06 de desembre 2013

Desgràcia (J.M. Coetzee)

Aquests dies he estat llegint Desgràcia, de J.M Coetzee. El motiu d'aquesta lectura és la participació al Club de Lectura de l'Associació Llibres Lliures, que cada primer dijous de mes ens reunim per parlar d'un llibre.
Casualment ahir a la nit ens trobàvem i, a l'arribar a casa, veig que s'ha mort en Nelson Mandela.


No sé si mai heu llegit res d'aquest autor.
Coetzee és un autor sudafricà i que actualment té nacionalitat australiana. L'any 2003 va guanyar el Premi Nobel de Literatura.

La lectura no és fa gens pesada, però a mi no m'ha agradat. L'argument, com ja us podeu imaginar, és una desgràcia: el protagonista és professor universitari i, arran d'una desafortunada relació amb una alumna (trobo que un pèl exagerada, ja que ella és major d'edat) deixa el càrrec i la ciutat i se'n va a viure amb la seva filla, a una granja enmig del quasi no res.
Tot i que la relació no és del tot fàcil, van convivint fins que passa una cosa (que no diré per evitar aixafar-vos l'argument) i això fa trontollar-ho tot, ja que la filla pren unes decisions que ell no entèn (jo tampoc vull entendre-les).

Hi ha molts punts desconeguts en l'argument: l'autor juga amb moltes coses que no diu, només les deixa entendre, però dóna la sensació que t'estàs perdent detalls.

A part hi ha tot un altre tema: els animals, que prenen un protagonisme passiu. Un dels escenaris del llibre és una clinica veterinària que practica l'eutenàsia a gosos  d'una manera molt tendre (si es que es pot parlar de tendresa quan parlem de mort, clar). Acompanyament i sensibilitat cap als darrers minuts de vida.

A veure, no m'ha desagradat llegir aquesta obra, no. Però no li he acabat de trobar el punt. El comportament dels personatges tant llunyans al meu pensament, el simbolisme al voltant de les conseqüències de l'apartheid, els silencis... una obra admirable, d'acord, però jo gaudeixo més amb altres tipus de lectures... :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails