21 d’octubre 2013

V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil (resum personal)



Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Barcelona el V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, que enguany estava dedicat a el tema “Història i ficció històrica per a infants i joves”.

Jo és la primera vegada que hi anava (ho celebren cada 3, 4 o 5 anys, depèn…) i quan vaig veure que es feia descompte amb el carnet del Col·legi doncs mira, vaig aprofitar per anar-hi. Han estat molt interessants. 

Miraré de fer un resum personal (d’aquells des d’un punt de vista propi i sense voluntat de ser ni molt formal ni objectiva, com faig sempre al blog) :-D

Dissabte matí

Després d’una presentació per part dels organitzadors, es va fer la conferència inagural per part de l’escriptor Oriol Vergés:  “La narració històrica per a infants i joves”. Cal dir que tot el congrés va estar marcat per un fort caràcter catalanista (és una pena que a ple segle XXI encara estiguem defensant i lluitant per normalitzar les nostres coses, no?). Bé, al cas, això més que res ho he dit per una frase seva: “Fer conèixer la nostra història hauria de ser un fet normal”, i té raó! (per cert a Twitter el hashtag va ser #VCongrésLIJ).
  Ell, que també ha estat professor, comentava que el realisme es pot estirar de tal manera que pots seguir sent fidel a un temps i un context històrico-social sense haver de patir per si t’inventes alguna coseta. Podem forçar la situació: podem parlar de situacions amoroses o relacions entre persones que no van existir però que fàcilment podríen haver existit.
I després hi ha una altra opció a l’hora d’escriure història: Pots fer fantasia enmarcada en fets històrics. Això em recorda un llibre que vaig llegir a 8è (EGB!), “Creuada en taxans”, d’un noi que arribava amb una màquina del temps a l’època de les croades cristianes...

Després d’una pausa café, va tenir lloc la sessió “Entre la ficció i la veritat històrica: fidelitats i infidelitats”. Estava moderada per l’escriptor Àngel Burgas i hi participaven tres escriptors i un il·lustrador (Oriol Garcia Quera, especialista en fer còmics històrics). Alguns conceptes i idees que van sorgir (i no em feu dir qui les va dir perquè ja no ho recordo):

  • Sempre hi haurà algú que et dirà que allò no és del tot verídic 
  • Sovint es fa ficció històrica amb voluntat didàctica i pedagògica
  • El propi autor/il·lustrador hauria de decidir fins quin punt vol ser honest amb els fets
  • No s’hi val tot
  • Cal coherència interna: si optes per documentar-te, cal fer-ho bé: moda, costums, menjar...(això val per escriptors, il·lustradors... i gent del món audiovisual, pelis, sèries, documentals, obres de teatre...)
  • Si ens documentem amb altres ficcions, podem arrossegar errors
  • En aquest país falta coneixement històric
  • L’hàbit de la lectura s’ha d’aprendre d’una manera juganera, sense imposicions.

Dissabte tarda

Per la tarda hi va haver una taula rodona amb el tema “Efemèrides, commemoracions, aniversaris: ocasions de creació i de difusió de narrativa històrica”.
Hi participava com a ponent una companya de la Facultat, la Cèlia Millan. Ella va parlar de les diferents activitats que s’havien fet o es fan a les biblioteques de Barcelona, i de fet a dins la bossa de material hi havia una guia de lectures recomanades sobre el tema del congrés.
Es va parlar de la falta de llibres de coneixements (no ficció) i també dels buits que hi ha sobre alguns temes. Que per exemple de la Guerra Civil hi ha molt però que la història del nostre país és ben llarga i molts períodes estan sense cobrir.
També per exemple, hi havia la directora de Cavall Fort (Mercè Canela) que va comentar alguns dels grans esdeveniments que s’havien celebrat a la revista (el primer, 1968, any Pompeu Fabra). Van comentar també que hi havia saturació de “Any de”.
Un parell de coses més que em van cridar l’atenció:

  • La frase: “Es pot editar 1000 vegades un llibre de Josep Pla, però seguirem venent 1000 vegades menys que aquell senyor gris” (referint-se a les Ombres de Grey). Això, ho recordo, ho va dir Josep Llussà, editor de Baula.

  • El problema de que en un llibre hi hagi una pegatina permanent on posi “Any Espriu 2013”, per exemple: es veu que quan passa un any ja sembla de contingut “caducat”... O_O!!


Diumenge matí

El matí de diumenge va començar amb una conferència de Teresa Duran titulada “Història sense orígens”, i que vindria a ser una reflexió de perquè aquí a Catalunya no tenim coneixement dels nostres propis personatges. O sigui, m’explico: hi ha una sèrie de prototips de personatges, com ara: “El pare fundador”, “L’heroi èpic”, “la bona dama”, “El murri eixerit”... i que altres països els tenen molt ben identificats i els utilitzen en el seu dia a dia en frases fetes o coses així.
A Catalunya tenim alguns personatges que formen part d’aquests prototips: Jaume I, Guifré el Pilós, Serrallonga, el comte Arnau, el timbaler del Bruc,... però, els tenim ben endinsats? Doncs no, no. No són prou populars. I la culpa és de moltes coses: cultura castellana invasora i depsrés la cultura americana, guerres civils, dictadures, prioritats diverses, poca narrativa oral. A Catalunya tenim grans personatges històrics, però la majoria ens són desconeguts! I, tal com ha dit la Teresa, una flor no fa estiu però moltes fan un ram. ÉS qüestió de incloure poc a poc aquests personatges en el nostre dia a dia: xarxes socials, cançons corals, sèries de televisió... etc. És cosa de tots
:-)

Després de la pausa café hi havia una taula rodona sobre “La recreació o creació de personatges en contextos històrics”, que m’ha agradat molt. Parlava de la importància d’ubicar bé un personatge en un context. Recuperava la idea del dia anterior que calia documentar-se bé en tots els sentits, ja que la il·lustració fa que els lectors entrin millor en la història que s’està explicant. Per exemple, l’escriptora Dolor Garcia i Cornellà parlava de documentar-se al 100%, inclús acostar-se a caminar pel poble dels fets si és que encara existeix. Credibilitat a tope: crees un personatge i li montes la vida, li poses cognoms, el fas menjar, el fas dormir, resar, cantar, parlar... i després es mor, s’ha d’enterrar, testaments, documentació de l’época... En canvi altres persones a la taula, com l’Ignasi Blanch (il·lustrador) doncs donava més importància a servir-se de la pròpia experiència per formar personatges.
El que si que vull destacar és la idea que els escriptors i il·lustradors puguin comunicar-se una mica i treballar en una mateixa línia (o no, això és un tema obert). Clar, explicava l’escriptor  Enric Larreula que un cop un il·lustrador li va matar el text, ja que els dibuixos no s’adequaven  gens amb el text...

Diumenge tarda

Finalment, diumenge a la tarda (i bravo si algú encara està llegint això, perquè deu ni dó lo llarg que m’està quedant!) amb la taula rodona de “La narració històrica a l’ensenyament. Lectura i currículum”.
S’hi van exposar algunes idees com ara que l’escola hauria de fomentar la literatura de qualitat, que no n’hi ha prou amb un “que llegeixin qualsevol cosa però que llegeixin” (amb aquesta opinió no hi estic del tot d’acord, en part sí, en part no). Que sense imposar, es puguin recomanar llibres amb bons personatges.

Després al final es va donar el Premi Aurora Díaz-Plaja, on la Teresa Mañà (professora de BiD) va explicar una mica qui era aquesta dona polifacètica (bibliotecària, escriptora i unes quantes coses més sense mai aturar-se) i va aprofitar per demanar que a veure si algun dia alguna biblioteca podria portar el seu nom. A veure doncs.

I fins aquí la gran explicació :-)

1 comentari:

Conxa M. ha dit...

Moltes gràcies pel resum

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails