29 de gener 2013

[Marcapáginas] Sorteo 103

Hola a todos!

Bueno, esta sección está un poco a medio gas porque tengo los marcapáginas un poco arrinconados (acumulando pero sin organizar...). Pero bueno, ...vamos allá!

¡AH! Esta mañana he ido a correos y he mandado casi todo lo que tenía pendiente (menos Pato i Jaume). A los que os debo marcapáginas de los sorteos anteriores esta semana os llegarán :-)

Como no tengo novedades ni mucho tiempo, el sorteo de hoy son tres ejemplares que ya puse la semana pasada, de la Biblioteca Pública de Lleida (quinze anys). Me los dieron duplicados y aprovecho para sortearlos :-)
Son éstos:


Y la ganadora de los ART CRAFT de la semana pasada es... MARGARITA (de Manresa). ¡Felicidades!
Nada más por hoy. Intentaré que la semana que viene sea un poco más completa....

28 de gener 2013

El arte de volar (Antonio Altarriba, Kim)

Darrerament estic aprofitant per llegir còmics que tenia pendents. El arte de volar era un d'ells, m'en havien parlat diverses persones i tenia moltes ganes de llegir-lo, i per fi l'altre dia vaig trobar-lo disponible a la biblioteca :-)


- conté lleugers spoilers -

La història parteix d'un cas real i comença amb la mort del protagonista ("El 4 de mayo de 2001 el padre de Antonio Altarriba se suicidó"). El seu fill ha volgut amb aquesta obra intentar reconstruir la vida del seu pare i els de que, com ell, van voler lluitar per uns ideals durant la guerra i van veure com tot el que creien s'anava caient a trossos.

El protagonista, que comença odiant la vida al camp, decideix provar sort a la ciutat. Una sort que no és gens fàcil de trobar, però que si t'espaviles pots mirar de sobreviure. Però la guerra, el front, perdre i veure com el país agafa rumbs que no comparteixes... no és fàcil. I tot i passar pels camps de platges franceses, el nostre protagonista encara té una mica de sort i aconsegueix readreçar una mica la seva vida (per contra tota aquella gent que va morir...).

L'obra és trista. No perquè tingui moments tristos concrets, sinó perquè tota ella es situa en un context gris, una época on no hi havia il·lusió per a res. Tanmateix trobo que, com he dit més amunt, ell mateix ho va passar malament però va aconseguir sobreviure (a dures penes, ja que quan sembla que tot comença a rutllar passa una cosa). Però suposo que és difícil sobreviure a la depresió. Ha de ser dur veure com tots els teus objectius o ideals cauen a fons perdut.

Segons he llegit a la Wikipedia, l'autor va denunciar la Comunitat Autònoma de La Rioja perquè a la residència on estava ingressat el seu pare li van voler cobrar 34 euros  corresponents al mes de maig (des del dia 1 al dia 4, que és quan es va suicidar).

L'obra està molt ben narrada i el dibuix (de Kim) és bo i molt detallat (i són unes 200 pàgines). De fet ha guanyat diversos premis importants, com el Premi Nacional de Còmic de Catalunya, la millor Obra Nacional, al Millor Dibuix autor nacional, millor guió... (Saló Còmic 2009), premis de la crítica, de diaris... i el Premi Nacional de Còmic 2010 del Ministerio de Cultura (premi que tb va gaunyar dos anys abans Arrugas de Paco Roca).

27 de gener 2013

La peli del dumenge: Atles de geografia humana (Azucena Rodríguez)

Ahir vaig veure aquesta peli al Canal 33. 
És la versió pel·lícula del llibre escrit per l'Almudena Grandes que porta el mateix nom.


No és una "súper-peli", però és entretinguda.
Va de quatre dones que treballen en una editorial. Les quatre ronden els 40 i tenen vides sentimentals molt diferents, i busquen la seva pròpia felicitat (compartida).

Així doncs, tenim a una dona que el matrimoni no li ompla però que el seu marit l'estima, una altra que està divorciada amb una filla adolescent, l'altre que viu amb el pare dels seus fills però ja no s'estimen i una quarta que no està mai amb ningú i que trobarà el que busca més a prop del que es pensa. I això és tot. És una d'aquelles pel·lícules que expliquen la vida, el anar fent (el que no m'agrada és que tinguin tanta necessitat de no estar soles, però bueno).

Com que va saltant d'un personatge a l'altre no es fa pesada. No sé el llibre si estarà bé o no (no crec que mai el llegeixi, tot i que crec que el tinc per casa).

26 de gener 2013

Restaurant de la setmana: La rosa del Raval

La rosa del Raval és un restaurant mexicà que hi ha al carrer dels Àngels (el carrer que va a la plaça dels Àngels, la del MACBA). 


És un lloc que pots menjar-hi (dinar, sopar) però que a més a la nit fa de bar amb còcktails (és local germà de la Rosa Negra de Via Laietana, al qual no he anat mai O_O).

Jo vaig anar-hi per sopar, però si vas al migdia fan un menú que no arriba als 10 euros (9) i inclou tres plats i beguda. Això és bo de tenir en compte perquè normalment els restaurants mexicans no són del tot barats, a la que et menjes una fajita i uns quants natxos i veus que vols alguna cosa més ja et puja el preu de seguida. Aquí hi ha el menú online

El que més m'agrada del local és la decoració colorista, molt típica de restaurant mexicà :-)


Hi ha dos pisos, molts quadres, llum adequada, taules i cadires de colorins... bé, molt bon ambient. I són força ràpids (almenys quan vaig anar jo, i no és que estiguessim sols).
En fi, una bona opció a tenir en compte si voleu sopar mexicà.

Valoració final: 7,9
Varietat de menú/carta: 7,5
Quantitat de menjar: 8
Qualitat/preu: 7
Tracte personal: 8
Ambient local: 9

25 de gener 2013

Touch [Bateadores] (Mitsuru Adachi)

I seguim parlant de "còmics".

M'estic llegint TOUCH (Adachi). De fet fa dies i dies i dies que em va deixar uns volums un amic i tot just ara estic agafant el ritme de lectura. Ja he llegit tres volums ^_^

Potser molts de vosaltres no sabeu que es TOUCH, però si sou de la meva època segur que us sona el nom de.... 

BATEADORES

Sí o no?
Va haver una època daurada a la tele (ai telecinco, tu antes molabas) on feien moltíssim anime i la veritat és que molts giraven entorn a l'esport. Així ràpid que jo recordi... Bateadores per bèsibol (després anys més tard a Tv3 van fer Dome, el petit geni del besibol.. crec que era l'época de Suixi, el petit xef...m'encantava!). També recordo, clar, Juana y Sergio i La Panda de Julia (voleibol), Piruetas (rítmica), Raqueta de oro (tenis) o el mític Bola de Dan (pilota presonera...). Ah! i el Chicho terremoto pel bàsquet. Sense oblidar-nos de Oliver y Benji i Supergol com a referents de futbol.

Canviaven tots els noms d'una manera feliç y els openings (cançonetes d'obertura) se'ns han quedat gravats a foc... :-) En cas de Bateadores, els protagonistes es deien CARLOS, CESAR i BÁRBARA.

L'argument el recordo molt per sobre, i m'està agradant llegir-ne el manga. Pels que recordeu de que va, dir-vos que estic, al volum 3, a un dels moments clau. Potser ja sabeu de què parlo.

Pels que no sapigueu de que va gens, només dir que és una mena de triangle amorós entre dos germans bessons i la veïna. I que dels dos bessons, un és el triomfador i estrella de béisbol i l'altre és el germà gandul, pervertidet i amb poca voluntat :-)
És un retorn a la infància. 

24 de gener 2013

Gato saliendo de una bolsa y otras observaciones (Jeffrey Brown)

Vaig veure aquest llibre al FNAC fa bastant de temps... em vaig quedar amb les ganes de comprar-lo, però al final no vaig fer-ho... i el vaig oblidar.
Però l'altre dia, OH!, el vaig veure de casualitat a la biblioteca de la Sagrada Família... :-)


Me l'he llegit de tirón i gaudint de cada vinyeta.
Simples, sense paraules (només onomatopeies) però que reflecteixen a la perfecció el caràcter de qualsevol gat del món.
Gats que passegen pels teus peus fins que no els hi dones menjar, gats que miren fixament una cosa i comencen a moure's per "atacar", gats empanats amb llums i cosetes que es mouen, gats que s'espanten.... gats, quina meravella d'animal! :-)


El meu gat fa molt això del sol: el busca, s'apalanca... després el sol es mou, ell també... i així sucessivament. Aix, bona vida, la dels gats! :-)

L'autor és Jeffrey Brwon i l'editorial és LA CÚPULA.
Si voleu una recomanació més de CÒMICS I GATS, no us perdeu Chi) (aquí en parlo) (i aquí, també)

Pd. Fotos del meu gat.... en Kiwi :D

Quan sent sonar el timbre

Al meu gat li agrada llegir

S'espanta i busca amagatalls (cuina vella, oh!)

I quan té fred i no fa sol... :)

23 de gener 2013

Dossiers temàtics DIXIT

A la biblioteca on treballo cada mes publiquem un dossier temàtic sobre un tema.
L'últim que hem publicat és el d'AVIS CANGURS (consultable aquí). I aquesta és l'imatge que l'il·lustra :-)


I aquí els esboços previs...
.
 



Aquest és el definitiu:


I aquest un de broma, però que a mi em feia molta gràcia XD


Aquestes són imatges dels dossiers anteriors:


22 de gener 2013

[Marcapáginas] Sorteo 102

Hola!

Antes de nada, avisaros que nuevamente voy retrasada con algún envío, pero este fin de semana me pongo a ello :-)

Hoy entrada también un poco breve. Os quiero mostrar unos que han salido nuevos de la Biblioteca Pública de Lleida, que estan de aniversario (15 años!):


Y esta semana sorteo tres que, ¡atención! son muy difíciles de encontrar porque son de Estados Unidos :-)


Y por cierto! la persona ganadora del sorteo de la semana pasada es.... CLE! felicitats! :-)
Nada más por hoy... ^__^

21 de gener 2013

Bibliotecaris de paper, 59.

Avui publiquem el número 59 de Bibliotecaris de paper.

Ni els bibliotecaris ens n'escapem... si no ets envàs, on vas?

20 de gener 2013

La peli del diumenge: El Hobbit / Brave

Aquesta setmana he vist dues pel·lícules: El Hobbit i Brave. Començo per la primera:

El Hobbit: un viaje inesperado (Peter Jackson)


Quan feia batxillerat teníem un professor de literatura catalana que sovint recomanava llibres per llegir. Jo era súper fan d'aquest home (jeje) i un estiu ens va proposar una llista de bastants libres per si volíem llegir alguna cosa i jo me'ls vaig llegir tots :D I un era el HOBBIT.
La veritat... no em va agradar. No m'agraden (o no m'agradaven) els llibres d'aquest tipu, i vaig prometre'm a mi mateixa que, si el Hobbit no havia pogut amb mi, tampoc llegiria mai el Señor de los Anillos. I quan va arribar la peli de los anillos, vaig mirar la primera i quasi m'adormo al cine (el mateix em passa amb Star Wars, ho sento u_u). Crec que algun dia les hauria de mirar amb calma....
Bé, el cas. Van anunciar que farien la peli dl Hobbit i de cop un dia em vaig adonar que ja l'estrenàven... i com que havia llegit el llibre doncs... doncs mira, bueno. Lo que no sabia jo és que era una triologia... hm... ¬¬ $$

I bé, mira, resulta que m'ha agradat. Però no recordo res del llibre (només recordava lo dels trolls i ho recordava diferent, amb uns barrils... ?¿?¿?). I aquests llibres que tenen tant d'univers al darrera em posen bastant nerviosa. El NO-SABER em posa dels nervis, que voleu que us digui... surt el Gollum aquell i no sé res de l'anell XDDD!! i no sé la història dels elfos que hi surten, ni qui són els mags, ni...aix. 

Es que tinc el cap ple de Lannisters i Starks i ara mateix no m'hi entren més sagues! Durant un temps hi tenia els Potter, Weasley, Granger i Voldemort i ara amb això de los siete reinos de poniente no hi té cabuda la Tierra Media. No xD

Brave (PIXAR) (Mark Andrews et al.)


I Brave, que fa setmanes i setmanes que la volia veure i ja quasi ni ho recordava.
Previsible de principi a fi i bastant pensada per públic infantil, però es deixa veure bé. A mi m'ha agradat força i no es fa gens avorrida ni pesada.

La història és bastant Disney, (PERÒ TÉ PARE I MARE, ERROR!) (Ho dic perquè els protagonistes Disney són tots orfes o mig orfes... però bé, aquesta és Pixar, no val). Doncs la Mérida (nom raro, oi?) és una princesa que ha de casar-se sí o sí amb el primogènit d'un altre clan... i ella doncs no vol. I per no entrar en spoilers ja no diré res més :-)

Se'n va fer poca difusió comprat amb altres pelis de Pixar (es va estrenar a ple agost, WTF!!!), però si us agraden les pelis de dibuixos amb toc infantil i familiar, no us la perdeu.

I per cert, la protagonista té tres germanets que, no sé, però els tenen marginats al llarg de la pel·lícula... sobretot l'escena final, ja veureu (o si ja l'heu vist, potser ho recordareu). Pobres, fan una mica de pena. És a dir, les seves aparicions són d'humor, jajajaja però són meres mascotes XD jajajajajaj

19 de gener 2013

Restaurant de la setmana: Bangkok Cafe

Avui un tailandès al qual vaig anar fa unes setmanes. Ens movem cap al barri de Les Corts (o potser és Sants...? dubto) :)

El Bangkok Cafe és un restaurant petitet que si no saps que hi és, se't pot passar per alt. Jo no el coneixia, m'hi van portar. 
Està al carrer Evarist Arnús, que és un d'aquells carrers peatonals que hi ha per la zona i que són agradables de veure (i passejar-hi). A part de ser un carrer peatonal dóna la casualitat que el restaurant té una mica de terrasseta i està plena de plantes, i li dona un toc força tailandès, jeje (val, la foto no afavoreix massa) I la veritat és que sembla molt simple, però té molta qualitat:

Exterior


Interior (poques taules, les que veieu!)

Com podeu observar en aquesta darrera foto, l'interior no és luxós ni preten ser cap gran cosa: es basa en la senzillesa i en el poder oferir plats tailandesos tal i com si estiguessim per allà. De fet hi ha el típic pollastre-pinxo amb salsa de cacahuet....
Remenant per internet he trobat un blog on surt el que vaig demanar:

Pinxos amb salsa TATAY (blog "directoalpaladar")
I també la salsa aquella dolça de coco. A mi no m'agrada gens el COCO però aquella salsa està boníssima... (em remeto a mi mateixa i a les meves pròpies paraules, ja que vaig dir el mateix quan vaig anar al restaurant THAI GARDENS ejej)

I bé, això seria tot. De preu no era massa car i tenen menú migdia. La veritat és que el recomano molt, i no patiu si, -com jo-, sou de gustos simples. Està tot molt bo i el personal és molt simpàtic!  

Valoració final: 7,9
Varietat de menú/carta: 7,5
Quantitat de menjar: 7,5
Qualitat/preu: 8
Tracte personal: 8,5
Ambient local: 8

18 de gener 2013

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Llucia Ramis)

Aquest llibre podria haver sigut el meu regal d'aniversari quan en vaig fer 30 fa tres messos, però no, el vaig descobrir més tard. Tanmateix, en tinc 30, visc a Barcelona i em passen moltes coses... o sigui que l'havia de llegir sí o sí!


És un llibre estrany. Al darrera només hi posa "Tinc 30 anys. Em sento com una musa en excedència, ja no sóc una jove promesa ni tinc un càrrec reconegut. Ni apunto enlloc ni he assolit res. Sóc una incògnita".

I partint d'aquesta base ens trobem a una protagonista que fa de periodista amb un contracte precari, viu de lloguer sense estalviar, té amics que es casen o s'hipotequen i fora de Barcelona té una família que l'espera, o no, si les coses no van bé a la ciutat.
De fet la història té més històries...per exemple: una carta. Una carta que va enviar un anglès proposant matrimoni a una noia de Barcelona a la qual només havia vist una nit. O un mag que es cola a casa teva amb intencions de quedar-s'hi.... 

Sí, de fet és un bon reflex d'una generació, una generació que -com diu ella- no estalvia perquè no pot. Tot i que no tinc gaire en comú amb el caràcter de la protagonista, si que hi he trobat prous punts per sentir aquella mena d'empatia que fa que un llibre et pugui agradar.
De fet m'ha recordat bastant (no per l'argument sinó per la forma) a el libre de LA MEMÒRIA DE LES FORMIGUES, que no hi passa res en especial però que algunes coses que diu m'agraden...

I cito un fragment on parla amb un amic del fet de tenir fills:

"Ja saps que en sóc al·lèrgica, sempre cridant, pegant-se cops al cap a la cantonada de les taules baixes, trencant-se les genolleres dels pantalons, plorant a les nits, canviant-te els horaris, essent els putos protagonistes dels viatges en metro, "ai, quina cosa més maca", sobreprotegits absolutament per la societat... Fiques un nin a ca teva amb trenta anys, i tens un intrús vivint amb tu fins que en fas seixanta-cinc"

Jajaj. M'ha fet molta gràcia, la veritat (ah! la novel·la està en balear, al començament potser costa, després t'hi acostumes).

Més frases:

"Ens varen educar perquè no ens privàssim de res d'allò que volíem, però ningú ens va guiar perqiè sabéssim què és allò que volem"

"Per por de no malgastar res, ho agafam tot. Així no hem de triar. I el fet d'agafar-ho tot (la vida que ens agradaria tenir i la vida que estam obligats a dur per poder tenir la vida que ens agradaria tenir) és el que ens esgotarà abans d'hora. Tenim un síndrome de Diògenes existencial: acumulam tot tipus d'experiències de merda".

"Els records són una part de la vida que ja és morta"


Després hi ha una altra cosa que comparteixo totalment amb la protagonista, que es quan diu que no sap com consolar a la gent que plora. A mi també em passa! "Veure algú plorar em posa molt violenta; no sé què he de fer, si colpejar-lo a l'esquena perquè li caiguin totes les llàgrimes, acotarme al seu costat i dir "no sé si te n'has adonat, però estàs plorant...."


I jo, que busco referències bibliotecàries a tot llibre que llegeixo i peli que veig, no puc deixar de citar un cop més l'autora:

"M'imagino que en comptes de periodista sóc bibliotecària o professora d'universitat, probablement visc molt més tranquil·la i poster se m'ha passat pel cap casar-me i tenir fills"


Està prou bé el llibre!

16 de gener 2013

Downtown (Noël Lang, Rodrigo García)

Més còmics. Avui, DOWNTOWN

És un còmic que em va cridar l'atenció: tots els protegonistes tenen Síndrome de Down. I està fet amb mot d'humor, és molt tendre :-)

El còmic busca d'una manera intel·ligent i ben portada la vinculació amb el lector, que ens adonem que hi són. Són 5 persontges (cap més) i cadascún amb la seva particularitat:



El primer, Benjamín, té tricotolomania, que és quan es dóna per arrancar-se un els cabells (vaya nom més complicat li han posat a la cosa). El segon és en BLO (Pablo), protagonista, que no es desenganxa ni una sola vinyeta del seu disc de la Petula Clark (Downtown). El del mig és en Miguelote, el grandullón que odia fer exercici físic... i les dues nenes (Bibi i Ruth), la primera es la novieta del Blo i la segona és la coqueta de la classe :)

Un de cada 800 naixements és amb aquest síndrome.
Aquest còmic en realitat ha sorgit com molts altres: a través d'un webcòmic. Feien tires setmanals i després en van fer un llibre. Trobo que és molt bona idea aquest sistema, perquè pots preveure una mica l'èxit de l'obra. Amb Let's Pacheco, per exemple, és el mateix.

A més m'agrada la composició de les vinyetes... colors plans, contorn negre i fons blanc. M'encanta moltíssim :D Si algun dia faig un còmic, el faré així, d'aquest estil jajaja. Queda molt bé!

En fi, bona lectura. M'ha agradat.



"Lo malo de tener síndrome de Down es que el día que naces, 
tus padres se ponen un poco tristes…, lo bueno es que después 
de ese día no vuelven a estar tristes nunca más"

15 de gener 2013

[Marcapáginas] Sorteo 101

Sorteo 101, allá vamos!

Normalmente la noche antes programo las entradas de blog para que salgan puntualmente a las 9 de la mañana. Pero ayer no pude.... por tanto ahora me pongo a ello y listos :-)

Esta semana ha sido muy movidita :)

1) Hubo el encuentro de Sant Antoni (UNOS ME DEBEN UN PREMIO jeje) y la verdad es que el ambiente muy bien. La gente preguntando por mis marcapáginas fantasma... jejeje :D
Bruixa me dió el marcapáginas hecho a punto de cruz, compré las colecciones pendientes de MC y la Ass. Punts de l'Aigua, cambiamos por aquí y por allí... y pasamos frío, eso también :-)

Entre los marcapáginas que conseguí, destaco este puzzle:


2) La gente se ha animado con el sorteo :-)
El ganador ha sido JAUME (Senyal de plana), que se lleva los marcapáginas asomados de Javier jejeje. :-)

Y esta semana iba a sortear los del GÈNIUS, pero como ya los sortea Mondopunt, me los guardo para otro día. Voy a sortear estos bibliotecarios (demos gracias a Remei :D):


Hay más, no sé cuantos más. Estos son cinco (a mí personalmente es una colección que me gusta). Son de las Biblioteques de L'Hospitalet. 

Por cierto, tengo una amiga metida de lleno en esto de la Fiesta de Sant Antoni (fiesta mayor del barrio en dónde se celebraba la trobada) y hizo algunas fotos para el Portal Sant Antoni.
Aquí os las pongo:

Yo negociando con Conxi i Miquel

Yo con la mochila abierta, la mochila zampa-punts

Tengui tengui, falti falti
Y ésto es todo por hoy!
Gracias por participar, nos vemos!

14 de gener 2013

Choque de Reyes (George R R Martin)

Aquesta lectura se m'ha fet llarga a més no poder. No perquè no fos interessant... sinó perquè m'agrada llegir diversos llibres a l'hora i aquest absorbia massa atenció i concentració i mai trobava el moment i l'anava deixant... I ara per fi aquesta setmana de retorn a Barcelona he agafat el llibre en sèrio fins acabar-lo.


(No poso la imatge del llibre perque en castellà són terribles les cobertes)


De fet em va passar que vaig començar a llegir-lo abans de l'inici de la versió TV (o sigui, fa quasi un any hahaha, ostres!) i no em va donar temps... després va començar la sèrie... jo portava 300 pàgines de llibre i vaig mirar els dos primers capítols i ja quasi que s'havien polit les 300 pàgines. Em vaig emprenyar i vaig aparcar la sèrie... hmm... vaig deixar el llibre, etc. I total, que encara he de veure la sèrie, que coi!

El llibre es va publicar l'any 1998 i va arribar aquí al 2003. Són molts personatges i he de reconèixer que m'hi perdo bastant (amb el valor afegit que aquest tipus de literatura em costa bastant i són pocs els llibres "que m'enduc al llit") (PERQUE LLEGEIXO AL LLIT)

L'argument... bueno, suposo que ja heu vist la sèrie... el segon volum (2a temporada) és quan comença la guerra, la Guerra de los cinco reyes. Al principi tenim al rey Joff, als germans Stannis i Renly, la Daenerys que va sola perduda per allà sota i el Robb Stark al nord. I pel mig moltes famílies que tenen lleialtat a uns i altres i jo em perdo bastant, jajaja! A més hi ha altres coses, com el putu calamar Greyjoy el traïdor i tot el que fa o l'adorable Jon Nieve que està per allà més enllà del mur amb la Guardia de la noche i que deu ni dó tot el que hi ha per allà dalt. Més val que no batallin tant els del sud que quan tot lo del nord baixi cap avall es liarà.... i no quedarà ningú viu!

El que necessito és un mapa. M'he d'imprimir un mapa i tenir clar on és cada cosa i qui hi ha més o menys a cada lloc... les Pike, Harrenhal, Aguasdulces, Aguasnegras, Rocadragón, Roca Casterly, Dorne... tot molt complicat jajajajaja (bé, que moltes coses ja les he après eh).

Va! ara a pel tercer. Prometo no allargar-lo tant. De fet, aquesta última setmana m'he llegit mig llibre dl tirón!

13 de gener 2013

La peli del diumenge: Floquet de neu (Andrés G. Schaer)

La primera peli que he vist aquest 2013 ha estat aquesta:


I és... dolenta.
O sigui, tècnicament està ben fet: es barreja animació (el floquet i els animals) amb personatges i imatges reals (tota la resta: persones i entorns) (a l'estil Quién engañó a Roger Rabbit) però l'argument és dolent a més no poder. Bé, a veure, NO, no vull dir això: pels nens petits pot ser una peli bona...

El problema és que s'ha volgut fer una pel·lícula per a públic infantil que no pas una pel·licula apta per a tots els públics. Perquè no és el mateix. El dia que feien aquesta peli a TV3 estaven fent també Toy Story 3 a un altre canal. L'heu vista? aquella sí que és per a tots els públics (aquí en parlo, em va agradar molt).

Una peli infantil no ha de ser un pastelazo... i aquesta ho és! 
Hagués sigut xulo si s'hagués acostat una mica a la història real (vamos, que es podria haver fet un guió més interessat, més documentat i sobretot, més apte per als adults). I mira que a mi m'agraden les pelis infantils.... però amb un toc d'humor, ironia i argument interessant :-)


Més info a: http://www.floquetdeneulapelicula.com/

12 de gener 2013

Restaurant de la setmana: Bistrotnou "Plats i platillos"

L'altre dia vaig anar a el Bistronou, restaurant situat al carrer Aribau 106 (entre Mallorca i Provença).


És un local petit i tranquil, però no és del tot barat. Tanmateix, té un menú migdia de 14 euros (dos plats, postre, pa i beguda).

Vaig optar per demanar un plat de carta i unes croquetes com a aperitiu. Les croquetes, que eren de pernil, són de les més bones que he provat mai (en sèrio! hagués firmat per alimentar-me per sempre més a base d'aquelles croquetes, jaja).

El plat escollit va ser: Entrecot de bou amb crema de ceps, patates gratinades amb parmesà. El vaig demanar molt fet (perque m'agraden així) jeje. La salsa aquesta de ceps estava molt bona, li donava un gustet molt bo :-) [carta] Llàstima no fer fotos, la presentació era mona ^_^

I de postre "coulant" de xocolata amb gelat de pistatxo (festuc).



Valoració final: 7,5

1) Varietat de menú/carta: 7,5
2) Quantitat de menjar: 7,5
3) Preu: 6,5
4) Tracte personal: 8
5) Ambient local: 8


11 de gener 2013

Biblioteca Otero Pedrayo (Centro Galego de Barcelona)

Avui biblioteca, que fa dies que no parlo del tema :-)

A la Rambla (entre Colom i Plaça Catalunya) hi ha més d'una biblioteca. La més famosa potser és la que van inaugurar fa un parell d'anys, la pública Gòtic-Andreu Nin; però n'hi ha alguna més. Per exemple, la biblioteca de la Real Acadèmia de les Ciències i les Arts (RACAB), que poca gent sap però es troba al mateix edifici on hi ha el Teatre Poliorama, ÉS MÉS! el rellotge que hi trobem a la façana, durant molts anys ha sigut la HORA OFICIAL de Barcelona. BIG BEN a la catalana.

Però avui us parlaré de la BIBLIOTECA OTERO PEDRAYO (descobriment de casualitat) :)

Comencem pel principi: és la biblioteca del Centro Galego de Barcelona. Com ja us podeu imaginar, el Centro Galego s'ocupa de promocionar la cultura gallega a Catalunya i servir de lloc de trobada per als gallecs que corren per aquí :)

Està a la Rambla (Caputxins) a l'alçada del número 35. I quan entres per la porta has de triar on vols anar:



I a dins hi tenim la biblioteca:



Està especialitzada en temes gallecs i rep cada dia premsa gallega i catalana (a la web ho posa així, curiós, d'espanyola res? és curiós si més no...). I també reben el DOG (Diario Oficial de Galicia), el Boletín do Parlamento i revistes.
El catàleg està parcialment en línia, o sigui, integrat a la Rede de Bibliotecas de Galicia.

Entre els seus usuaris principals en destaquen els socis i els estudints de Filologia Gallega. Però també posa: estudiants que necessitin informació de Galicia o que preparin el Camí de Santiago (no especifica condicions d'accès).



A la pregunta (per si algú s'ho pregunta), que hi feia jo al Centro Galego... la resposta és: estava fent una ruta gaudiniana i... atenció!: Resulta que l'edifici on hi ha el Centre era del Sr Eusebi Güell (el famós Güell del parc i vinculat amb Gaudí, etc). i mira, resulta que entre aquest edifici i el Palau Güell (Nou de la Rambla) estaven connectats per un passadís.
 
Curiós, oi? Apa, doncs ja sabeu una cosa més :)
(i si voleu saber més del Palau Güell, aquí en parlo).

10 de gener 2013

Parc de Recerca Biomèdica [PRBB] (Open House Bcn)

Ha passat ja temps però encara em falta parlar dels edificis que vaig visitar amb l'Open House Bcn! (el millor esdeveniment cultural de l'any ^^). Ja vaig parlar de la Torre Banc Sabadell. Avui us parlaré del PRBB, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, que és aquell edifici una mica rodó al costat de l'Hospital del Mar:

AQUESTA IMATGE ÉS DE LA WIKIPEDIA (les altres, meves)
El Parc agrupa sis entitats: 

- IMIM (Institut Municipal d'Investigació Mèdica)
- CEXS-UPF (una cosa de la UPF, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut)
- CRG (Centre Regulació Genòmica)
- CMRB (Centre de Medicina Regenerativa)
- CREAL (Centre en Epidemiologia Ambiental)
- IAT (Institut d'Alta Tecnologia)

Cada un funciona de manera independent, però s'uniexen per compartir coses (recursos). El dia de l'Open House van programar diverses visites i la veritat es que estava a petar (tot i així hi ha altres dies a l'any que fan portes obertes).


La dona que ens feia la visita ens va explicar moltes coses. Us posaré algunes (algunes coses les recordo i altres me les vaig apuntar al mòbil, hehe).

- Hi treballen més de 1400 persones de més de 50 països diferents, i dos terceres parts tenen menys de 35 anys. Formen més de 100 grups de recerca diferents i realitzen uns 700 articles a l'any.

- Quan van construïr-lo, van pensar que sobraria molt d'espai que el podrien llogar a altres entitats i empreses externes. PERÒ NO. Resulta que (amb els que ja són) es va anar omplint, i omplint, i omplint... i cada científic ha de treballar en un espai molt reduït per tal d'optimitzar.

- A nivell arquitectònic, fet curiòs: l'edifici fa pujada, de manera que a la part frontal hi ha 4 pisos i a la part del darrera n'hi ha fins a nou :)


- Volien construir un auditori per tal de poder fer conferències i demés. Però no hi havia lloc... TOTAL, que el van acabar fent a l'espai del mig, queda com "volant", i per si fos poc, la part del sostre és com de piscina, i així l'efecte òptic és maco perquè depèn com t'ho miris s'ajunta amb el mar (les vistes són molt maques).



 - Pels passadissos hi ha dutxes (per, en cas d'accident químic o algo, es pugui netejar ràpid). Al Sincrotró Alba també n'hi havien...


- Hi ha ANIMALS. Hi ha 4000 metres quadrats destinats a posar animals i experimentar amb ells, sobretot peixets i ratolinets. Molts ratolinets. L'estabulari està a la part subterrània i no es pot visitar perquè està totalment aïllat de gèrmens i microbis i coses d'aquestes que poden afectar als resultats.




Per últim, el punt friki de la jornada va ser trobar que, al llarg del centre, hi havia maquetes científiques de diverses coses (suposo que fets per escolars). Mol·lecules de plastelina i coses similars. Vaig fer foto a tots, però jo em quedo amb aquesta, perquè les capsuletes kinder sorpresa em van fer molta gràcia... :-)


I fins aquí la explicació del centre!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails