30 d’octubre 2013

Sonrisas y lágrimas: El musical

Hi ha una pel·lícula que m'agrada moltíssim (bé, n'hi ha moltes). Sens dubte, SONRISAS Y LÁGRIMAS, que l'he vist decenes de vegades, i de fet en vaig parlar al blog ara fa bastant de temps..!


Al 2008 vaig viure a Londres un mes i allà estaven fent el musical de Sonrisas y Lágrimas (THE SOUND OF MUSIC) encara és ara que m'arrepenteixo de no haver-hi anat, però és que sola em feia cosa! Però no passa res perquè ja he pogut veure'l, en castellà, això sí, però ei, està MOLT BÉ!

L'estan fent al Tívoli, el teatre que hi ha al carrer Casp just al darrera de Plaça Catalunya. Les entrades són caretes (pels voltants de 60 euros) però us puc dir que realment són el que valen i que poques vegades he vist dalt d'un escenari una cosa tan maca... potser ha sigut el millor musical que he vist! (el de Hoy no me puedo levantar també em va agradar molt eh, però en una altra mesura.. aquest ho supera) Està molt ben fet, visca Sonrisas y lágrimas!


La primera vegada que es va estrenar el musical va ser l'any 1959, a Broadway. Actualment ha estat vist per més de 45 milions de persones i en 24 països diferents (només?). La pel·lícula, posterior al musical, s'ha convertit en el musical més taquillero de la història i a més té una banda sonora súper popular :-)

L'obra inclou a més de 30 artistes en escena que canten súper bé (especial menció a l'actriu que fa de María i a la que fa de monja, la mare superiora). A cada actuació hi ha 22 canvis d'escenari i a més, 140 prendes de vestir per que tot estigui cuidat al mínim detall.

Us poso un vídeo de l'obra (a la versió catalana alguns nens són diferents i la germana petita, la Gretel, quan diu la seva frase a la cançó So Long, Farewell, ho fa en català). Doneu-li al play, doneu-li al play, que és súper maco d'escoltar :-)

.


Fins i tot vaig plorar! quan canten davant la gent, al festival aquell... i el pare canta Edelwaiss, oh!!! pell de gallina! a més l'escenari és molt involucrador en aquell moment, imposa bastant i t'hi sents allà. (Por Austria!)

Nota: Aquesta família va existir realment. Va ser l'any 1938, tot i que es van casar molt abans, al 1927. I van viure a Salzburg fins l'any 38 que van fugir. En realitat tampoc van creuar les muntanyes a peu sinó que van anar cap Amèrica a cantar, passant primer per Itàlia, a la qual hi van arribar en tren. Van cantar durant un parell d'anys més :-)

Un parell de curiositats més: quan estava a Chile (mes d'agost 2010) un dia parlavem d'aquesta película i no sabíen de que parlava, fins que vaig dir el títol en anglès i em van dir: "Acá se llama LA NOVICIA REBELDE" :D). També a Chile a la residència d'estudiants on vivia hi havia una noia austríaca i em va dir que la peli durant molts anys allà no va ser gens coneguda, doncs no es va estrenar al país.

A que espereu per comprar les entrades? No us n'arrepentireu!
Coses que punxen una miqueta (res, tonteries!):
- El capità (Von Trapp) i ella no tenen la mateixa química que la pel·lícula
- El tío Max i la baronesa "Shreder" (no sé com s'escriu) em semblen una mica fora de to, massa còmics, a sobre canten una cançó que a la pel·lícula no surt (entenc que al musical sí i la pel·lícula va decidir ometre-la) però si ja prou malament em cauen els personatges, pitjor si a sobre canten una cançó, jajaja.
- Em molesta molt que paguis 60 euros d'entrada i et vulguin cobrar 1 euro pel programa.

When the dog bites
When the bee stings
When I'm feeling sad
I simply remember my favorite things
And then I don't feel so bad
(My favorite things)

27 d’octubre 2013

La pel·lícula de la setmana: Kon-Tiki

Els dies 21, 22 i 23 d'octubre es va celebrar arreu d'Espanya "La fiesta del cine", i cada entrada valia 2,90 euros. Les sales es van omplir! Després diuen que la culpa és de la pirateria... però són els preus! Qui pot dir que no a una peli per menys de tres euros?

Les cues van ser inmenses i les probabilitats d'escollir anaven disminuïnt a mesura que els minuts passaven. Tot i així, vam poder veure KON-TIKI, a Diagonal Mar.


És molt fort perquè jo d'això no en sabia res. I no sé si vosaltres coneixeu aquesta història que es basa en fets reals, en tot cas l'explico (com que són fets històrics sense girs argumentals no ho considero spoiler, però si algú realment no vol saber res, que pari de llegir ara mateix) :-)

L'any 1947, un antropòleg noruec que es deia Thor Heyerdahl va descobrir que els primers habitants de la Polinèsia no havien vingut de l'Àsia, sinó de Perú (des de l'altre costat). Quan ho va explicar no se'l creien (tenia, clar, tots els llibres d'història en contra seva) i per demostrar la seva teoria va haver de construir una barqueta seguint el model original, o sigui, les barques de troncs que feien servir els pobles indígenes.

1947
Fidel a la seva teoria, no va voler que a la barca s'hi posés cap clau ni res que no fos de l'época. Durant 101 dies van recòrrer uns 8000 km.
Segons he llegit, el lloc d'arribada va ser un arxipèlag polinesi que es diu TUAMOTU. Si mirem el Google Maps, és aquí:


Millor fem un ZOOM per a que us ubiqueu:
 

Exacte! el mig del no res!Quan veig aquestes coses em sento tant petita i insignificant, tant de món per veure, tanta contaminació generada, ens estem carregant tot...


La barca (original crec) es conserva al Museum Kon-Tiki que hi ha a Oslo:


La veritat és que em va agradar molt la pel·lícula per tota la història que hi ha al darrera, la qual no coneixia i ara ja sí. :-)
Pateixes bastant perquè hi ha taurons i situacions de tempesta i coses així, però està molt ben feta i molt ben aconseguida.

26 d’octubre 2013

Restaurant de la setmana: Àpat

L'altre dia vaig sopar al restaurant ÀPAT (Aribau, 137)

www.apat.es
Vaig sopar-hi molt bé.
És cuina mediterrània (vaja, d'aquests que tenen de tot una mica amb producte local). Quan entres per la porta hi ha com un dispensador de gel de mans, aquella mena de substància que se'n diu popularment "sabó sense aigua", que és com un gel que s'evapora o es filtra molt ràpidament pels porus de la pell, no sé. El cas és que em va resultar curiós, és perquè ja arribis amb les mans netes :-)

El restaurant no és del tot barat, però els plats estan bons! De primer em vaig agafar uns espaguettis molt i molt finets (súper finets!) amb carbonara i ceps i de segon carn amb una salsa de formatge i pera (que la pera no m'agrada però n'hi havia poca).
 
La foto no li fa justícia

Em va agradar més el primer plat que el segon, perquè em vaig oblidar que la carn la volia molt feta (sóc d'aquelles persones que no suporta la carn crua) i estava una mica vermella. Però clar, demanar que me la tornessin a passar no era plan perquè ja estava el plat ben muntat i em sabia greu. Però que vaja, que dolent no estava eh! és psicològic :-)

No vam agafar postres perquè estavem molt plens. A mi hi ha una altra cosa que em va agradar del restaurant, perquè no ho havia vist mai: abans de portar-nos el primer plat ens van portar una cosa com de guacamole per picar i fer més lleu l'espera i després acte seguit el cambrer va portar pa i va tirar un raig d'oli al plat (el plat estava buit, clar). La cosa es que amb l'oli al plat i el pa pots sucar jejejejej em va fer molta gràcia, la veritat.


25 d’octubre 2013

[Marcapáginas] SORTEOS, vuelven los sorteos...

(nota: ja sé que normalment parlo de punts de llibre els dimarts i que avui és divendres, però és una bona iniciativa que comença avui) Llegiu, llegiu... :-)

--------------------------------

Amigos coleccionistas:

Algo más que papel   (Chelo)
Llunascrips   (Imma)
Des del meu punt de vista   ( Eli )
Mondopunts   ( Montse i Domènec )
Punts de Llibres Lliures    ( Oscar i Paco )
Marcapáginas de mi colección   ( Justa )
Punto de papel     ( Mª Rosa )
Marcapaginasporuntubo   ( Paco )

blogs todos ellos dedicados a la exposición, difusión y coleccionismo de marcapáginas nos hemos puesto de acuerdo para hacer sorteos de marcapáginas entre todos los coleccionistas que participéis con comentarios en los artículos publicados en estos blogs.

Para no coincidir con los sorteos varios blogs a la vez, hemos confeccionado un calendario.
 A partir del día 1 de noviembre empezarán los sorteos, cada uno de ellos va a durar 15 días naturales y para participar tendréis que poner comentarios en los artículos del blog que haga el sorteo.
 En cada blog os iremos indicando cual va a ser el siguiente sorteo y dentro de qué días.
Los marcapáginas que se sortearán serán los que cada blog considere oportuno en cuanto a cantidad y calidad y los mostrará en el artículo.

El primer sorteo del 1 al 15 de Noviembre será realizado por Algo más que papel.

¡ Suerte y a participar !


24 d’octubre 2013

L'enveja i l'ensinistrador de canaris

Uns quants dibuixos que he fet aquests dies per al curs d'il·lustració. Personalment el primer m'encanta :-) (la resta, millorables).

TEMA: L'enveja

a) a tot color


b) bitó (un sol color i barrejat amb blanc o negre)


TEMA: L'ensinistrador de canaris

a) a tot color

b) bitó (un sol color i barrejat amb blanc o negre)


23 d’octubre 2013

Open House Bcn: Teatre Principal / Frontó Jai alai Palacio

Els qui més o menys aneu seguint el blog, sabreu que sóc molt fan de l'OPEN HOUSE, l'esdeveniment que a mitjans d'octubre fa que més de cent edificis obrin portes i se'ns n'expliquin els més preuats secrets.
Aquest era el quart any del Festival. Si bé fa dos anys que n'he estat voluntària, aquest any hi havia el V Congrés de LIJ i vaig renunciar-hi. Però això no vol dir que no hagi visitat res!!

I quina sorpresa ens hem emportat :-)
Estàvem pel centre i volíem visitar una cosa propera i sense cues. Casualment prop d'allà hi havia el TEATRE PRINCIPAL, on a més un amic bibliotecari hi feia de voluntari.
Poc en sabíem, d'aquest teatre. De fet a la guia només deia que és un dels més antics de la ciutat i probablement també d'Europa, que va patir incendis i que després de tancar portes l'any 2006, ara reobriria com a equipament totalment reformat (sota la direcció artística de Toni Albà)

PERÒ, SORPRESA!:


La visita al teatre incloïa una petita gran sorpresa: al pis superior hi ha una pista (frontón) de pilota basca totalment abandonada!


Es tracta del Frontó Jai Alai, que ja fa anys i panys que no s'utilitza. A BTV es veu que ho van comentar ja fa uns mesos, aquí teniu l'enllaç.
Segons ens van comentar, hi va haver una època en que la pilota basca es va fer molt famosa a Barcelona, i van fer aquestes pistes. Hi anava molta gent.

Ara estan fent obres per rehabilitar-ho i segurament ben aviat tindrà ús públic (de fer ens va dir la noia que les cadires s'havien restaurat amb els colors originals, que havia costat molt trobar aquesta gamma concreta de verd). Ara s'utilitza per a festes privades.

Dubto que utilitzin aquest equip de so

A mi realment em va sorprendre molt. En primer lloc per la descoberta d'una cosa que NO sabia (em passo moltes hores llegint sobre Barcelona jajajaj és injust!) com pot haver-hi això enmig de la Rambla?? :-)
I en segon lloc em va sorprendre per l'espai en sí, és com màgic. Saps que a fora hi ha el bullici de la gent que passeja rambla amunt i rambla avall, en canvi aquí dins és com entrar en una càpsula del temps. El món queda aturat i respires un aire que sembla que porti allà dècades. A més, la llum! Una impressionant llum natural provinent del sostre... En definitiva, una petita perla i una gran descoberta. Com adoro l'Open House, jajajaja!!!



Per cert --> al blog de Barcelofília hi ha informació sobre una altra pista que va existir i de la qual ja no en queda ni rastre: el Frontó Txiki-Alai.

ALTRES EDIFICIS OPEN-HOUSE DEL BLOG:
(ara veig que encara m'en falten per explicar, he anat a més llocs durant l'open!)

- Torre Banc Sabadell 
- Parc de Recerca Biomèdica PRBB 
- Círculo Ecuestre de Barcelona
- Xarxa de clavagueram
- L'Arc de Triomf (des de dalt)
- Col·legi de les Teresianes de Gaudí
- Torre d'Aigües de la Catalana de Gas
- Central de bombeig
- Patronat Ribas (Enric Sagnier) actual IES Vall d'Hebron

A gaudir, doncs, de la ciutat!

22 d’octubre 2013

[Marcapáginas] Amigos que te dan sorpresas

El otro día estuve en casa de unos amigos y me dieron un sobre lleno de marcapáginas que me habían estado guardando. Felicidad total :-)
Aquí van algunos:

1. Llibreria Dòmino de Girona, con forma de lápiz (había uno también en forma de ficha de dominó)


 2. Gegants de Catalunya.Son como de dos series distintas y no sé si hay más. Es de una colección de figuritas, pequeñas reproducciones de "gegants".


3. Unos preciosos de Girona:


4. Este, genialísimo, de Reading London.

5. Tres de la EOI de Ribera d'Ebre, del curso 2010-2011 (EOI = Escola Oficial d'Idiomes)


6. Unos de l'Agrupació de Comerç i Serveis de Sant Andreu de la Barca:


7. Uno de las librerias Foyles de UK (tenía varios de cuando estuve allí, y me alegra saber que van saliendo...)

 8. I por último, tres de Navidad. "Vilassar comerç":


En resumen, me encantan.... :-)

21 d’octubre 2013

V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil (resum personal)



Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Barcelona el V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, que enguany estava dedicat a el tema “Història i ficció històrica per a infants i joves”.

Jo és la primera vegada que hi anava (ho celebren cada 3, 4 o 5 anys, depèn…) i quan vaig veure que es feia descompte amb el carnet del Col·legi doncs mira, vaig aprofitar per anar-hi. Han estat molt interessants. 

Miraré de fer un resum personal (d’aquells des d’un punt de vista propi i sense voluntat de ser ni molt formal ni objectiva, com faig sempre al blog) :-D

Dissabte matí

Després d’una presentació per part dels organitzadors, es va fer la conferència inagural per part de l’escriptor Oriol Vergés:  “La narració històrica per a infants i joves”. Cal dir que tot el congrés va estar marcat per un fort caràcter catalanista (és una pena que a ple segle XXI encara estiguem defensant i lluitant per normalitzar les nostres coses, no?). Bé, al cas, això més que res ho he dit per una frase seva: “Fer conèixer la nostra història hauria de ser un fet normal”, i té raó! (per cert a Twitter el hashtag va ser #VCongrésLIJ).
  Ell, que també ha estat professor, comentava que el realisme es pot estirar de tal manera que pots seguir sent fidel a un temps i un context històrico-social sense haver de patir per si t’inventes alguna coseta. Podem forçar la situació: podem parlar de situacions amoroses o relacions entre persones que no van existir però que fàcilment podríen haver existit.
I després hi ha una altra opció a l’hora d’escriure història: Pots fer fantasia enmarcada en fets històrics. Això em recorda un llibre que vaig llegir a 8è (EGB!), “Creuada en taxans”, d’un noi que arribava amb una màquina del temps a l’època de les croades cristianes...

Després d’una pausa café, va tenir lloc la sessió “Entre la ficció i la veritat històrica: fidelitats i infidelitats”. Estava moderada per l’escriptor Àngel Burgas i hi participaven tres escriptors i un il·lustrador (Oriol Garcia Quera, especialista en fer còmics històrics). Alguns conceptes i idees que van sorgir (i no em feu dir qui les va dir perquè ja no ho recordo):

  • Sempre hi haurà algú que et dirà que allò no és del tot verídic 
  • Sovint es fa ficció històrica amb voluntat didàctica i pedagògica
  • El propi autor/il·lustrador hauria de decidir fins quin punt vol ser honest amb els fets
  • No s’hi val tot
  • Cal coherència interna: si optes per documentar-te, cal fer-ho bé: moda, costums, menjar...(això val per escriptors, il·lustradors... i gent del món audiovisual, pelis, sèries, documentals, obres de teatre...)
  • Si ens documentem amb altres ficcions, podem arrossegar errors
  • En aquest país falta coneixement històric
  • L’hàbit de la lectura s’ha d’aprendre d’una manera juganera, sense imposicions.

Dissabte tarda

Per la tarda hi va haver una taula rodona amb el tema “Efemèrides, commemoracions, aniversaris: ocasions de creació i de difusió de narrativa històrica”.
Hi participava com a ponent una companya de la Facultat, la Cèlia Millan. Ella va parlar de les diferents activitats que s’havien fet o es fan a les biblioteques de Barcelona, i de fet a dins la bossa de material hi havia una guia de lectures recomanades sobre el tema del congrés.
Es va parlar de la falta de llibres de coneixements (no ficció) i també dels buits que hi ha sobre alguns temes. Que per exemple de la Guerra Civil hi ha molt però que la història del nostre país és ben llarga i molts períodes estan sense cobrir.
També per exemple, hi havia la directora de Cavall Fort (Mercè Canela) que va comentar alguns dels grans esdeveniments que s’havien celebrat a la revista (el primer, 1968, any Pompeu Fabra). Van comentar també que hi havia saturació de “Any de”.
Un parell de coses més que em van cridar l’atenció:

  • La frase: “Es pot editar 1000 vegades un llibre de Josep Pla, però seguirem venent 1000 vegades menys que aquell senyor gris” (referint-se a les Ombres de Grey). Això, ho recordo, ho va dir Josep Llussà, editor de Baula.

  • El problema de que en un llibre hi hagi una pegatina permanent on posi “Any Espriu 2013”, per exemple: es veu que quan passa un any ja sembla de contingut “caducat”... O_O!!


Diumenge matí

El matí de diumenge va començar amb una conferència de Teresa Duran titulada “Història sense orígens”, i que vindria a ser una reflexió de perquè aquí a Catalunya no tenim coneixement dels nostres propis personatges. O sigui, m’explico: hi ha una sèrie de prototips de personatges, com ara: “El pare fundador”, “L’heroi èpic”, “la bona dama”, “El murri eixerit”... i que altres països els tenen molt ben identificats i els utilitzen en el seu dia a dia en frases fetes o coses així.
A Catalunya tenim alguns personatges que formen part d’aquests prototips: Jaume I, Guifré el Pilós, Serrallonga, el comte Arnau, el timbaler del Bruc,... però, els tenim ben endinsats? Doncs no, no. No són prou populars. I la culpa és de moltes coses: cultura castellana invasora i depsrés la cultura americana, guerres civils, dictadures, prioritats diverses, poca narrativa oral. A Catalunya tenim grans personatges històrics, però la majoria ens són desconeguts! I, tal com ha dit la Teresa, una flor no fa estiu però moltes fan un ram. ÉS qüestió de incloure poc a poc aquests personatges en el nostre dia a dia: xarxes socials, cançons corals, sèries de televisió... etc. És cosa de tots
:-)

Després de la pausa café hi havia una taula rodona sobre “La recreació o creació de personatges en contextos històrics”, que m’ha agradat molt. Parlava de la importància d’ubicar bé un personatge en un context. Recuperava la idea del dia anterior que calia documentar-se bé en tots els sentits, ja que la il·lustració fa que els lectors entrin millor en la història que s’està explicant. Per exemple, l’escriptora Dolor Garcia i Cornellà parlava de documentar-se al 100%, inclús acostar-se a caminar pel poble dels fets si és que encara existeix. Credibilitat a tope: crees un personatge i li montes la vida, li poses cognoms, el fas menjar, el fas dormir, resar, cantar, parlar... i després es mor, s’ha d’enterrar, testaments, documentació de l’época... En canvi altres persones a la taula, com l’Ignasi Blanch (il·lustrador) doncs donava més importància a servir-se de la pròpia experiència per formar personatges.
El que si que vull destacar és la idea que els escriptors i il·lustradors puguin comunicar-se una mica i treballar en una mateixa línia (o no, això és un tema obert). Clar, explicava l’escriptor  Enric Larreula que un cop un il·lustrador li va matar el text, ja que els dibuixos no s’adequaven  gens amb el text...

Diumenge tarda

Finalment, diumenge a la tarda (i bravo si algú encara està llegint això, perquè deu ni dó lo llarg que m’està quedant!) amb la taula rodona de “La narració històrica a l’ensenyament. Lectura i currículum”.
S’hi van exposar algunes idees com ara que l’escola hauria de fomentar la literatura de qualitat, que no n’hi ha prou amb un “que llegeixin qualsevol cosa però que llegeixin” (amb aquesta opinió no hi estic del tot d’acord, en part sí, en part no). Que sense imposar, es puguin recomanar llibres amb bons personatges.

Després al final es va donar el Premi Aurora Díaz-Plaja, on la Teresa Mañà (professora de BiD) va explicar una mica qui era aquesta dona polifacètica (bibliotecària, escriptora i unes quantes coses més sense mai aturar-se) i va aprofitar per demanar que a veure si algun dia alguna biblioteca podria portar el seu nom. A veure doncs.

I fins aquí la gran explicació :-)

18 d’octubre 2013

Expo "50 anys i tan joves. La Galera 1963-2013" a la Jaume Fuster

Ahir vaig anar a una xerrada sobre il·lustració que feien a la biblioteca Jaume Fuster, enmarcada dins una sèrie d'activitats al voltant dels 50 anys de l'editorial La Galera.

Hi ha una exposició que es podrà veure fins al 7 de gener:


Foto extreta del Diari Ara
La primera vegada que aquesta editorial va publicar un llibre va ser l'any 1963. La va fundar Andreu Dòria "amb la voluntat de normalitzar l'aprenentatge del català i de formar el jove des de la qualitat literària i plàstica" (podeu llegir més informació aquí). Ara la directora és la Iolanda Batallé, autora de "La memòria de les formigues" (en vaig parlar aquí i el recomano molt) i "El límit exacte dels nostres cossos" (també l'he llegit). Ara n'ha escrit un de nou, encara no l'he llegit :-)

Al voltant de l'exposició i de l'aniversari, s'està fent un cicle de conferències. I són molt interessants!

La d'ahir va ser una taula rodona sobre il·lustració.
Participaven l'Ignasi Blanch, la Pilarín Bayés, Òscar Julve, Jordi Lafebre, Meritxell Ribas i Pedro Rodríguez.

Jo mai em quedo massa amb el nom dels il·lustradors i la veritat és que a part de l'Ignasi i la Pilarín, la resta pel nom no em sonaven (després buscant al Google obres seves doncs amb alguns ja hi caus). De fet de la Meritxell Ribas a l'exposició hi ha una il·lustració seva de Tom Sawyer i me'n vaig enamorar. No l'he trobat a Google però us en poso una altra del mateix llibre:

Tom Sawyer  (Meritxell Ribas)

Em va agradar molt moltes de les coses que es van dir. Per exemple, (ara espero no equivocar-me amb els noms) el Jordi Lafebre va dir que ell de petit veia que la il·lustració catalana era una mica com antiga. Bé, no ho va dir ben bé així, jo ja m'entenc. Això no vol dir que ara encara ho pensi, cosa que ja va deixar clara! Això em va fer pensar en mi mateixa perque, quan era petita, no m'agradava gens l'obra de la Pilarín. Tenia llibres seus (per exemple, el de religió, del cole) i mira, no sé tu-.. ho he dit alguna vegada al blog, no m'agradava. Una vegada aquí al blog vaig dir:

He de reconèixer que jo no era fan de la Pilarín. Més aviat em feien una mica de ràbia, em recordaven als llibres del cole... no sé... . Però això està canviant amb el temps, he après a valorar-la, i molt!

I l'exposició que van fer al Palau Robert em va encantar! (aquí en parlo, amb fotos) (per cert ara n'hi ha una de la Roser Capdevila, la de les tres bessones... vull anar!!).

Bé, continuo, que m'estic dispersant:
Jo de petita llegia còmics a l'estil Zipi Zape. Era molt fan d'aquests dos germans! I clar, per una banda tens Zipi Zape que són personatges amb vida pròpia i molta personalitat i que no paren quiets i que te'ls coneixes i que no en fan ni una de bona i per l'altra, clar, la Pilarín, amb personatges que no han trencat mai un plat jejeje.


No estic comparant una cosa amb l'altra (no es podria) però el cas es que a mi m'agradava llegir còmics i a més després van venir tots els dibuixos japonesos, va arribar Toriyama i va arribar el seu Son Goku amb el seu núvol Kíngton... jo tenia 9 anys i tinc ben clar que jo sóc el que sóc gràcies a totes aquestes sèries animades que ens arribaven del país oriental. 
Aquest il·lustrador també va dir que ell va aprendre a dibuixa a la mateixa vegada que va aprendre a narrar històries, i auixò tb em va fer gràcia. Ara vaig a classe d'il·lustració i se'm fa sovint complicat amb un sol dibuix narrar alguna cosa, fer que hi hagi "molt més que un dibuix", .. perquè m'he agafat massa als textos. Sempre he dibuixat ninotets (no sé fer res més) amb globus de paraules, i ara clar, provo de fer personatges sols i es queden més penjats que un fuet, no diuen res.... aix. Però bé, també s'ha de dir que les classes estan MOLT BÉ! i que des de que faig classe amb l'Ignasi Blanch a l'Escola de la Dona tot ha anat a millor i he conegut gent fantàstica, tenim una classe genial! :-)

Ara penso que quan vaig acabar la ESO vaig optar per un batxillerat merdós, que almenys podria haver fet el batxillerat artístic i tindria més coneixements, potser, o potser no. El cas es que vaig fer un batxillerat que va ser una merda, que vaig haver de repetir curs, que no vaig anar a gaires classes i que a més de tant en tant m'havia de quedar per netejar les taules amb un disolvent que fotia molta peste perquè moltes de les taules estaven plenes de dibuixos que havia anat fent i m'ho feien esborrar.... Buh. Però bueno, tot passa per alguna raó... i de fet ARA SÓC SÚPER FELIÇ DE SER BIBLIOTECÀRIA :-)

M'estic enrollant molt i l'únic que vull dir es que la taula rodona aquesta em va agradar molt i que la Pilarín sobretot brilla com ella sola i que malaguanyats els anys d'infància que no vaig saber apreciar aquells dibuxos amb trenta mil detallets i personetes de galtes vermelles. Com és la vida :-)

-----------
Us deixo amb la info de les properes conferències:

24 d'octubre (19h): taula rodona sobre literatura juvenil amb Àngel Burgas, Rocío Carmona, Sònia Fernández-Vidal, Gabriel Manila i Jordi Sierra i Fabra. Modera Francesc Miralles.

31 d'octubre (19h): taula rodona sobre la importància de les xarxes amb Yaiza B.G, Ernest Codina, Hypatia Pétriz, Carlota Echevarría i Sílvia Cartañà. Modera Francesc Miralles (aquesta es fa a la biblio Xavier Benguerel)

14 de novembre (19h): taula rodona sobre els llibres a l'escola i la biblioteca amb Juanjo Arranz, Jaume Copons, Carme Fenool Anna Fité, Jordi Folck i Miquel Desclot. Modera J. Noguero.

21 de novembre (19h): Taula rodona "El fil dels clàssics: les illes del tresor avui" amb Josep Lluís Badal, Teresa Duran, Marta Luna, Sergio A. Sierra i Josep Vallverdú. Modera J. Noguero. (aquesta també es fa a la biblio Xavier Benguerel)

I després, el 21 de desembre, per la tarda faran una marató de contacontes ("Un Nadal amb La Galera")


15 d’octubre 2013

[Marcapáginas] Rueda de intercambio

Gracias a l'Associació Llibres Lliures y su club de marcapáginas, estoy participando en una iniciativa muy divertida: unas 30 personas coleccionistas nos mandamos un sobre con 100 marcapáginas. Cuando te llega el sobre, coges los que te faltan, lo llenas de nuevo y se lo pasas al siguiente :-)

Ayer ya me llegó (bueno, llegó hace unos días pero no estaba en Lloret) y estos son algunos de los que van dentro:





La idea me parece genial. Ahora mismo hay 4 paquetes circulando, de manera que no hay que esperar mucho tiempo entre un envío e otro. ¡Os animo a participar a vosotros también! 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails