24 de febrer 2014

El Barcelonauta (Pep Albanell)

Potser perquè m'agradava el títol, potser perquè era quasi com un clàssic juvenil, potser perquè n'havia sentit a parlar diverses vegades... potser per tot això me n'esperava bastant més... (i potser perquè ja no dec tenir edat :-D)


El Barcelonauta és una novela juvenil ambientada en la Barcelona dels 70. Bé, està ambientada als 70 i està escrita als 70, i això es nota. Vull dir que es pot escriure una novel·la ara i fer-la ambientar on tu vulguis, però en certa manera (llenguatge etc) es notarà que no està escrita en l'època en la qual situes l'acció...

Bé, amb el Barcelonauta passa això, o almenys a mi m'ha passat: l'he notat com que s'han caducat els contiguts, però com quan es caduca un yogur, no quan madura un vi :-). Tot i així és una història distreta i no he abandonat el llibre n'hi res.

Va d'un noi de poble, en Quim, que de cop es troba asfixiat a Barcelona: no hi està a gust. Gasta tots els diners en un bitllet de tren però perd la cartera (bitllet i diners inclosos).  A partir doncs, de les primeres pàgines, el jove protagonista va seguint el rastre de la cartera, portant-lo a situacions força inversemblants i algunes massa forçades. Ja us dic, em dec haver fet gran! Em sap greu, estic parlant de l'obra des d'uns ulls de persona "adulta" i em costa trobar-li el què. I alerta, que segurament em passaria el mateix si ara em posés a llegir els llibres que tan m'agradaven quan era adolescent (o pre-adolescent, clar).

Bé, una lectura distreta. 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails