28 de setembre 2013

Brúixoles que busquen somriures perduts (Albert Espinosa)

Bff.... No sé perquè l'he llegit, sabia i intuïa que em decebria.. (ATENCIÓ SPOILERS)


És a dir: m'agrada [m'agradava?] molt el que fa aquest home. El llibre de EL MÓN GROC, de fet, em va agradar molt. El de Si tu me dices ven lo dejo todo pero dime ven, ja no em va agradar tant... i aquest d'ara encara m'ha agradat menys. És com si cada cosa que escrivís anès punxant més. Com a guionista ha fet coses molt bones... HEROIS! i la primera temporada de Polseres. La primera, sí, perquè la segona és una merda punxada en un pal tal com ja vaig dir.

I ara arriba aquest llibre que falla amb forma i amb contingut.

No està ben redactat i abusa de punts suspensius. Bé, ja ho fa expressament, eh? però cansa molt. Jo la veritat és que acostumo a posar punts suspensius quan escric, bastants certament. Però aquest home és imperdonable, no es pot llegir una novel·la on hi hagi un mínim de 10 punts suspensius a cada pàgina: no hi ha punts finals quasi bé! O_O

I després a sobre hi ha el tema de l'obra, que és un autoplagi d'ell mateix.
Recordeu aquell capítol de polseres (segona temporada) que no tenia res a veure amb la resta i que sortia el Benito de nen amb els seus germans i uns anells? En aquell moment el capítol estava prou bé, sinó fos perquè els que havien vist l'obra de teatre Els nostres tigres beuen llet (també d'ell) ja deien que era la mateixa història... i davant de tot això, que fa? doncs agafar un altre cop LA MATEIXA història i explotar-la un cop més canviant-li el títol i el format. O sigui, monta una història de quatre germans, una mare malalta, un pare distant i uns anells i ja té teca per un capítol de les polseres, una obra de teatre i un llibre (això sí, canviant el títol i evitant que l'argument tant de l'obra com del llibre no surti massa per no desevelar que es tracta del mateix).

M'he sentit una mica estafada, la veritat.

El punt a favor d'aquest llibre és que el final està prou bé (canvia una mica de la versió Tigres i la versió Polseres) i, com sempre, frases maques (llibres d'autoajuda disfressats de novel·la, no ens enganyem).

"En aquest món hi ha gent especialista a destrossar somnis"

"Les coses grans estan fetes de coses petites. Si cuides les coses petites , les convertiràs en grans. Si cuides només les grans, seràs sempre petit"

"De vegades a la vida les peces només es col·loquen quan estem preparats per entrendre-les"

I també punt favorable és que la lletra gran i els espais fan que el llibre es pugui llegir tranquilament en un sol dia.

Dic el mateix que vaig dir després de la segona temporada de Polseres... Albert, reacciona! inventa noves coses perquè viure sempre dels mateixos temes t'acabarà enfonsant. Jo em vaig fer fan seva i ara me'n estic desfent... 

2 comentaris:

Joan ha dit...

Molt bé. Gràcies a Déu que hi ha algú que s'atrebeix a dir el què pensa. Estic indignat. Com algú que va escriure "El món groc" pot escriure una merda com aquesta? Acabo de llegir dos capítols i estic a punt de saltar pel balcó. O de fer saltar el llibre més aviat. A la meva vida havia vist tants punts suspensius junts. Crec que somiaré amb punts suspensius. No crec que pugui passar de la pàgina 50. Aquest no és l'escriptor que es va inventar el concepte de groc; no fotem. Jo em quedo amb l'Espinosa d'abans.

Eli Ramirez ha dit...

ejejjee
es que mira que n'està, de mal escrit... :/

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails