30 d’octubre 2013

Sonrisas y lágrimas: El musical

Hi ha una pel·lícula que m'agrada moltíssim (bé, n'hi ha moltes). Sens dubte, SONRISAS Y LÁGRIMAS, que l'he vist decenes de vegades, i de fet en vaig parlar al blog ara fa bastant de temps..!


Al 2008 vaig viure a Londres un mes i allà estaven fent el musical de Sonrisas y Lágrimas (THE SOUND OF MUSIC) encara és ara que m'arrepenteixo de no haver-hi anat, però és que sola em feia cosa! Però no passa res perquè ja he pogut veure'l, en castellà, això sí, però ei, està MOLT BÉ!

L'estan fent al Tívoli, el teatre que hi ha al carrer Casp just al darrera de Plaça Catalunya. Les entrades són caretes (pels voltants de 60 euros) però us puc dir que realment són el que valen i que poques vegades he vist dalt d'un escenari una cosa tan maca... potser ha sigut el millor musical que he vist! (el de Hoy no me puedo levantar també em va agradar molt eh, però en una altra mesura.. aquest ho supera) Està molt ben fet, visca Sonrisas y lágrimas!


La primera vegada que es va estrenar el musical va ser l'any 1959, a Broadway. Actualment ha estat vist per més de 45 milions de persones i en 24 països diferents (només?). La pel·lícula, posterior al musical, s'ha convertit en el musical més taquillero de la història i a més té una banda sonora súper popular :-)

L'obra inclou a més de 30 artistes en escena que canten súper bé (especial menció a l'actriu que fa de María i a la que fa de monja, la mare superiora). A cada actuació hi ha 22 canvis d'escenari i a més, 140 prendes de vestir per que tot estigui cuidat al mínim detall.

Us poso un vídeo de l'obra (a la versió catalana alguns nens són diferents i la germana petita, la Gretel, quan diu la seva frase a la cançó So Long, Farewell, ho fa en català). Doneu-li al play, doneu-li al play, que és súper maco d'escoltar :-)

.


Fins i tot vaig plorar! quan canten davant la gent, al festival aquell... i el pare canta Edelwaiss, oh!!! pell de gallina! a més l'escenari és molt involucrador en aquell moment, imposa bastant i t'hi sents allà. (Por Austria!)

Nota: Aquesta família va existir realment. Va ser l'any 1938, tot i que es van casar molt abans, al 1927. I van viure a Salzburg fins l'any 38 que van fugir. En realitat tampoc van creuar les muntanyes a peu sinó que van anar cap Amèrica a cantar, passant primer per Itàlia, a la qual hi van arribar en tren. Van cantar durant un parell d'anys més :-)

Un parell de curiositats més: quan estava a Chile (mes d'agost 2010) un dia parlavem d'aquesta película i no sabíen de que parlava, fins que vaig dir el títol en anglès i em van dir: "Acá se llama LA NOVICIA REBELDE" :D). També a Chile a la residència d'estudiants on vivia hi havia una noia austríaca i em va dir que la peli durant molts anys allà no va ser gens coneguda, doncs no es va estrenar al país.

A que espereu per comprar les entrades? No us n'arrepentireu!
Coses que punxen una miqueta (res, tonteries!):
- El capità (Von Trapp) i ella no tenen la mateixa química que la pel·lícula
- El tío Max i la baronesa "Shreder" (no sé com s'escriu) em semblen una mica fora de to, massa còmics, a sobre canten una cançó que a la pel·lícula no surt (entenc que al musical sí i la pel·lícula va decidir ometre-la) però si ja prou malament em cauen els personatges, pitjor si a sobre canten una cançó, jajaja.
- Em molesta molt que paguis 60 euros d'entrada i et vulguin cobrar 1 euro pel programa.

When the dog bites
When the bee stings
When I'm feeling sad
I simply remember my favorite things
And then I don't feel so bad
(My favorite things)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails