23 de desembre 2013

La nena dels nou dits (Laia Fábregas)

Tinc súper des-actualitzat el tema llibres. A veure si ara amb aquests dies de vacances poso fil a l'agulla!

De moment us parlaré d'un curiós llibre que vaig trobar a la biblioteca: La nena dels nou dits. I dic curiós perquè com que era una mica raro, diria que no hi vaig acabar d'entrar del tot i per tant crec que no em va agradar massa...


Cal conèixer una mica l'autora, una persona que ha fet Belles Arts i que viu a Holanda. El curiós del llibre és que tot i que ella és catalana, el llibre ha estat escrit en holandès. Després s'ha traduït al català, castellà, francès, danès, italià, noreuc i turc, que no és poca cosa.

No és que estigui mal escrit ni que sigui un mal llibre, no, és una opinió subjectiva: la història barreja realitat i ficció d'una manera estranya i a mi coses com aquestes em frenen bastant.

La novel·la va d'una nena que té nou dits i que viu amb la seva germana i els seus pares a una ciutat que suposadament és Barcelona (si ho esmenta o no ho esmenta no ho recordo). La família és una mica rara perquè no fan fotogafies, només fotografies mentals, per tenir-ho tot guardat al cap. Aquest fet fa que les nenes, un cop adultes, tinguin obsessió per a recuperar fotografies del passat, i que fins i tot una de les germanes es dediqui a la fotografia.
Hi ha també una part de referència històrica que va prenent força sobretot a les darreres pàgines: la història d'un país que ha viscut una dictadura i una transició.

Fins aquí força normal.. però es que els capítols van alternant la primera i tercera persona per donar pas a històries estranyes plenes de personatges masculins amb un mateix nom i dits que van desapareixent de les mans. Tot plegat a mi m'ha despistat bastant i no l'he pogut gaudir massa.

També el caràcter dels pares em feia certa ràbia: tot i que al final del llibre s'explica una mica el tema de les fotografies, no comparteixo massa algunes de les coses que s'anaven explicant (no sé si és bo jutjar un llibre segons si et cauen bé o malament els personates, però em costa ser objectiva, i més si escric al meu blog) el cas és que per exemple, els pares de la protagonista mai van deixar que els Reis passesin per casa, cap rateta màgica deixant regalets per dents caigudes en batalla ni contes abans d'anar a dormir. Tot plegat, molt fred!

"Van decidir no explicar-nos contes per evitar decepcions"
Força trist.
Bé si algú se'l llegeix ja em dirà que li ha semblat! :-)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails