Aprofito que es estiu per posar-me al dia de les coses. Sobretot sèries, pel·lícules i llibres. Lo de dibuixar no ho estic fent massa i punts de llibre, pobrets, encara menys :)
Bé, total, que he aprofitat per veure els darrers capítols que em quedaven per veure de la segona temporada de Polseres Vermelles.
Bé, total, que he aprofitat per veure els darrers capítols que em quedaven per veure de la segona temporada de Polseres Vermelles.
La primer em va agradar moltíssim, i vaig plorar molt.
Aquesta segona... bé, m'ha decepcionat una mica.
Atenció, spoilers
Trobo que les coses s'han forçat una mica: per tal que els cinc polseres que queden vius tornin a trobar-se, han hagut de fer recaure a la Cris i al Jordi, i al Lleó que encara no se'n pugui sortir. I clar, tot i que es va arreglant una mica quan va acabant la temporada, no deixa de ser una mena de missatge que indica que si caus malalt, recauràs. Mmm una mica de mal rollo.
Per donar una mica d'oxígen han fet aparèixer pacients nous a l'hospital, "els nens". Un que necessita crèixer, l'altre que no respira bé i l'altra que els seus ossos es trenquen. Està bé la incorporació d'aquests personatges perquè les trames argumentals canvien una mica, però s'han posat des d'un punt de vista massa poc sèrio, crec jo.
Per altra banda, capítols totalment estranys... el capítol de l'adolescència del Benito (que diuen que es la base de "Els nostres tigres beuen llet") doncs no hi pinta massa... i encara menys el capítol estrany del drogadicte atracador ... i els nens mig flipats amb el pastís de maria i veient bombolletes per acabar passant pels tubs de ventilació com si fos "misión imposible"... va home va!
La Rim, un personatge preciós que als dos darrers capítols es margina de mala manera i per no parlar de la noia en coma i la seva amiga!!! que comença la temporada com un personatge a tenir en compte en aquesta nova tongada i a mitja temporada es fulmina del mapa i no se'n torna a parlar més (bueno, el Roc la mig menciona... suposo que per sentiment de culpabilitat dels guionistes per haver-se oblidat del personatge). En fi.
No es que no m'hagi agradat.... però l'he trobat molt fluixa.
La primera temporada era molt bona i va captivar a mig món (l'estan emetent a molts llocs, i, no era l'Spielberg que volia fer-ne un remake americà?) però a la segona temporada ha punxat molt. Ara es un producte bastant banal.... i sap greu!
Si realment volen seguir fent temporades, s'hauran de posar les piles una mica. I si a l'Albert (Espinosa) no li queden ja experiències viscudes per utilitzar com a guió, doncs que comenci a fer punxa al llapis i a inventar una mica, a veure que surt. I segur que sortirà! Hi ha bona base i bons actors!
Pd. Parlant d'actors i personatges: el paper de la que fa "d'àngel" tampoc l'acabo de pillar. Trobo que a la sèrie li fa falta més argument i menys ficció (Roc entrant a móns de gent que està en coma, morts que apareixen com un personatge més...) Té el seu punt, però ja està. No abusar.
3 comentaris:
Jo no vaig veure tots els capítols de la primera temporada perquè el poc que vaig veure no hem van enganxar del tot i com que va tenir tant d'éxit vaig dir: veuré la segona part i la veritat no m'ha agradat gens, he vist tots els capítols i hi ha coses com bé dius tu que estan fora de lloc i sobretot que no tenen massa sentit. L'últim capítol se'm va fer molt llarg...
Montse
Eli, ets molt bona persona!
Jo vaig veure la primera temporada ENCANTAT... pero aquesta segona... una merda punxada en un pal (parlant en plata!)
La vaig mirar fins al capitol de l'atracador i el pastís de marihuana i vaig dir que fins aquí.... molt molt dolenta!!
jajajaja si, potser he sigut massa benevolent...
Publica un comentari a l'entrada