28 d’agost 2013

Plans de futur (Màrius Serra)

Un altre llibre que vaig llegir fa temps i que encara no havia comentat...!

Em van regalar PLANS DE FUTUR per Sant Jordi, i com que li tenia moltes ganes i no és massa llarg, me'l vaig llegir de seguida.



La novel·la gira entorn el personatge de Ferran Sunyer, que va ser un matemàtic tetraplègic i autodidacte de l'època del franquisme, tot i que el seu reconeixement li venia més de fora que de dins del propi país. Catalans, científics... aquestes coses no són molt de Franco (tampoc del govern actual). De fet li van posar moltes trabes. Un bon encert la frase... "Ja em disculparan que no m'aixequi ...! Però és que a casa sempre hem estat contraris a l'Alzamiento"

És una versió lliure amb elements reals i documentats de la seva vida. Tot ell va girar al voltant d'una mare sobreprotectora però sobretot de les seves dues cosines: la Maria i l'Àngels Carbona que li van fer costat i el van cuidar fins al seu últim dia, tot i els problemes econòmics que van passar i els diferents problemes i limitacions que suposava la seva situació. Tot i així el llibre és un cant optimista a la vida, al no rendir-se i a sempre poder tenir una frase a punt que arrenqui somriures on més fan falta.

Aquí podeu veure l'article de la Viquipèdia on es parla d'ell. Va publicar moltíssim, tant a revistes espanyoles, com franceses o americanes. Penseu que la seva discapacitat no el permetia escriure, i tal com relata la novel·la en diverses ocasions, els articles els hi havia de dictar a la seva mare o cosines... que ja us podeu imaginar lo complicat que debia ser, ja que les fòrmules matemàtiques i els termes que s'utilitzen no són pas fàcils d'entendre :)

També podeu veure el documental "Ferran Sunyer i Balaguer. Història d'un exili interior" (en línia). Al CRAI de la UB hi ha algunes fotos seves:


La noia de la dreta és la seva cosina, que pintava. DE FET, el llibre té una història paral·lela al voltant de la figura de Dalí. Hi ha una frase que crec que surt de la boca de Dalí que diu que tot es pot dibuixar, i el que no es pot, es que no existeix. Aquesta frase m'agrada molt... però busco per internet i no aconsegueixo vincular-la com mereix. Llàstima!



A mi hi ha una cosa que m'ha sabut greu.... previ al llibre, jo no haguès sabut dir qui era Ferran Sunyer. Sap greu que hi hagi tanta persona vàlida (anterior o actual) i que no sàpiguem qui són... i en canvi la societat reconeixi sense problemes a gent d'aquesta que surt als reality-mierdi-shows.... sí, és una pena!
 

‘Per a tots aquells que, com els Sunyer i els Carbona, 
durant el franquisme van decidir mantenir la calma i continuar 
parlant, llegint i escrivint en català’.
(Màrius Serra)

27 d’agost 2013

[Marcapáginas] Liverpool

Este fin de semana he estado en Liverpool :)
Si alguna tarde de estas tengo tiempo ya pondré algunas fotos. Ha sido breve pero me ha encantado. Vivan los Beatles! :)

Y marcapáginas... muy poco. No he estado mucho por la labor.

De los Beatles tengo marcapáginas de cuando fuí a Londres hace unos años (aquí los puse escaneados). Por tanto no compré más... iba en plan muy low cost.

Estos son mis nuevos marcapáginas:


El primero lo compré en el "Museum of Liverpool". Tiene mucha pinta de ser un puzzle pero no había más. Luego el segundo lo encontré en el suelo jeje. El tercero lo compré en la tienda del Museo de los Batles, el otro lo encontré en la biblioteca (PEAZO BIBLIOTECA, por cierto) y el último en una tienda de estas de charities (como los que ya puse una vez de una charity de Edinburgo)

En fin, un viaje muy bonito, muy intenso, muy Beatle... muy recomendado!

22 d’agost 2013

¿Dónde está el guionista? Una tira cómica bien escrita

M'acabo d'adonar que al blog, on acostumo a escriure sobre totes les lectures que faig, no vaig mencionar ¿DÓNDE ESTÁ EL GUIONISTA? (a partir d'ara: DEEG). O sigui que en parlo ara! :-)

És aquest llibre:


Me'l vaig comprar pel Saló del Còmic, tal com ja vaig comentar. Fins i tot tinc un punt de llibre dedicat pels autors ^_^
 
(qui vol un llibre signat, podent tenir el punt de llibre, jeje)
(bé, el còmic també ho està, però ja m'enteneu) #OrgullCol·leccionista

Però bé, parlem de l'obra!
Jo era, sóc, fan de l'Àlex Roca (Tentacle) i un bon dia vaig veure que comença a parlar de DEEG. L'altre co-autor és Andrés Palomino, guionista de Tv3 des de fa 10 anys, monologuista i que també fa còmics:Crónicas PSN
 

Els protagonistes són dos pobres guionistes que tot i ser l'ànima del programa televisiu per al qual treballen (un show d'aquests late night) ningú els hi fa cas. Vaja, que es curren acudits, entrevistes, diàlegs i tot per a que el programa sigui un dels més vistos i més ben valorats i els pobrets estan marginats... :)

Aquest és el text de la contraportada, per a que us en feu una idea:

“La vida de un cómico televisivo de éxito está llena de glamour: el público te ríe las gracias, tus invitados celebran tus ocurrencias, eres el centro de las fiestas del show business, acaparas premios de la crítica por tu “humor inteligente”. Pero detrás de cada chiste, de cada línea de monólogo, de cada respuesta aparentemente improvisada, hay un desconocido que pasa desapercibido y sufre en silencio: EL GUIONISTA.

¿Cómo es el día a día de los guionistas de un late night show televisivo? Lejos del glamour, losguionistas son frikis ignorados y talentosos, menospreciados e infravalorados por sus propios compañeros de trabajo. Cuando todo va bien, nadie los tiene en cuenta. Pero cuando las cosas van mal y la audiencia se desploma, siempre hay alguien  dispuesto a exclamar furiosamente: “¿DÓNDE ESTÁ EL GUIONISTA?”

¿DEEG? es una tira cómica de Andrés Palomino y dibujada por Álex Roca inspirada en hechos reales y protagonizada por un par de sufridos guionistas al servicio de un humorista mediático, despótico e incompetente.”


Està editat per Dibbuks, i moltes de les tires còmiques que surten estan disponibles en línia al TUMBLR (aquí teniu l'enllaç).

El tipus dibuix és "mono": personatges rodonets, simpàtics i altament expressius (amb la cara ja ho diuen tot) i tot a dues tintes, taronja i blau. Què tot estigui en dos colors al principi pot sobtar però queda molt bé. A més, l'edició és molt bona: tapa dura i pàgines ben gruixudes :)

La veritat es que et rius molt a base dels pobres guionistes. Realment fan una mica de peneta i tot... quantes feines estan menysvalorades... i s'enduen la fama els altres! gent que escriu cançons per a cantants coneguts, coreògrafs, actors de doblatge, manàgers... etc. Gent a l'ombra! Un aplaudiment per a tota aquesta gent! :-)

21 d’agost 2013

El último abad (Martí Gironell)

Us deixo amb la ressenya que vaig fer l'altre dia pel blog de Biblogtecarios, sobre el darrer llibre de'n Martí Gironell, L'últim abat.

----
GIRONELL, Martí: El último abad. Barcelona: Suma de letras, 2012. 400 p. ISBN 9788483654491. Ver ficha aquí

1554. El monasterio benedictino de Sant Benet se hunde en la más ruin miseria. Como él, muchos otros monasterios catalanes van también a la deriva, una situación que beneficia las ambiciones del rey Felipe II. Sin embargo, el nuevo abad de Sant Benet, Pere Frigola, indignado por la situación crítica e injusta que encuentra, cree que existe una solución y se plantea el reto de hacerlo resurgir de sus cenizas cueste lo que cueste y a pesar del peligro que ello puede conllevar. Intriga y suspense, vida y muerte, amor y odio se mezclan en una novela que retrata los estragos de la corrupción política, religiosa y social en la segunda mitad del siglo XVI, así como la situación precaria de un pueblo devastado. 


El último abad es la cuarta y de momento última novela de Martí Gironell, periodista.
La historia se sitúa en el siglo s.XVI y gira alrededor de la figura de Pere Frigola  (1554-1576), abad de Sant Benet del Bages, y de cómo intentó con todas sus fuerzas hacer crecer el monasterio con los recursos disponibles, que no eran muchos. A parte, había la presión por parte de Castilla y Valladolid, ya que el rey Felipe II quería que todos los monasterios de España siguieran unos mismos patrones, y sobretodo en Cataluña, ya que así a través del poder eclesiástico podrían llegar al poder de la Diputación del General (precedente de lo que hoy es la Generalitat de Catalunya).
Los problemas no terminan aquí: mentiras, espionaje, traiciones, política, monjes que no cumplen con sus votos y un pueblo cada vez más enfadado con las medidas del monasterio para la recaudación de dinero.

Opinión personal:

Se trata de una novela histórica donde se nota el gran trabajo de documentación que hay detrás. El monasterio se creó en el año 960 y tuvo más o menos prosperidad hasta que llegó la mitad del siglo XIV y empezó la decadencia, entre otras cosas por los problemas con la corona, con el pueblo y con la invasión de competencias de los señores feudales de los alrededores del monasterio. El único aire fresco fue la llegada de Pere Frigola al poder, que impulsó la economía, la política y la actividad cultural/artística. Se preocupó de hacer obras para mejorar el buen funcionamiento del centro sin olvidar embellecerlo, como cuando se relata la pintura de un retablo para el altar. 

Aunque en algunos momentos puntuales se me ha hecho un poco lento, el conjunto de la obra está muy bien (sobretodo, claro, si te gusta la novela histórica) (una de las cosas que más me gustan de este tipo de novelas es que todo suele estar documentado y puedes saber el “que pasó después”). Hay, por ejemplo, numerosas referencias al tema herbolario, como por ejemplo las mezclas para evitar males y enfermedades. También se le da mucha importancia a los viñedos: las diferentes modalidades de vino que salían de San Benet para ser vendidas y, como bien apunta el autor, origen de la Denominación de Origen (DO) Pla de Bages.

Hoy en día el monasterio se ha convertido en un complejo llamado “Món Sant Benet”, que difunde la vida monástica y la gastronomía (http://www.monstbenet.com/)


Conociendo al autor:

Martí Gironell nació en Besalú (Girona) en el año 1971. Ha estado siempre muy ligado a los medios de comunicación: a los 14 años empezó en la radio local y después continuó en Ràdio Olot, RAC 105 y Catalunya Ràdio. Más tarde continuó en la televisión pública de Catalunya, TV3 y diarios como El Periódico de Catalunya y el Punt Avui.

Esta es la cuarta novela histórica que escribe (anteriores: El puente de los judíos, La venganza del bandolero y El arqueólogo). Para contextualizarse, Gironell estuvo un año durmiendo largas temporadas en el monasterio, que tal como he comentado hace unas líneas, ahora es un complejo cultural. Estuvo en todo momento conectado a las redes sociales, e incluso el título y la portada fueron a votación popular de sus seguidores.

Apunto algunos comentarios y fragmentos sacados de una entrevista que le hicieron en el portal web de “L’Illa dels llibres”:


  • El personaje del abad Frigola lo encontró de casualidad cuando estaba preparando su anterior novela, “El arqueólogo”. Le sorprendió la fuerza del personaje y la poca documentación que existía de él, así como su valentía a la hora de plantar cara a las instituciones que le oprimían.
  • En sus libros, el autor intenta dar voz a personajes que históricamente tuvieron un papel importante pero por lo que sea no han pasado a la posteridad. “A menudo, gracias a las historias en minúscula se puede llegar a entender la Historia en mayúscula”
  •  La situación no ha cambiado mucho desde entonces: “Ni la política ni los políticos lo han hecho demasiado bien, pues 500 años después aún no hemos avanzado”.
  • El mensaje que el autor quiere dar con la novela es que “la historia se repite, que hace muchos años que las relaciones con Castilla no funcionan y a menudo es por el querer imponer una manera de hacer a quien ya tiene su propia y funciona”.
  • La experiencia de escribir desde una cela del monasterio ha sido para el autor “un privilegio, una experiencia única e irrepetible. Poder escribir desde el escenario de tu propia novela no tiene precio. Ha permitido que entrase de lleno en el entorno, el paisaje, y sobretodo, estar en contacto con las personas del territorio que te llenan de información muy valiosa y que no está publicada en ninguna parte”.

20 d’agost 2013

[Marcapáginas] Turisteando

Hoy os pondré marcapáginas de fuera que han llegado a la colección recientemente. 

Primero cerquita de casa: Artesa de Segre (Lleida).
Estan editados por el Ayuntamiento y en realidad no es que tenga 10 diferentes, no: lo que pasa es que por delante y por detrás son distintos y los he escaneado por ambas partes :-)


Ahora vamos un poco más lejos, Londres.
Estos marcapáginas me los trajo una amiga, Aina, de la London Library. Son geniales!


Y ahora vamos aún más lejos: Japón!
Esta colección tan bonita me la han traído unos amigos que han estado allí hace poco. Son muy bonitos y van todos juntos en una cajita de cartón. Son de Nara, una ciudad que tiene ciervos por la calle como si tal cosa jejeje.


Yo este fin de semana me voy a LIVERPOOL, cuna de los Beatles! :-)

18 d’agost 2013

La peli de la setmana: Ratatouille / Enredados (Tangled)

No sé perquè he trigat tant en veure aquestes dues pel·lícules (sobretot la primera!). Amb lo que m'agrada a mi el cinema d'animació........ :)

Ratatouille (Pixar), 2007

Si no vaig equivocada, només hi ha dues pel·lícules Pixar que no he vist. Bé, ara ja només queda una: Bichos.


Ratatouille va d'una rata cuinera. Ella viu en comunitat rastrejant el que troben per les escombraries fins que un dia li sorgeix l'oprtunitat de col·laborar clandestinament en un dels restaurants més gourmets de París. I llavors van passant coses (que no explicaré).

Jo no ho recordava (o no ho sabia, que a efectes pràctics és el mateix) que Ratatouille havia guanyat l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació. M'agrada saber-ho! :-)
La pel·lícula està molt currada, a la Wikipedia he llegit que es van reunir amb chefs per tal d'assesorar-se i també els encarregats de l'animació van assistir a classes de cuina. I bé, a banda de tot plegat els personatges són entranyables, sobretot les ratetes! M'encanten quan cap al final de la pel·lícula passen per aquella mena de "rentat col·lectiu" i surten netes i amb els pelets de punxa. Són una monada.


Només un comentari més: Totes les cases i pisos de París tenen vistes a la Torre Eiffel?? M'imagino una pel·lícula similar ambientada a Barcelona i que des de qualsevol punt es vegi la Sagrada Família.... jajaja.  Tòpics!

Enredados (Disney), 2011

I aquesta tampoc l'havia vist encara... fatal per part meva! :)


Enredados és la història de la Rapunzel, que per temes legals o no sé quines històries no van poder posar-li aquest títol. És la peli de la noia que viu en una torre i té el cabell mooooolt i mooooolt llarg.
Jo no sé si el conte de la Rapunzel realment és així o la pel·lícula és simplement una versió lliure de la factoria Disney.

A la peli la noia té un bruixa que li fa de mare i que l'amaga perquè ningú més que ella pugui utilitzar els poders màgics dels seus cabells daurats... fins que un dia arriba un jove guapo que farà que la realitat de la pobre noieta canvï i descobreixi així quins són els seus orígens i tot plegat.

Molt a l'estil Disney, que fins i tot s'hi canten cançons (JA NO HI HA CANÇONS DISNEY COM LES D'ABANS) i això que l'encarregat de la BSO havia participat a Aladdin, la Sirenita i la Pocahontas!

A la peli surten els "farolillos" que ara estan tan de moda i que la Generalitat crec que vol prohibir perquè són perillosos (tene una flama dins, i si cauen al bosc...!!!)


Quan vaig ser a Tailàndia vaig veure farolillos d'aquests... ho vaig trobar molt maco però realment et pares a pensar i fot por (en el seu moment no vaig pensar-ho) O_O


Apunt final: Celebrar que es tracta de la pel·lícula número 50 de lo que popularment s'anomenen "Clàssics Disney". La peli de la Rapunzel es va convertir a l'estat espanyol en la peli Disney més taquillera en la seva primera setmana des de l'estrena del Rey León fa ja una bona pila d'anys.

16 d’agost 2013

Festes de Gràcia 2013

Ja han arribat les Festes de Gràcia! (a mi m'agraden molt) :-)

Si encara no hi heu anat i penseu fer-ho, no cal que seguiu llegint més i ja us deixareu sorprendre quan hi arribeu. Si pel contrari no hi anireu i us fa gràcia saber més o menys quins temes de carrers hi ha aquest any, doncs quedeu-vos pel blog. Les fotos no són de gran qualitat perquè el meu mòbil no fa fotos gaire bones... però més o menys....

Al carrer Verdi, peixets. No sé de nit com d'il·luminada estaria, però comparat amb altres anys que Verdi s'ho curra molt, aquest any una mica fluixet (l'any passat van fer un saloon molt guai).


Ara no recordo el nom de tots els carrers. Quasi cap.
Lletres d'un altre carrer:


Al carrer que toca al mercat (a l'altra banda de Gran de Gràcia) hi havia una selva amb alguns animals fets de mitja:

Rinocerons que fan ullets de bona persona:
 

I caçadors que supliquen auxili.
Tothom li feia fotos però ningú movia un dit per salvar-lo del negret afamat:
 

Més avall hi havia una petita Venècia:
 

El carrer Mozart, al costat de la plaça de Vila de Gràcia tenia globus i coses molt xules (aquests del carrer Mozart s'ho curren molt):
 

Un altre carrer tenia un drac:
 

Tot i que per mi, el millor és el carrer Progrés que recrea un Jurassic Park (Juràssic Progrés).



Aquest bitxo movia les ales aquestes que té a la cara
Aquest altre bitxo movia les parpelles!
T-REX
 

A la plaça de l'Ajuntament hi ha xuxes. Estan molt ben fetes, venen de gust menjar-s'ho tot!!!
 

Sabeu com es fan els sugus? :-)
 
Entren fuites
Surten sugus
 Caramels "peix" (per no posar PEZ):
 

També hi havia concurs de balcons. Aquí un exemple!:
 

I per últim, una Mafalda!

Si teniu oportunitat aneu-hi!! Mola molt!

15 d’agost 2013

Polseres vermelles: 2a temporada

Aprofito que es estiu per posar-me al dia de les coses. Sobretot sèries, pel·lícules i llibres. Lo de dibuixar no ho estic fent massa i punts de llibre, pobrets, encara menys :)

Bé, total, que he aprofitat per veure els darrers capítols que em quedaven per veure de la segona temporada de Polseres Vermelles.


La primer em va agradar moltíssim, i vaig plorar molt.
Aquesta segona... bé, m'ha decepcionat una mica. 

Atenció, spoilers

Trobo que les coses s'han forçat una mica: per tal que els cinc polseres que queden vius tornin a trobar-se, han hagut de fer recaure a la Cris i al Jordi, i al Lleó que encara no se'n pugui sortir. I clar, tot i que es va arreglant una mica quan va acabant la temporada, no deixa de ser una mena de missatge que indica que si caus malalt, recauràs. Mmm una mica de mal rollo.

Per donar una mica d'oxígen han fet aparèixer pacients nous a l'hospital, "els nens". Un que necessita crèixer, l'altre que no respira bé i l'altra que els seus ossos es trenquen. Està bé la incorporació d'aquests personatges perquè les trames argumentals canvien una mica, però s'han posat des d'un punt de vista massa poc sèrio, crec jo.

Per altra banda, capítols totalment estranys... el capítol de l'adolescència del Benito (que diuen que es la base de "Els nostres tigres beuen llet") doncs no hi pinta massa... i encara menys el capítol estrany del drogadicte atracador ... i els nens mig flipats amb el pastís de maria i veient bombolletes per acabar passant pels tubs de ventilació com si fos "misión imposible"... va home va!

La Rim, un personatge preciós que als dos darrers capítols es margina de mala manera i per no parlar de la noia en coma i la seva amiga!!! que comença la temporada com un personatge a tenir en compte en aquesta nova tongada i a mitja temporada es fulmina del mapa i no se'n torna a parlar més (bueno, el Roc la mig menciona... suposo que per sentiment de culpabilitat dels guionistes per haver-se oblidat del personatge). En fi.

No es que no m'hagi agradat.... però l'he trobat molt fluixa. 
La primera temporada era molt bona i va captivar a mig món (l'estan emetent a molts llocs, i, no era l'Spielberg que volia fer-ne un remake americà?) però a la segona temporada ha punxat molt. Ara es un producte bastant banal.... i sap greu!

Si realment volen seguir fent temporades, s'hauran de posar les piles una mica. I si a l'Albert (Espinosa) no li queden ja experiències viscudes per utilitzar com a guió, doncs que comenci a fer punxa al llapis i a inventar una mica, a veure que surt. I segur que sortirà! Hi ha bona base i bons actors!

Pd. Parlant d'actors i personatges: el paper de la que fa "d'àngel" tampoc l'acabo de pillar. Trobo que a la sèrie li fa falta més argument i menys ficció (Roc entrant a móns de gent que està en coma, morts que apareixen com un personatge més...) Té el seu punt, però ja està. No abusar.

14 d’agost 2013

Parc aquàtic Marineland

L'altre dia vam anar al Marineland, un parc aquàtic de Palafolls (Palafolls és un poble de la provincia de Barcelona però molt tocant a la de Girona, per la zona de Malgrat). Feia uns 15 anys que no el trepitjava! :-)
Marineland són dos parcs en un: té animalets (parc aquàtic + zoo marí). Té dofins i ocells de colors.... :)

Ens va sorprendre la quantitat de gent que hi havia a primera hora: a les 10 i poc una cua enorme! Però no es va fer gaire lenta i al cap d'una estona ja estàvem dins :)

Vam fer una mica el "primo". Resulta que en aquests darrers anys han posat noves atraccions d'aigua i la majoria són per utilitzar-les amb una mena de gran flotador. Com que a tot arreu deia "lloga el teu flotador", ens pensàvem que si no el llogaves (i pagaves 12 euros més) no podies gaudir d'aquelles atraccions...


 I fins i tot vam anar a la recepció a preguntar... ^_^


I bé, resulta que al final de cada tubogan hi ha una petita cua on t'esperes i la gent que va sortint va cedint el flotador. I per tant ben aviat vam poder començar a disfrutar-les :-)
[igualment si llogues el flotador t'estalvies cues]

Per exemple, una atracció que és com un "colador": et tires amb el flotador i a la part central vas donant voltes fins que surts... (hi havia massa cua)



O una altra, -per mi la millor- que era un tobogan anomenat "black hole" (forat negre) i que vas completament a les fosques. No t'esperes gens les cues! 



I també vam tenir temps de veure l'espectacle dels dofins, que a ritme de Ganman style i similars, feien piruetes i tombarelles a canvi d'un peixet.



Resumint: va ser un dia molt divertit! Està bé de tant en tant anar a llocs així! :-) Us ho recomano!

13 d’agost 2013

[Marcapáginas] Novedades encontradas

Hola! Espero que el verano vaya bien :) (yo ya tengo ganas de que se acabe)

El otro día una amiga me comentó que en la revista gratuita del FNAC (Guía FNAC libros de bolsillo) había marcapáginas recortables.
En el trabajo nos hemos trasladado de ubicación y ahora tengo delante un FNAC, así que miré a ver si los encontraba. ¡Y así fue! No son gran cosa: se trata de unas guías impresas en papel súper fino de revista y se tienen que recortar etc. Pero hacen gracia... 
Son un total de nueve. Si alguien tiene ganas de tenerlos y no tiene cerca un FNAC que me lo diga y os guardo la revistilla (hay muchas, puedo coger alguna más). Eso sí, creo que es la guía de verano, espavilad que luego se acaban!!
 

También he encontrado ésto:
Hace unas semanas os puse ya uno de la nueva Setmana del Llibre en català, pero ese era la pieza de puzzle "1" (a la espera de las otras tres) y este que os pongo hoy no es de ningún puzzle, va a parte.

Finalmente os pongo este puzzle de Agramunt, que está en la comarca de l'Urgell (Lleida).


Acabad de pasar un buen verano!

12 d’agost 2013

Avui, tuiteja per la #biblioteca

Per cinquè any consecutiu, el twitter s'omplirà de #biblioteca per tal de poder arribar a ser "TT" (treding tòpic) mundial! Teniu twitter? Ens ajudeu? :-)

08 d’agost 2013

Nit de reis - Companyia Parking Shakespeare

L'altre dia vaig anar a veure teatre al parc :-)
 
.
Però comencem pel principi: qui són aquesta gent?
Havia sentit a parlar d'ells, però tampoc de manera molt profunda. La meva amiga Aina em va dir que diumenge (4 d'agost) feien l'última funció de la temporada d'estiu i que si volia anar... i allà que vaig!

És una companyia que des de l'any 2009 fa obres de Shakespeare a l'aire lliure (a l'hivern ara també Fabra i Coats). S'inspiren, com ells mateixos diuen a la web, "amb la idea anglosaxona de representar les obres de William Shakespeare en parcs públics, (...) no requereix escenografia, ni equipaments de so ni llums". Vaja, que els actors són l'únic que tenim. I ho fan molt bé!
L'any passat els van convidar al festival Sonnet Sunday, al Shakespeare's Globe de Londres (un teatre rodó que va ser construit com un que hi havia fa centenars d'anys, aquí en parlo lleugerament)

I ara, parlem de l'obra:
.

La trama gira al voltant d'uns personatges i d'uns malentesos. Hi ha dos germans, un noi una noia, que s'assemblen com dues gotes d'aigua... i com que la noia es fa passar per noi, ja tenim la comèdia muntada. Malentessos, bromes, petites traicions i bastant d'amor (aquí expliquen tot l'argument amb més detall). I com apunta el resum de la web "ens costa acceptar allò que som i el lloc que ens toca ocupar: preferim fingir el que no som"

No m'entretindré amb la trama. Només dir que va ser una exèriència molt xula. Tenen alguns patrocionadors i no sé com porten el tema de subvencions. El que si fan és acceptar la voluntat dels qui vénen a veure l'obra i cadascú aporta el que vol i pot.

En definitiva, un gran descobriment!
Espero tornar-los a veure :)

06 d’agost 2013

Bibliotecaris de paper, 72. Ningú sense carnet de biblioteca!


Hem fet vacances una quinzena, però hem tornat a publicar.
Ja anem pel número 72. Aviat 75è número i tercer aniversari. No queda ná!

Pd. El dibuix és perquè el 44% de població ja té carnet. I jo apunto: i la resta? i el 66% sense carnet? cagundena!

04 d’agost 2013

La peli de la setmana: Despicable Me 2 (Gru 2 Mi villano favorito)

Sóc molt fan del GRU!

Al 2010 vaig veure  la primera pel·lícula quan estava a Chile fent pràctiques d'estiu a la Biblioteca Nacional, i de seguida es va col·locar en el TOP 3 de l'any. EM VA ENCANTAR

I per tant, quan vaig veure que aquest any s'estrenava la segona part em vaig posar molt contenta. Sí que és cert que moltes segones parts són birrioses, però aquesta està molt bé: conserva tots els ingredients que van fer que la primera pel·lícula m'encantés (tot i que no hi ha res com les primeres parts, eh).

En aquesta segona pel·lícula veiem ja un GRU que res té a veure amb aquell "malvat" de la primera part. Ara és un súper pare que intenta fer tot el que està a la seva mà per a què les tres nenes siguin felices:


Però de cop, un dia, una noia provinent d'una organització mundial secreta contra el mal va a buscar-lo. Li demanen ajuda per atrapar un dolent-molt-dolent que vol destrossar el món.
El Gru en principi s'hi nega... però res millor que un ex-malvat com ell per poder atrapar a la resta... :)


I no serà l'única novetat a la seva vida... :-)
Si us agrada el cinema d'animació a l'estil Shrek i coses així, no us perdeu GRU!

Pd. Segons llegeixo ara, per Nadal de l'any vinent s'estrenarà un spin-off ple de MINIONS (els ninotets grocs) Esperarem!! :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails