29 de setembre 2013

Barcelona nit d'estiu (Dani de la Orden)

Aquí tenim una de les pel·lícules més maques de l'any, ho té tot: una mica de drama, una mica d'humor, molt d'amor, bones cançons, Barcelona com a marc per encabir-ho tot i la il·lusió d'un director que comença (mitjana d'edat de l'equip tècnic: 26 anys).

Sis històries d'amor i una ciutat.



La pel·lícula ens explica el que va passar la nit del 18 d'agost de 2013, quan suposadament un comenta va creuar la ciutat. Aquella nit van haver-hi 567 històries d'amor, i a la peli n'expliquen sis.

Aquí va el tràiler (ATENCIÓ, ÉS MOLT COMPLET, EVITAR SINO VOLEU SPOILERS)

.
Emociona perquè hi ha històries que arriben a l'ànima. A mi personalment m'encanta la del Jo mai mai del Joan Dausà. De fet la pel·lícula va sorgir escoltant aquesta cançó, i la BSO també és del Dausà (precioses cançons, per cert).

Es fa curta i els actors (amb alguna excepció puntual) estan molt ben escollits. De fet és un film sensible, que cuida tots els detalls :-) Una perla que no podeu obviar i que val la pena veure. 
Al cine no hi ha gaires possibilitats perquè la fan a poques sales, però des del primer dia ja està en DVD i crec que també a Filmin. Nous formats de cinema, renovar-se o morir.

Deixeu-vos emportar per la màgia d'aquesta petita gran pel·lícula: no us n'arrepentireu!

28 de setembre 2013

Brúixoles que busquen somriures perduts (Albert Espinosa)

Bff.... No sé perquè l'he llegit, sabia i intuïa que em decebria.. (ATENCIÓ SPOILERS)


És a dir: m'agrada [m'agradava?] molt el que fa aquest home. El llibre de EL MÓN GROC, de fet, em va agradar molt. El de Si tu me dices ven lo dejo todo pero dime ven, ja no em va agradar tant... i aquest d'ara encara m'ha agradat menys. És com si cada cosa que escrivís anès punxant més. Com a guionista ha fet coses molt bones... HEROIS! i la primera temporada de Polseres. La primera, sí, perquè la segona és una merda punxada en un pal tal com ja vaig dir.

I ara arriba aquest llibre que falla amb forma i amb contingut.

No està ben redactat i abusa de punts suspensius. Bé, ja ho fa expressament, eh? però cansa molt. Jo la veritat és que acostumo a posar punts suspensius quan escric, bastants certament. Però aquest home és imperdonable, no es pot llegir una novel·la on hi hagi un mínim de 10 punts suspensius a cada pàgina: no hi ha punts finals quasi bé! O_O

I després a sobre hi ha el tema de l'obra, que és un autoplagi d'ell mateix.
Recordeu aquell capítol de polseres (segona temporada) que no tenia res a veure amb la resta i que sortia el Benito de nen amb els seus germans i uns anells? En aquell moment el capítol estava prou bé, sinó fos perquè els que havien vist l'obra de teatre Els nostres tigres beuen llet (també d'ell) ja deien que era la mateixa història... i davant de tot això, que fa? doncs agafar un altre cop LA MATEIXA història i explotar-la un cop més canviant-li el títol i el format. O sigui, monta una història de quatre germans, una mare malalta, un pare distant i uns anells i ja té teca per un capítol de les polseres, una obra de teatre i un llibre (això sí, canviant el títol i evitant que l'argument tant de l'obra com del llibre no surti massa per no desevelar que es tracta del mateix).

M'he sentit una mica estafada, la veritat.

El punt a favor d'aquest llibre és que el final està prou bé (canvia una mica de la versió Tigres i la versió Polseres) i, com sempre, frases maques (llibres d'autoajuda disfressats de novel·la, no ens enganyem).

"En aquest món hi ha gent especialista a destrossar somnis"

"Les coses grans estan fetes de coses petites. Si cuides les coses petites , les convertiràs en grans. Si cuides només les grans, seràs sempre petit"

"De vegades a la vida les peces només es col·loquen quan estem preparats per entrendre-les"

I també punt favorable és que la lletra gran i els espais fan que el llibre es pugui llegir tranquilament en un sol dia.

Dic el mateix que vaig dir després de la segona temporada de Polseres... Albert, reacciona! inventa noves coses perquè viure sempre dels mateixos temes t'acabarà enfonsant. Jo em vaig fer fan seva i ara me'n estic desfent... 

27 de setembre 2013

Bobcatsss 2014 a Barcelona

Els dies 29, 30 i 31 de gener es celebrarà a Barcelona la 22a edició del congrés internacional BOBCATSSS. Es tracta d'unes jornades de temàtica bibliotecària que cada any es fan en una ciutat europea diferent i és organitzada per un mínim de dues facultats.

L'edició 2014 l'organitzen Barcelona (Facultat Biblioteconomia i Documentació, UB) i la de Böras (Suècia). 

M'agrada molt el BOBCATSSS. He tingut la sort d'anar-hi tres anys (2009 a Porto, 2011 a Szombathely, Hongria i 2012 a Amesterdam, on a més vam guanyar el primer premi en pòster!)
Ara em fa il·lusió veure'l des de dins, ja que formo part de l'equip organitzador 2014.

bobcatsss2014.hb.se

És tot un repte. No és la primera vegada que estic en l'equip organitzador d'unes jornades, però si la primera vegada en unes internacionals :-) Anem malament s'sponsors com ja és de suposar amb tanta crisi, però hi ha tantes coses... quadrar horaris, menús, visites guiades,... moltes coses. Anem funcionant com a equip doble: el team Barcelona i el team Böras. Jo crec que sortirà molt bé!!!

La data màxima per presentar coses (presentacions, tallers, pòsters, pecha-kucha) acabava el 23 de setembre, però s'ha allargat al 6 d'octubre. Animeu-vos a participar!!! :)

25 de setembre 2013

Festes de la Mercè 2013: Combinat de circ al castell de Montjuïc

Aquest any les festes de la Mercè m'han agafat una mica fluixa i no he aprofitat tot el que hagués volgut. Tanmateix, he pogut veure diverses coses en diversos espais. Per exemple, la façana de l'Ajuntament... aquest any l'he trobat estranya i amb coses no connectades (aquí en parlo, perquè sapigueu de que va la cosa). Tampoc m'han agradat especialment els focs artificials que vaig veure a la platja de la Barceloneta (i al Piromusical no he pogut anar) :)

ARA, lo millor, el circ de Montjuïc. L'any passat ja vaig quedar-me amb la boca oberta amb el Cirque Éloize de Montréal. Aquest any he vist el combinat de circ... diverses actuacions de uns 15 minuts cadascuna i ¡ua! (sóc fàcilment impresionable :D)
Vaig fer com trenta mil fotos, però posaré una de cada....


Chris & Iris (Alemanya)
Si algú s'hauria d'emportar el premi a l'humor, crec que haurien de ser Chris i Iris. Una monada de parella artística.. ella baixeta i ell súper alt. Es dirigien al públic amb un espanyol correcte i fent amb humor totes les seves acrobàcies.



Ouka (Japó)
Aquest japonès feia il·lusions òptiques amb unes anelles. "Efectes impossibles", que deia la publicitat... i així va ser! a més amb música com a un element més de l'espectacle, tot cuidat al mínim detall. 



Duo Emotion (Canadà)

Morgane Tisserand i Pierre Antoine Chastang. Experts en trapezi i tot així molt poètic, moviments suaus i bonics.



Duo XY (Estats Units)
El duo XY està format per Thomas Evans i Justin Sullivan. Tal com els anteriors, el seu número va ser amb el trapezi. Un d'ells ha treballat al Cirque du Soleil.




Nacho Flores (Catalunya)
Aquest noi feia equilibris amb caixetes. Tenia una figura gran feta de quadradets i després si enfilava i anava fent que les caixes caiguessin pels costats de manera que ell cada cop tenia menys espai per moure's. A més amb humor, jeje. A la foto del darrera surt el carro que amenitzava l'espectacle amb música.




Will i Hèlo (Canadà)
Aquests són els que (potser) em van agradar més (juntament amb Chris i Iris). Van posar un pal al mig de l'escenari i s'hi enfilaven i s'hi "deslisaven" amb una gran facilitat. A més que era preciós tot el que feien. Molt sensual i bonic.



Eric Bates (Canadà)
I per últim, aquest noi (al qual no li veiem la cara però era ben mono) que també feia coses amb caixes i també desafiava la gravetat, però d'una altra manera. Super habilidós el tio... tenia tres simples caixes i les movia molt i molt ràpid per l'aire... i no queien ni es desenganxaven... ua!



23 de setembre 2013

Auca del Born (Centre Cultural El Born)

L'altre dia vaig anar a veure l'Auca del Born, al nou Centre Cultural El Born.


Dirigit per Jordi Casanovas, l'Auca del Born és l'espectacle inaugural del Tricentenari 1714-2014. Tenia moltes ganes de veure com havia quedat el Born després de tant de temps amb obres, i quan van anunciar portes obertes vaig pensar que hi aniria. Però després vaig veure que feien aquest acte i que les entrades es posaven a la venta per 2 euros, i clar, està molt bé, i vaig pensar que per 2 euros més a part de veure les ruines arreglades també veuria un espectacle (a part, els dos euros van destinats a dues entitats del barri).

Vaig rebre algunes opinions prèvies i no totes convincents, i certament, pensava que bueno, que seria passable i ja està... però no, la veritat és que em va agradar moltíssim.

La història, que és en format "auca escenificada", està formada per 48 "quadres" on ens va explicant la història d'amor entre dos joves, un peixeter de família humil i una noia de casa bona. Embolics, passió i guerra que reflexen la vida d'aquells catalans de principis del segle XVIII que els hi va tocar defensar, i perdre, allò que més estimaven.

En total són 40 minuts que passen volant i que es representen al mateix lloc on fa 300 anys una gent va perdre part del que aviat s'haurà de recuperar.
Crec que les entrades estan ja exhaurides, però si trobessiu algun forat val la pena anar-hi.

22 de setembre 2013

Party girl (Daisy von Scherler Mayer)

"Party girl" ha sigut la segona pel·lícula projectada dins el cicle de "Cinema i biblioteques", que s'està fent a la Filmoteca gràcies a Biblioteques Generalitat i l'ICD. 
(La setmana passada ja vaig parlar de la primera, Desk set)



Party girl és una pel·li amb un punt friki bo. Suposo que si no et dediques al bibliotequisme pot passar com una peli més i prou, ja que tampoc es pot dir que sigui una gran obra... però bé, això ja dependrà de cadascú. Desk set era més "per a tots els públics" (bibliotecaris i no bibliotecaris) i en canvi aquesta doncs fa més gràcia si ets del gremi.

L'argument és senzill: tenim una protagonista jove que viu descontroladament: no té pares, no té diners i la seva única missió a la vida sembla que hagi de ser fer festes espectaculars a una mena de pis enorme que comparteix amb dos persones més. Una de les festes que fa es descontrola una mica massa i la policia se l'emporta... i la seva tieta, única parenta que li queda, li paga la fiança i la fa treballar a la biblioteca que dirigeix.

Tampoc vull parar-me a explicar tot l'argument, però la veritat és que la biblioteca li canvia la vida. Boníssima la seva relació amb Dewey (el sistema de classificació decimal universal) i boníssima també l'escena que li fot bronca a un pobre usuari que està col·locant un llibre al prestatge de qualsevol manera :)... ah! i quan ordena els cd's del seu company de pis DJ també amb cdu.... ijijijij és ben friki la peli, sí. M'ha agradat molt i m'he rigut força, que és ben sà!

21 de setembre 2013

Restaurant Sibar (jardins Can Miralletes)

Prop de casa meva (tirant cap al Camp de l'Arpa) hi ha uns jardinets amb una masia del segle XVIII. Jo no ho sabia perquè no m'hi havia fixat mai, però és un restaurant.

La masia es diu "Can Miralletes". El seu nom, segons he llegit, ve de l'antiga família de masovers que hi vivia. No sé si antigament hi havia un restaurant amb aquest nom.. ara es diu SIBAR. Aquí teniu la web: http://sibarrestaurant.com/




El restaurant va néixer a Manresa l'any 2003, i des del 2008 estan també a Barcelona.

La carta és variada i està molt bé. De primer, per picar, ens vam menjar unes croquetes de pernil i de segon jo vaig demanar una butifarra farcida de formatge parmesà i ceba. La ceba li donava un gustet dolcet i el formatge ho arrodonia. Molt bona, la veritat!
I de postres un brownie amb gelat de vainilla que estava per llepar-se els dits :)

L'ambient està molt bé perquè és com si no estiguessis a Barcelona:


La foto és d'aquí
Curiosament acabo de llegir també que Pep Guardiola va portar als seus jugadors a sopar-hi (notícia Diari Sport

L'úúúúúnic que no em va agradar pas massa és que, havent-hi tota la sala buida (era un dia entre setmana i ben d'hora) doncs va venir una altra parella a dinar i ens la van posar a la taula del costat. Serà que no hi havia taules.... :)


Valoració final: 7,8

Varietat de menú/carta:7,5

Quantitat de menjar: 7

Qualitat/preu: 7,5

Tracte personal: 8

Ambient local: 9

20 de setembre 2013

El Club de los poetas muertos (N. H. Kleinbaum)

Avui seré molt breu: l'altre dia em vaig llegir "El club de los poetas muertos":


Es veu que el llibre es posterior a la peli. O sigui, primer van fer la peli i com que va tenir molt d'èxit (és una de les meves preferides) doncs pel que sembla en van fer un llibre. El llibre no aporta res de nou.

Heu vist la pel·lícula? és magnífica. 

Bé, doncs no cal que llegiu el llibre perquè les frases són iguals, jeje. Tot i així em va encantar llegir-me'l eh! fa molt que no veig la peli (tot i tenir-la en DVD) i recuperar aquells diàlegs i aquelles lliçons del senyor Keating ha sigut molt agradable :)


De la pel·lícula ja en vaig parlar fa tres anys: EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS

Oh capitán, mi capitán!
De tant en tant va bé que ens recordin que hem d'intentar aprofitar cada minut d'aquesta vida que ens ha tocat viure... Carpe diem!

19 de setembre 2013

"Rollos míos" i "Más rollos míos", d'Aude Picault

Moltes de les coses que agraden apareixen de casualitat. Com de casualitat ha sigut trobat aquesta autora, Aude Picault.

Vaig anar a la biblio i dos librets petitets a la secció de còmic em van cridar l'atenció. Format petit (com una mà de les meves: llibre petitet) amb colors cridaners a la coberta... i mirant el seu contingut ràpidament, veig que són petites espurnes autobiogràfiques amb dibuixos súper senzills i súper monos. Sense cap mena de dubte aquests dos volums havien de venir amb mi cap a casa... :)



El resultat? m'ha encantat :-)
Aquesta noia és de l'any 79. Es francesa i va estudiar Arts De coratives. Sembla simpàtica.Treballa dissenyant i il·lustrant coses, tant en premsa com literatura infantil.

Els dos llibres són les coses que li passen: com es relaciona amb l'altre gent, amb els nois, els problemes de la feina, etc. M'agrada perquè és un traç súper senzill (alguns molt més que d'altres) i molt expressiu. El primer volum està bé, tot i que a mi m'ha agradat més el segon. 
De fet el primer és millor perquè és el genuí, després amb el segon doncs s'apunta al carro d'una cosa que li ha funcionat bé... però a mi m'agrada el segon per una raó molt simple i convincent: al segon llibre la majoria de vegades que es dibuixa ho fa amb un tipus de personatge molt semblant al que faig jo quan em dibuixo a mi mateixa :)
A més les proporcions dels personatges també m'hi he sentit identificada ja que ella es dibuixa com en mida més petitona :P I total, quan llegeixes i t'identifiques una mica amb els personatges se suposa que és quan gaudim més de la lectura, no?

I la majoria de dibuixos fan molta gràcia. Pensaments en veu alta, situacions compromeses, petites coses de la vida diària...

 
Té una web la mar de mona.

17 de setembre 2013

[Marcapáginas]

Hacía ya bastante que no iba a un encuentro y el domingo tuve la oportunidad de ir a uno. ¡Estuvo bien!, y me puse bastante al día... (porque tengo el tema abandonado...)

Bueno, estas son algunas de las novedades en la colección:

1. Los punts de EL QUIXOT de Conxi i Miquel.



2. Puzzle de la Festa Major de La Gavarra (hubo un sorteo y sortearon bastantes).


3. El marcapáginas del encuentro:

4. Marcapáginas de la editorial EL PERISCOPI


5. Y marcapáginas de la candidatura de la cuina catalana como patrimonio de la humanidad. Hay muchos! Estos son los que pone MMB (mercats municipals de Barcelona). Luego por lo que sé hay también del Condis y de la cerveza Moritz. ME ENCANTAN


Y este domingo toca Museu Marès! :-)
Sé de muchos que no van a ir.... es una pena, pero bueno, nos veremos en otros encuentros!!!

16 de setembre 2013

3 anys i 75 números de Bibliotecaris de paper!

Avui estem molt contents, molt!

Qui ens ho anava a dir... Hem arribat als 75 números! Tres anys!

I clar, tot això no haguès estat possible sense els qui cada setmana col·laboren fent dibuixos (actualment l'Edu, el Jaume i el Joel, però n'han passat altres... la Grelda, el Jordi, el Marcel...) i també, i sobretot, els qui ens aneu llegint i feu que tot això sigui possible. GRÀCIES!

Aquí us deixo el número 75, que l'hem fet amb molta il·lusió
http://issuu.com/eliramirez82/docs/bibliotecaris_de_paper_75

15 de setembre 2013

La peli de la setmana: Desk set (Walter Lang)

Aquesta setmana ha començat la segona edició del cicle "Biblioteques i cinema", a la Filmoteca de Catalunya. L'any passat ja es va fer i com que va anar molt bé, doncs han repetit amb quatre noves pel·lícules. :-)
El cicle l'organitza el Servei de Biblioteques (Departament de cultura) juntament amb la Filmoteca i, aquest any, l'ICD. També hi ha hagut (o hi haurà) escriptores convidades.

Ha inaugurat el cicle DESK SET:



Aquesta pel·lícula, protagonitzada per Katharine Hepburn i Spencer Tracy, és una comèdia on les noies que treballen al servei d'informació i documentació d'una cadena televisiva veuen perillar els seus llocs de treball quan arriba un home que vol implementar un ordinador intel·ligent capaç de respondre qualsevol cosa que se li pregunti.

Tot i que la peli és de 1957, el tema que s'hi planteja no està tant allunyat de la nostra realitat laboral, on cada dia hem de competir amb cercadors tipu Google per demostrar que en aquesta vida no tot són màquines :)

En el que es nota més que és una peli cinquentona són amb els decorats i el moviment d càmara, sempre tot molt frontal. I també, cosa curiosa que fins ara no hi havia caigut: ara quan mirem una pel·lícula els crèdits surten al final, mentre que abans sempre sortien al principi i fins que no comença la peli pots estar 5 o més minuts llegint. Evidentment que ho he vist en moltes altres pelis, però fins ara no m'havia parat a pensar-ho. A pelis com a Sonrisas y lágrimas o Mery Poppins fins i tot fan el tastet de la seva magnífica BSO als primers minuts de film :)

Però bé, tornem al tema que ens ocupa.
La Hepburn fa un paper molt bo, és una dona que sap de tot i tot ho sap i no està disposada a que cap maquinota li robi la feina... però que la seva relació amb els homes no és cap maravella... 

Total, una peli ben entretinguda, romàntica però sense ser pastelosa i molt de bon veure per als qui ens dediquem laboralment a temes similars. 

Pd. Aquesta pel·lícula també es va projectar a la Facultat, el 23 de febrer de 2011. A la web hi ha fitxers amb fotografies de la pel·lícula i un document amb fitxa tècnica i un resum-comentari.

13 de setembre 2013

Un dia a Barcelona, Daniel Brühl

Ho he dit algunes vegades en aquest blog i ho començaré repetint: el Daniel Brühl (actor de pelis com Good bye Lennin o Salvador) m'agrada molt. I com també he demostrat i dit milers de vegades, Barcelona m'encanta. Per tant, quan vaig veure aquest llibre, vaig pensar que l'havia de llegir sí o sí:

Ein tag in Barcelona

Però.... m'ha decepcionat una mica. El contingut.

No esperava un format diferent: sabia el que anava a llegir, sabia que seria un text en primera persona on l'actor anés explicant espais de la ciutat on al llarg de la seva vida s'hi ha sentit bé o té algun record especial. I fins aquí tot bé.

M'ha fet gràcia saber que un dels seus restaurants preferits és el Xemei (hi he anat un parell de cops, està pujant a Montjuïc i és un d'aquells restaurants italians autèntics) o que expliqués que de petit quan venia a Espanya i li explicaven que el dia 6 de gener passaven els Reis el nano ho trobava força curiós, ja que a la seva ciutat d'origen, Colònia, hi ha una capsa on estan depositiades les restes d'aquests tres bons homes d'orient. Quan vaig anar a la catedral de Colònia vaig pensar el mateix! jejeje!

Tambéquan explica amb nostàlgia la seva primera vegada al Camp Nou (per cert, sabeu perquè els barcelonistes es diuen "Culés"? doncs perquè abans els aficionats estaven asseguts a baranes i només se'ls hi veia el cul,... o això és el que explica en Brühl, jo no ho sabia! :D). Llegint el capítol aquest he recordat la meva primera vegada al Camp Nou, que recordo que va ser un partit de Champions i era contra el Galatasaray, els hi vam fotre tres gols.

Bé fins aquí tot bé. PERÒ, perquè tot té un però... per començar, el llibre està molt enfocat a persones que no són d'aquí. Està enfocat sobretot a un públic alemany, i això fa que perdi una mica d'urbanitat. No és turístic però ja m'enteneu.

La segona cosa que no m'ha agradat és l'entorn espanyolitzat del llibre. Vull dir, expressions tipus "al mercat hi ha les típiques iaies espanyoles xerraires" i poquíssimes referències als catalans ("el meu amic espanyol Jordi", per exemple). Bé però això mira, encara... el que tampoc m'ha agradat són frases tipus...

"No volia mostrar el meu punt feble ni revelar-me a la televisió catalana com un marieta que té pànic als gossos" (no calia, Brühl). O ... "Són una mica més tard de les dues. Per tant, súper puntual per als costums espanyols" (alimentant tòpics.. tampoc calia).

Però el que m'ha sorprès més és el capítol dedicat als toros... quan va veure una de les darreres actuacions a la Monumental i no només això, sino que a més salta a la sorra per aixecar el torero...fins i tot admetent que convertir la plaça Arenas en centre comercial és "una vergonya, les places de toros són monuments, escenaris d'una cultura antiga i singular..." 
No... la tortura no és cultura, Daniel Brühl (advertir que el seu avi matern era cronista torero, i que li deu venir d'aquí la cosa).

O sigui que, en fi, un llibre que em cridava l'atenció i que no m'ha convençut gaire. A més he llegit per alguna pàgina d'internet que ell mateix reconeix que algunes de les coses que explica són ficció (ja no dic que tot passi en un dia, que és impossible... però donant a entendre que les anècdotes algunes són falses... es pot evitar XD).

Bé, com vulgueu. El llibre es pot llegir amb dues tardes perquè la lletra no ocupa la totalitat de la pàgina i té moltes fotos. Si voleu coneixer més a l'actor que ara aviat tornarà a estar de moda i que sembla que optarà a Oscar, aprofiteu i llegiu-lo. Sinó, doncs res. :)

11 de setembre 2013

11 de setembre #11s2013

Avui és 11 de setembre....... què dir que no s'hagi dit ja? :-)


Ja ho he dit tot... al llarg de l'any. Sé que avui farem història!

Per cert, vaig trobar (ells em van trobar, millor dit) una iniciativa que es diu BLOG-VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA i es tracta d'enllaçar blogs fent una cadena virtual :)
A l'enllaç podeu trobar-hi la llista de tots els que hi participen. Jo sóc el 240!

El blog 239 enllaça cap a mí (Dona a la finestra) i jo dono pas al 241, el blog d'en Lluís Feliu.
És una iniciativa ben curiosa :-)!!!

BONA DIADA, CATALANS!

10 de setembre 2013

[Marcapáginas] La Setmana, Sala Ciutat y más.

Ayer comentaba la exposición de "Sketching Barcelona", pero me olvidé de decir una cosa: en la Sala Ciutat estan dando estos marcapáginas :)


 Y estos me los ha dado un amigo, son de Valencia. Me dió algunos más :D!


Estos ya son de "La Setmana" (Setmana del Llibre en Català)

 

Este año vuelven a haber DOS juegos de puzzles. Las imágenes las he sacado del blog Els punts de llibre. Este es el primero, que se vende:



Y este es el segundo, que se consigue buscándolo.
(ME FALTA EL NÚMERO DOS)



¿Habéis ido a La Setmana? Habeis encontrado mucha cosa? :-)

09 de setembre 2013

Expo "Sketching Barcelona", a la Sala Ciutat

Si us interessen i us agraden els dibuixos urbans, no deixen de visitar aquests dies l'exposició que estan fent a la Sala Ciutat (darrera de l'Ajuntament, Barcelona).

Fa molt de temps em vaig enamorar d'uns punts de llibre:



Aquests punts fan referència a uns llibres que s'han fet dels barris de Barcelona, de la a col·lecció "Carnet de voyage".

Doncs bé, fins al 27 de setembre podeu veure exposats els dibuixos que s'han fet per a la elaboració dels llibres, amb una mica de biografia de cadascun dels autors (cada barri l'ha fet una persona diferent).
M'encantaria saber fer aquestes coses... plasmar sobre un full la realitat que tinc al davant i poder marxar de viatge sabent que, al tornar, tindré un testimoni gràfic personal que no tindrà ningú més... però oh, és molt difícil. Hauria de practicar molt i molt! :)

De mentres podem gaudir d'aquests fantàstics llibres o de molts altres llibres que s'han fet al voltant d'aquests temes. De fet hi ha concursos internacionals i tot! I a l'últim saló del còmic en van fer un petit recull expositiu :D (jo aquí parlo del de Craig Thompson)

Imatge extreta de la web de la Sala Ciutat
Recordeu, fins al 27 de setembre!

08 de setembre 2013

La peli de la setmana: La bicicleta verde (Wadja)

Aquesta setmana he anat als cines Mèlies per veure una pel·lícula que m'ha agradat molt i que recomano: "La bicicleta verde", de la directora Haifaa Al-Mansour (primera dona del país en dirigir una pel·lícula, segons he llegit). El títol oríginal és Wadja, que és el nom de la nena.


Es tracta d'una pel·lícula que denuncia la situació de la dona a l'Aràbia Saudita (com a molts altres llocs), però des del punt de vista d'una nena molt espavilada que fa les mil i una per no resignar-se.

Al llarg de la pel·lícula veiem com Wadja intenta aconseguir diners per a poder comprar-se una bicicleta i així poder fer curses amb el seu amic Abdullah. El que passa es que com ja us podeu imaginar, fins i tot les bicicletes estan prohibides per a les dones, ja que "podrien perdre la capacitat de tenir fills".

Al voltant de la lluita per aconseguir la bicicleta veiem tot el seu context familiar i social. Per exemple, quan Wadja s'apunta a un concurs per recitar el Coran (amb la finalitat de comprar la bici, clar) i lo primer que els hi diuen a les nenes es que a partir de la primera regla hauran de tocar-lo amb un mocador de seda i que els dies que la tinguin no podran tocar-lo...



O no deixar que la seva veu l'escoltin els homes, no deixar que et vegin, estar sempre amagades a casa, viure només per poder donar descendència masculina... en fi, indignació, clar. Perquè no és just. No és just que la societat hagi de ser així i tampoc és just que si passa algo les culpables sempre siguin elles, ni és just que amb 10 anys ja les vulguin casar. 
 .
Però lo bo de la pel·lícula és que li dóna un punt de vista humà i optimista. Un alè d'aire fresc que indica un petit raig de llum. 
.
100% Recomanable!!

07 de setembre 2013

Hágalo usted mismo (Andy Riley)

Potser el nom de Andy Riley no us sona massa... però, i si dic "conejitos suicidas"? Llavors potser sí. Heu llegit algun cop los conejitos suicidas? son uns cómics on surten conillets que es volen morir. Fan molta gràcia.
En algunes vinyetes surten ja morts o mig morts, però les més divertides són aquelles en que s'estan preparant per la seva fi...

 

També és autor, entre altres, dels porquets egoístes...
 


 I aquest darrer llibre es diu "Hágalo usted mismo", on amb el seu humor de sempre ens ofereix solucions per facilitar-nos el dia a dia, no haver de dependre de tercers i no haver de fer grans esforços. Si és que és un sol :-)


Aparell per agafar el mando de la tele sense moure's

Recomando molt els còmics d'aquest home (potser el que menys és "Grandes mentiras para niños pequeños", ... el vaig llegir quan va sortir (2008) però recordo que no feia gaire gàcia perquè era context estranger i aquí moltes coses no s'aplicaven. L'hauria de tornar a revisar, però.

Pàgina web de l'autor (i veig, amb sorpresa, que ha estat coguionista de Gnomeo y Julieta)

06 de setembre 2013

Liverpool (23-25 agost)

Fa un parell de setmanes vaig anar a Liverpool.
No és una ciutat massa gran, es pot veure bé amb un cap de setmana. Em va encantar! :-)

Vam arribar divendres a mitjanit. Allà m'esperava ma germana amb la seva parella, i vam trobar uns apartaments molt cèntrics i molt macos (Base Serviced Apartaments - East Village, valorats a booking amb mitjana de de 8, i jo confirmo).

La concentració d'activitats era necessària: ho volíem veure quasi tot! i per començar vam visitar la biblioteca :) Es tracta d'una biblioteca enorme, amb molts pisos i molts serveis. No la descric més perquè una bibliotecària ja ho va fer fa poc al blog de MòbilsBid i està molt ben explicat (de fet va ser llegir-ho i tenir encara més ganes de visitar el centre!!)



Després vam visitar un parell de museus. Un era de coses diverses i artístiques (pintures i escultures) i l'altre tirant a ciències. Aquest últim era molt xulo... hi havia un pis dedicat a l'espai, un altre als animals, un altre als peixos (amb peixeres)... molt distret!



Però el millor estava per arribar: EL MUSEU DELS BEATLES (The Beatles history). M'encanten els Beatles!!!



El museu és molt complet, hi ha de tot. És un must-see si vas a Liverpool...! 
Fa un repàs de la carrera dels FabFour i després fa una mica de recull del que han estat (o van ser) les seves vides professionals en solitari un cop el grup es va disoldre.
Sobretot al museu es parla de la primera part, dels seus inicis. 

El museu es troba a la zona del port (Albert Dock) que antigament havia sigut un dels ports més importants del món... ara és una zona comercial plena de botigues. Sigui com sigui, està considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco.

La nit de dissabte, com no, vam anar al carrer on hi havia The Cavern, el mític local beatelià. Ja no existeix com a tal, perquè l'original el van tancar. Perd una mica la gràcia... però en fi. Ara n'hi ha dos. I casualment feien "The Beatles week"! Per tant quan vam entrar al Cavern vam poder veure actuacions del concurs internacional d'imitadors... jejejeje. Molt bon nivell.


L'endemà va ser passejar i passejar. I també vam anar a la TATE Gallery Liverpool, que està força bé (tot i que tot és molt modernillo i a mi em costa d'entendre l'art modern).

Resumint: una ciutat molt recomanada i més si us agraden els Beatles! 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails