dades obertes en el camp de la salut o l'ensenyament, per exemple. 

Bé, més o menys va ser així. I després van anar intervenint els assistents, dels quals en destaco algunes idees més:

  • El model periodístic d'aquest país no va bé perquè es busca l'errada o l'anècdota. S'hauria d'informar en positiu :)
  • No tot és culpa dels polítics: estem endarrerits nosaltres mateixos per manca de curiositat. És un problema cultural, no tenim curiositat informativa
  • Costaria obrir dades (referent a lo que deia abans de l'open data) perquè topariem amb la legalitat i/o la gent s'enfadaria (professionals d'algun sector)
  • Estats Units ens porta un avantatge d'uns set anys (respecte a Europa, ja que si ho comparem amb Espanya potser estem a anys lluny). 
  • Interessant reflexió: hi ha països on la majoria d'informació és accessible i quan una cosa no es diu es pregunta perquè. Aquí passa al revés: no es diu quasi res i el que es fa públic es pregunta perquè s'ha fet públic (de fet és una mica a l'estil de la caverna de Plató).
  • L'important paper que hauria de jugar la biblioteca pública: a Alemanya, fa anys, a l'entrada de la biblioteca tenien les actes dels plens de l'Ajuntament o les actes de les entitats i associacions de la zona (aquí seria impensable).
  • La mala mania d'esborrar dades (per part del govern)

Bé fins aquí.
No entro en fer reflexions personals, simplement em limito a fer una mica de resum per a qui li pugui interessar el tema.

Jo realment crec que vaig sortir motivada i deprimida a parts iguals. Es podrien fer tantes coses però hi ha tants murs al davant! 

Pd. A banda d'això, una bona excusa per menjar pintxos molt bons (sobretot el de l'hamburgueseta i el frankfuret) i per retrobar persones amb les que fa temps que no coincideixes.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails