31 de juliol 2013

El tiempo entre costuras (María Dueñas)

Ara feia dies que no parlava de llibres... :)
He llegit, però no tant com voldria. Paradòjicament quan estic de vacances no m'inspiro ni per llegir, ni dibuixar, ni res. Ja tinc ganes de tornar demà a la rutina urbana!
(a Bibliogtecarios vaig publicar la ressenya de "Preservación digital", de la col·lecció EPI-UOC)

Avui us vull recomanar un llibre: EL TIEMPO ENTRE COSTURAS

La portada no convida gaire
Sé que és un llibre molt conegut, però no acabava de trobar el moment per llegir-lo, em feia una mica de mandra. De cop, però, vaig veure que a Antena 3 estàven preparant la sèrie per estrenar-la a l'octubre i em van fer venir ganes de saber de que anava.... :)

No és un llibre curt, però si lleuger. Les 600-i-pico pàgines es llegeixen ràpid perque mantenen un bon ritme narratiu... tot i que a mi al començament no m'acabava de fer al pes: la protagonista pateix un engany i una traició, i la molt burra es queda quieta sense lluitar pel que és just. Però després vas llegint i uala, quantes coses.

Però anem a pams: l'argument. Passen moltes coses! Ara que ja he acabat el llibre penso que és normal que se'n pugui fer una sèrie. Segons he llegit, seran 11 capítols!

La història gira al voltant d'una jove modista, Sira Quiroga. Sense entrar en detalls que puguin aixafar l'argument, dir només que la noia viu en un món limitadet de l'Espanya de la pre-guerra, on l'haver conegut a un home passional fa que abandoni la seva vida, professió i país.

Hotel Continetal
Foto d'aquest blog


Les primeres 100 pàgines no tenen gaire emoció. Com he dit abans, és burra! bé, ja m'enteneu. I res, quan aquest home passional la traiciona és quan comença realment la història. Espanya entra en guerra i ella ha de començar de zero, lluny de casa (Tànger) i de la seva família, sense poder tornar a l'Espanya dividida i havent de fer lo possible per sobreviure. Per sort, cus bé! i comença a fer-se una xarxa de contactes al seu voltant que dues-centes i pico pàgines després encara faran d'ella una persona més complexa, més valenta i més de tot...perquè com ja sabeu, després de la nostra guerra encara no es van donar per acabades les guerres a Europa... vamos, una mujé digna d'admirá!

I jo, que sóc súper fan de les històries que giren al voltant de la guerra civil, no em podia creure que el llibre portés tant de temps a casa meva i no hagués estat capaç de llegir-lo. Tots sabem que de la guerra civil, preguerra i posguerra se n'han escrit molts llibres i se n'han fet unes dues mil o tres mil pel·lícules... però no n'hi ha gaires que tractin des d'un punt de vista així, des del protecorat espanyol a l'Àfrica... de Tànger, Tetuan... espionatge, costura, dones, teles, pactes... i per sobre de tot....... una història d'amor. Si es que ho té tot. :)


Que no m'ha agradat

Doncs el final. No m'ha agradat el final. 
Alerta, que no vol dir que no estigui bé! m'explico: la història acaba perfecta, de la millor manera... però es dediquen tres o quatre pàgines a explicar quin és el destí de cada un dels protagonistes. I aquí està la cosa: dels dos personatges polítics, Serrano Suñer (cunyat de Franco) i Juan Luis Beigbeder (primer ministre d'afers exteriors durant la dictadura) se n'explica detingudament que se'n va fer. Potser perquè, clar, són personatges reals.... i després, els protagonistes ficticis... doncs es deixen intuir coses però no les tanca. I tot i que és un petit detall... a mi m'agrada SABER-HO TOT i hagués necessitat 100 pàgines més només per aquest afer :)

Carrer La Luneta (pensió Candelaria)
Foto d'aquest blog


I ara una cosa que sí que m'ha agradat molt i que normalment no es troba a les novel·les: BIBLIOGRAFIA
Segons les paraules de la pròpia autora, com que treballa en entorns acadèmics (és professora a la Universitat de Múrcia) doncs les obres que ha utilitzat per documentar-se les cita totes al final:
La vida al protectorat espanyol, operacions secretes i d'espionatge, propaganda política i accions de manipulació, exportació i importació de materials i aliments, les relacions entre Espanya i Alemanya, la possible participació a la segona guerra mundial.... sí, no sé, tot molt currat i tot a punt per a qui vulgui ampliar informació sobre algun tema. Jo per exemple, la figura de Juan Luis Beigbeder m'ha sorprès...(tot el que es diu de la seva relació amb Rosalinda Fox està documentat)

En fi, LA RECOMANO, molt!
De lo millor que he llegit aquest any!

30 de juliol 2013

[Marcapáginas] Encuentro Ripoll - Loteria y exposición

Como ya comenté la semana pasada, este fin de semana ha sido el encuentro de Ripoll. Entre otras cosas, se presentó la loteria de marcapáginas, loto-punts por decirlo de algún modo :)

Había mucha gente!

Negociando algo
Miquel i Conxi, junto con colaboradores coleccionistas, se curraron una exposición la mar de bonita sobre el coleccionismo. Aquí por ejemplo vemos sus cucharitas:
 

Marcapáginas de "GEGANTS" (el objetivo es llegar a los 3.500 gegants que hay en Catalunya, correspondientes a los de todos los pueblos!!). Yo me compré los de Lloret!!!
 
I en primer plano, maquetas
Marcapáginas MC Col·leccions:


Vista general de la exposición (había, entre otras cosas y otras maquetas, una del Camp Nou muy grande) :)
 

I hubo un detallito y todo! 

Y nada, más o menos así fue. Cambiar, lo que se dice cambiar... pues no cambié mucho, no! Cómo tengo los marcapáginas un poco olvidados, ya no sé que tengo ni que no tengo.. a ver si voy haciendo "hucha de repetidos" para la trobada de la Mercè :)

Solo añadir: GRACIAS!

29 de juliol 2013

Exposició a la Pedrera "Chema Madoz. Ars combinatoria"

Fins ahir podia visitar-se a la Pedrera l'exposició "Chema Madoz. Ars combinatoria".

Fa molts anys un amic fotògraf (en aquells moments, aspirant a professional) em va ensenyar un llibre del Chema Madoz. Em va agradar molt, el vaig trobar molt original. Eren fotos poètiques, que jugàven amb el doble sentit, les coses que no es diuen i tot plegat.


I bé, això que no te n'adones, passen els anys i de cop un dia et recomanen una exposició de fotografia que està molt bé i que val la pena. Googlejes i voilà! és l'home aquell de les fotos poètiques!

Per tant vaig anar-hi. 
La sala d'exposicions que hi ha a la Pedrera està molt bé: es curren el muntatge i són gratuïtes. Les obres exposades són, eren, una mica de resum d'aquests darrers 30 anys... la seva carrera fotogràfica. Va guanyar el Premi Nacional de Fotografia l'any 2000.

Com diu ell mateix en un dels vídeos que hi ha exposats, ell no busca la perfecció de la fotografia, sinó que busca generar opinió, que s'activi alguna cosa dins la ment de l'espectador.
Foto extreta del Flickr de la Fundació Catalunya Caixa-
La Pedrera. Podeu veure'n moltes més aquí



Entrades relacionades:
- Francesc Català-Roca, a la Pedrera 
- Mariscal a la Pedrera

28 de juliol 2013

La peli de la setmana: La pianista / Antes de medianoche / La joven del agua

Tres pelis molt diferents entre elles... :)

La pianista (Michael Haneke) 2001

El que va passar amb aquesta obra és que en algun lloc en vaig llegir la ressenya del llibre i vaig voler llegir-la... el que passa és que el text se'm feia súper pesat i súper dens (la manera com està escrit m'agobia molt) i vaig optar per deixar la lectura... i bé, llavors vaig pensar de mirar la peli, dirigida per Haneke.

La película (llibre) va d'una professora de piano que treballa en un conservatori. Ha viscut tota la seva vida pressionada per una mare dominant que va voler que fos una estrella del piano... i per tant es tracta d'una ànima fustrada que, encara als 40 anys, viu sota la dictadura horària i moral que l'imposa sa mare. Això reperctueix en la seva vida sexual i mental: de tant en tant evita a sa mare i s'escapa a botigues porno per veure vídeos i shows en directe. I bé, llavors un dia un alumne seu intenta seduïr-la i és aquí quan la seva realitat i la seva existència comencen a trontollar..

És una pel·lícula estranya, però està ben feta. Fa una mica de pena la protagonista, perquè ha viscut tota la vida dominada i malgrat el que vulgui fer creure a la societat que l'envolta, no pot escapar del què és i el que vol. 


Before Midnight / Antes del anochecer (Richard Linklater) 2013

Aquesta és la tercera entrega d'aquelles películes romàntiques protagonitzades per Julie Delpy i Ethan Hawke (els quals, per cert, també participen en el guió). Aquesta vegada l'acció transcorre a Grècia, on la parella passa les vacances d'estiu.

Havia vist les dues anteriors i recordo que em van agradar molt, però clar, feia tants anys... i no sé si va ser precisament perquè havíen passat tants anys que no recordava el caràcter i/o ritme de la relació o simplement perquè aquell dia debia tenir una mica de mal dia... el cas és que la vaig trobar més fluixa en comparació a les altres dues. També potser pel fet de que ja no era una trobada, sinó una vida comuna.... no sé.
 
Tot i així la pel·lícula està molt bé. Ara, t'ha d'agradar el tipus de pel·lícula (pel·lícules lentes amb molt de diàleg) :P (la crítica la deixa pels núvols, no seré jo qui porti la contrària) :)


Lady in the water / La joven del agua (M. Night Shyamalan) 2006

Bé, i finalment aquesta, que feia moooolt temps que la volia veure i fa poc vaig tenir la oportunitat de veure-la i ho vaig aprofitar :)

Sóc bastant fan d'aquest director, tot i que no les he vist totes i per tant no és una apreciació del tot fiable... les dues últimes no les he vist i THE HAPPENING la vaig trobar lenta i avorrida... Però bé, les seves pelis, les que són seves de guió, sempre tenen un punt estrany. Com la peli del bosc (The Village), o Signs... estan molt bé!

Aquesta, la joven del agua,no és que sigui molt bona... però no està malament! (la crítica la va deixar pels terres, guanyant premis Razzie i tot, que són els anti-oscars). El protagonista és un home de mitjana edat que treballa en uns apartaments... i de cop troba una mena de ninfa que surt de la piscina. I bé, a través d'aquest fet comencem a conèixer els veïns, tots ells molt especials, i la mitologia que envolta aquesta ninfa que ha de tornar al seu món abans no sigui massa tard. Hi ha una mica de paranoia pel mig, però es deixa veure. :)

26 de juliol 2013

Exposició de fotografies "Blanes notícia 1967-1977"

L'altre dia passejava per Blanes i vaig trobar una exposició que em va agradar bastant. Són fotografies antigues i locals (1967-1977) i, tot i que Blanes no és el meu poble, sí que és un entorn en el qual durant anys m'hi he anat movent i per tant identificar espais em va agradar.
Barris que ara estan tope urbanitzats i que abans no eren més que un descampat, carrers engalanats per festa major i construcció de carreteres que després s'anirien unint a les altres...vamos, una mica com també va passar a Lloret, que de cop van venir els turistes i tot es va transformar (però amb diferències, ja que a Lloret el boom turístic va ser més fort i encara dura XD)

Les fotografies són de Juli Barber i es podran veure tot l'estiu (fins al 8 de setembre) a la sala Maria Luisa García-Tornel, que és un local que hi ha al carrer Ample. Feia molt que no passejava pel centre de Blanes, però no recordava que hi haguès aquesta sala d'exposicions... és un local que està bé perquè té sortida pels dos costats (carrer Ample i placeta del darrera).


L'esposició està organitzada per l'Ajuntament i a través de l'Arxiu Muncipal i són unes 150 fotos separades per temes: vida quotidiana, esports, festa, paisatge i terra i mar.

24 de juliol 2013

Pintant l'habitació de'n Martí

En Martí és un nen que té quinze mesos i és fill de la meva amiga Neus (de fet aquí en parlo).
Aquests dies de vacances he aprofitat per decorar-li una mica la habitació.

Estic molt contenta amb el resultat!!!! :-) 

Us deixo algunes fotos. Primer, del procès, de com sorgeixen les idees...


I després, del paper a la paret:


El propietari de la paret m'ajuda amb el globus, jeje.
A l'altre paret, un coet més petit

 I el resultat final, clar. Un coet decoratiu i un globus XXL:




M'ha agradat molt fer-ho! 




Pd-Si voleu un dibuix així -o similar- en alguna paret de casa vostra, contacteu amb mi! Preus ajustats, a partir de 30 euros amb material ja inclòs

23 de juliol 2013

[Marcapáginas] Loteria Nadal 2013

De nuevo salió la loteria de Navidad con forma de marcapáginas. Me hace mucha ilusión volver a participar de una manera tan activa (haciendo el dibujo), como el año pasado :-)
Gràcies Miquel i Conxi!!!


El precio son 6 euros "puros", es decir, los seis euros no son beneficio para nadie sino que es la cantidad a la que juegas (participación), 2 euros por punt. :-)

A ver si este año toca!

21 de juliol 2013

Canvi de plantilla al blog

Donat que l'anterior m'estava donant alguns problemes, he decidit canviar la plantilla del blog. Per no complicar-me massa i evitar possibles errors, he triat una d'aquestes que vénen per defecte amb el propi programa.


Se'm fa una mica raro perquè portava desde ABRIL 2008 amb la mateixa, i clar, cinc anys veient-la quasi cada dia són molts anys. Però bueno, no en fem un drama :-)

Pd. Aquest cap de setmana també he aprofitat per actualitzar la meva web: eli-ramirez.com

18 de juliol 2013

Subterrànies, sobreviure entre bombes, al Refugi 307

De casualitat em vaig enterar d'aquesta obra i bueno, què dir! m'ha encantat.
Qui em conegui sap que tot el que tingui a veure amb guerra civil espanyola m'atrau bastant, i que que a part, tot el que tingui a veure amb Barcelona, també... per tant una obra com aquesta estava cantat que m'agradaria. A més, una particularitat única: l'escenari de l'obra era el propi refugi 307! el refugi anti-bombes visitable al Poble Sec...
No vaig poder fer fotos, però si mai no heu estat a cap refugi, us podeu fer a la idea amb aquesta entrada de blog que vaig publicar del refugi de la Plaça del Diamant.

És una llàstima, perquè a Barcelona hi havia més de 1.400 refugis... alguns ni tan sols consten, i visitables a la ciutat, només dos.

Però anem a l'obra:

Subterrànies, sobreviure entre bombes és una visita teatralitzada que fa reviure el que van ser els bombardejos sistemàtics que va rebre Barcelona ara fa 75 anys (aquests any es "celebra" aquest "aniversari" i per això hi ha diverses activitats per donar a conèixer aquest capítol de la història). Hem de pensar que va ser una guerra molt desigual, ja que a un bàndol teníen suport internacional potent i a l'altre no. Totes les bombes caigudes a Barcelona van ser obra dels italians, que ubicats a les Illes Balears, disparaven cap a la costa...

L'obra comença amb una introducció als fets de la mà d'una historiadora (Mamen Conte). A l'entrada del refugi hi ha fotos...


 Un cop sonen les sirenes, els assistents entrem al refugi. Les visites són de màxim 20 persones i s'ha d'anar ben juntets perquè sino ens podem perdre pels passadisos. Ah, alerta, HI HA MOLT DE FRED ALLÀ SOTA! bé, fred-fred, el que fa és una humitat de nassos i això fa que fagi aquell tipus de fred que se't traspassa la pell i va directe als ossos :-)

A dins hi trobarem el testimoni de tres dones que ens explicaran la seva situació i com estan vivint el tema dels bombardejos. Realment ho fan molt bé i al tenir-les a un pam de distància fa que sigui una obra molt propera i que et possis en el paper ràpidament.
A més, l'obra està molt ben documentada i parteix d'un pressupost baix. Fins i tot les actrius ens van comentar després que la roba és aprofitada de l'epoca i que el guió (que se l'han fet elles mateixes) està fet a base d'escoltar testimonis i exemples familiars propers.


Un altre punt favorable és la banda sonora. Banda sonora? al refugi? doncs sí: una noia toca el violí en alguns punts de la visita i també es canten algunes cançonetes (res, un parell d'estrofes) tot per encara ubicar-ho més en el context que correspon.


Els fets, són fets. Ja han passat. Però no cal oblidar... aquelles dones que mentre els seus marits eren al front elles cobrien tant bé com podien la reraguarda, fent hores extres per ajudar en tot el que fes falta, tirant endavant la família, lluitant per un tros de pa o mitja patata, mantindre l'esperança i no rendir-se.... dones valentes. És com els nanos de 14 anys que van anar cap al front... i mires els nanos d'ara i penses, mare meva. Què joves.

Si us interessa, no perdeu el temps i reserveu ja www.subterranies.com / info@subterranies.com 
Són el Projecte Vaca, Associació de creadores escèniques. A part de la històriadora abans citada, hi ha: Montse Alcoverro, Itziar Castro i Carme Poll. L'obra s'enmarca dins el Festival del GREC i està disponible fins el 28 de juliol.

Pd. Les fotografies utilitzades per aquesta entrada no són meves, són fotos que es troben repetidament a Google imatges...

16 de juliol 2013

[Marcapáginas] Col·leccions UB, Setmana del Llibre en Català,... etc.

Desde que dejé los sorteos y anuncié que publicaría a ritmo más lento, me han entrado más ganas de escribir :D será el verano...

Bueno, pues eso! aunque no sortea nada os quiero mostrar algunas cosas que he encontrado recientemente. Así pues entre todos vamos descubriendo cosas :-)

Por ejemplo, esta colección de la Universitat de Barcelona (UB). "Les col·leccions de la UB" que consta de cuatro ejemplares:


O estos dos, el primero de "Málaga lectora" y el segundo de un restaurante al que fuí el otro día... "Senyor Parellada" (ver reseña aquí):


Y finalmente estos dos más. Atención! el primero es el de la Setmana del Llibre en català 2013! Suponemos que, vista la experiencia de años anteriores, habrá más. De momento creo que sólo ésto. El otro que está al lado es de una conferencia de archivos que habrá en Girona... :)



Espero que paseis un buen verano. Yo no me muevo de Barcelona/Lloret... este año hay un poco de crisi. Pero no pasa nada, pasando las vacaciones en Barcelona o Lloret ya seré la envidia de miles de turistas ijijijij. Aunque no me guste demasiado la playa ni tomar el sol en general, me pondré un poquito gamba sólo para cumplir la tradición guiri. :)

14 de juliol 2013

La peli de la setmana (Resacón en Las Vegas, Hachiko i Joseph, el rey de los sueños)

Se m'han acumulat les películes per comentar ^__^. N'he vist bastantes aquests dies, fins i tot alguna de repetida, com els Gremlins! (adoro aquests canals on posen cine ochentero, jeje) :-D Aquestes que comento avui les vaig veure ja fa unes quantes setmanes....


Resacón en Las Vegas [The Hangover] (Todd Phillips) 2009

 Vagi per endavant que a mi aquestes pel·lícules no m'agraden. Humor americà a l'estil dos tontos muy tontos o Americans Pies varis no em criden la més mínima atenció... però bé, com que fa uns anys vaig estar a Las Vegas, doncs em feia gràcia veure-la. I mira, tampoc està tan malament, rius bastant. 
L'argument és simple: una despedida de soltero, tres homes, un nòvio perdut, ressaca, un bebe, un tigre i una dent que falta... coses molt extranyes i una amnèsia col·lectiva brutal que fan que al llarg de la peli es vagi desentramant el puzzle i poguem fer-nos a la idea de tot el que va arribar a passar....


Hachiko, siempre a tu lado [Hachiko: a Dog's story] (Lasse Hallström) 2009

EM VA ENCANTAR. 
Quin fart de plorar!! És una història real japonesa, i de fet a Japó la peli ja existia (Hachiko monogatari) això és un remake americà protagonitzat pel Richard Gere. Va d'un professor universitari que troba un gosset i al no ser de ningú se l'emporta cap a casa... i cada dia el gos l'acompanya fins a l'estació de tren i l'espera fins que torna a la tarda per anar junts cap a casa... passa que el professor es mor i el gos segueix esperant-lo cada dia, cada dia del món. 
Fa tanta pena la peli! és tan maca! A Japó de fet han posat una estatueta al seu honor.


Joseph: rey de los sueños [Joseph: King Of Dreams] (Dreamworks) 2000

Bé, aquesta la van fer a la tele després d'una altra peli que estava mirant i vaig decidir continuar enganxada a la pantalla.
Es tracta d'un relat bíblic, concretament els capítols 37-50 del Génesis tal com indica la seva fitxa a Filmaffinity.
És de l'estil "Príncipe de Egipto", també de Dreamworks. La història és protagonitzada per Joseph, fill de Jacob. Són molts germans i ell és el petit i preferit, cosa que fa que els seus germans el venguin com a esclau a Egipte. Però ell, que sap llegir i escriure, comença a escalar posicions, i més quan mostra el seu talent: pot interpretar somnis.
Crec que va sortir directament en DVD, la qualitat no és tan alta com el Príncipe de Egipto... però es deixa veure!

13 de juliol 2013

Restaurant de la setmana: Senyor Parellada

Reprenc la secció restaurants (que no tocava des del maig amb la ressenya de la Cerveseria Catalana!)
 
Aquesta setmana he sopat a un restaurant que es diu "Senyor Parellada" i que està al carrer Argenteria número 37 (Born). És el carrer que va de l'esglèsia del Mar a Via Laietana.

El restaurant és molt bonic! és un edifici colonial (sXIX) que antigament havia sigut una casa de viatgers. Té dos pisos, tot i que el de dalt és més petit, només el contorn i té una brana amb vistes al pis de sota.

Font: La Vanguardia



S'hi menja bé i no és car. A part, és cèntric!
Erem vàries persones i vam demanar uns previs per picar... boníssimes les "croquetes magnífiques". Es diuen així i realment no és postureo: ho són! :) són de pernil i gallina, o almenys això és el que ens va dir el cambrer quan ho vam preguntar. Súper rodonetes i tendres!

I després vaig menjar un plat de canelons XXL. Veieu la foto? doncs això mateix, canelons llargs i que a més et deixen ben tipa.


La carta de postres és ben àmplia. Jo vaig optar per una clàssica crema catalana, no falla mai :)


La família Parellada té molta tradició en tot això dels restaurants. L'orígen està a la Fonda Europa de Granollers, que data de 1771 ("l'establiment de més tradició i antiguitat del país", tal com diu la web) i suposo que també l'Ada Parellada, del Semproniana o un que vaig anar fa uns messos: Pla dels Àngels)


Valoració final: 8
Varietat de menú/carta: 8
Quantitat de menjar: 7,5
Qualitat/preu: 7
Tracte personal: 8,5
Ambient local: 9

12 de juliol 2013

Segueixen obrint llibreries!

Darrerament sembla que només hi havíen males notícies al voltant del món llibreter: són ja vàries les mítiques llibreries que han tancat arreu de la ciutat i del país o bé que estan a punt de fer-ho...i no deixa de ser una amenaça la pirateria i el llibre electrònic, perquè enganyar-nos!

Per això és una molt bona notícia que el sector no es declari mort i s'obrin llibreries. Una d'elles és "La impossible", que ha obert portes aquesta mateixa setmana.



La llibreria està al carrer Provença 232, just a la cantonada amb Enric Granados. 
L'han posat en marxa treballadors de l'antiga llibreria Proa (una de les llibreries tancades darrerament, com Catalònia) i segons diuen, estan especialitzats en llibres d'autor i en català. El model inclou activitats com ara exposicions o presentacions per tal de fer de la llibreria un petit punt cultural de referència. Renovar-se o morir!

Il·lustració de Cristina Losantos
Foto de la inaguració. Estava a tope!

Aprofito aquesta entrada per parlar de RE-READ, una altra llibreria ben diferent però també molt interessant!


Es tracta d'una llibreria low-cost que ven llibres de segona mà. La diferència amb moltes llibreries d'aquest estil es que a Re-Read els llibres semblen ben nous: no hi ha rampoines (amb perdó de l'expressió, que no vull dir que els llibres vells no siguin macos ni útils, però ja m'enteneu que vull dir!!). Entres a Re-Read i pots trobar-hi llibres força actuals a uns preus trencadors.
El preu és fix: tal com veieu a la imatge, un llibre val 3 euros, 2 cinc i 5 llibres per 10 euros. Jo l'altre dia me'n vaig comprar cinc :-)



Sens dubte, sigui com sigui, és bona notícia que el sector llibreter no mori!


Pd. Si us interessa el tema, ja està oberta la preinscripció pel Diploma de Postgrau en Llibreria (Escola de Llibreria. Facultat de Biblioteconomia i Documentació).

09 de juliol 2013

[Marcapáginas] ... y nada más :-)

Tal como han hecho Montse i Domènec en su blog, yo también pondré en pausa los sorteos. 
124 sorteos son muchos sorteos y bueno, si más o menos habéis seguido un poco mi blog o lo seguíais antes, habréis notado que el ritmo de actualización ya no es diario ni periódico. Antes ponía el blog en pausa, pero no creo que haga falta, ¡no lo quiero pausar!... pero voy a tomarme el ritmo de actualización más a la ligera... :) Antes comentaba cada peli que veía, cada libro que leía, cada restaurante en donde comía, etc. Pero no tengo demasiado tiempo este año....

Aún así, los martes seguirán dedicados a los marcapáginas (no todos los martes)  de igual modo que si tengo que hablar de películas lo hago los domingos.

Al ver que el último sorteo no tuvo apenas participación, pues de momento lo dejo aquí :) (si que es cierto que lo que sorteba ya casi todo el mundo lo tenía). Bien, los que concursasteis os llevais los marcapáginas, que tengo muchos y así no hay un único ganador :)

De momento haré lo que hacía antes de los 124 sorteos y que es lo que vamos haciendo todos: mostrar novedades o piezas de nuestra colección... :)

Y empiezo la época-sin-sorteos con esos magníficos marcapáginas que han salido esta semana y que se repartirán por bibliotecas de Catalunya:



Es una colección de ocho marcapáginas llamada "MÚSICA I PUNT", y en cada punto un escritor recomienda cuatro o cinco libros y por debajo hay un "código QR" que si lo apuntas con el móvil hay una "playlist" (lista de música) para acompañar la lectura :)

Bueno, nada más por hoy. Gracias a todos los que habéis participado algun día! (Los sorteos volverán, eh! :D!)

05 de juliol 2013

Exposició: Aquell jove reporter belga que tenia un fox terrier blanc (Tintin)

Mai he sigut fan del Tintin, és cert. La raó no és cap en especial... però mira, mai n'he llegit. A casa mai he tingut còmics del Tintin: sempre vaig estar envoltada de Zipi Zapes i Carpantes... :) [el mateix, per exemple, amb Àsterix i Obèlix).

De gran tampoc l'he llegit, però és una cosa que sempre penso que he de fer (ho vaig dir ja l'any passat, quan vaig veure la peli del Tintin al cinema a la fresca de les cotxeres de Sants). Weno, total, que això no ha impedit que em passi per la expo del Museu d'Història de Catalunya, ja que a més de cridar-me l'atenció ho tinc a mig minut de la feina --> és la porta del davant.... :)


L'exposició es podrà veure fins al 29 de setembre, o sigui que encara teniu temps.

Es tracta d'un recull de coses, moltes coses, detallets.
L'expo té per objectiu mostrar que Hergé era súper perfeccionista i que cada cop que havia de fer una nova obra es documentava molt bé. Per exemple, es veuen fotos de trens i cotxes de l'època i al costat la vinyeta on surten representats.

Cada obra té el seu raconet:


Tot o quasi tot és tret de la realitat mateixa. Fotos, retalls de revistes, postals, anuncis... tot el que pogués inspirar per fer-ho tot ben creïble.





L'espai no és molt gran però està ben optimitzat. És la part de sota del museu, el vestíbul, allà on posen les exposicions temporals.

Aquest és el raconet de l'obra que va quedar a mitges:


I això portades amb diferents idiomes, que és el que tanca l'exposició.
 

Més informació:
- Full de sala
- Díptic

02 de juliol 2013

[Marcapáginas] Sorteo 124

Empieza el verano!!! :)
(bueno, ya sé que oficialmente es a partir del 21 de junio, pero yo considero verano julio y agosto, que es cuando hago horario intensivo y dejo que me toque un poco el sol).
POR CIERTO! GRACIAS A LOS COLECCIONISTAS QUE SE PASARON POR MI PARADITA EN HOSPITALET!!!! ME HIZO MUCHA ILUSIÓN!

Esta semana ha habido 9 participantes (8 personas y un pato) y el premio se va para Miquel y Conxi. Espero que disfruten de los marcapáginas de Linteo!

Yo, para celebrar que Croacia esta dentro de la Unión Europea, os pongo unos marcapáginas que me han traído recientmente de allí :)


La verdad es que me despierta mucho interés el último... del Museum of Broken Relationships... ?!
Y también me han traído de Russia. Des de Russia con amor, que dice aquella peli...:


Yo de momento no viajo a ninguna parte, aunque me niego a quedarme todo el verano entre Lloret y Barcelona, jeje.

Como novedad, me han pasado estos de la Biblioteca Comarcal de Blanes, que esta de aniversario y celebra 10 años (para su quinto aniversario también hicieron tres o cuatro marcapáginas especiales, por cierto) :) Las autoras son: Ainhoa García (categoría infantil), Viena Cobos (categoría joven) y Elisabeth Gispert (categoría adultos).


Y para sortear, éstos de mi biblioteca:


Los dos primeros parecen iguales PERO NO LO SON, ya que tienen direcciones diferentes.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails