Subterrànies, sobreviure entre bombes, al Refugi 307

De casualitat em vaig enterar d'aquesta obra i bueno, què dir! m'ha encantat.

Qui em conegui sap que tot el que tingui a veure amb guerra civil espanyola m'atrau bastant, i que que a part, tot el que tingui a veure amb Barcelona, també... per tant una obra com aquesta estava cantat que m'agradaria. A més, una particularitat única: l'escenari de l'obra era el propi refugi 307! el refugi anti-bombes visitable al Poble Sec...

No vaig poder fer fotos, però si mai no heu estat a cap refugi, us podeu fer a la idea amb aquesta entrada de blog que vaig publicar del refugi de la Plaça del Diamant.

És una llàstima, perquè a Barcelona hi havia més de 1.400 refugis... alguns ni tan sols consten, i visitables a la ciutat, només dos.

Però anem a l'obra:

Subterrànies, sobreviure entre bombes és una visita teatralitzada que fa reviure el que van ser els bombardejos sistemàtics que va rebre Barcelona ara fa 75 anys (aquests any es "celebra" aquest "aniversari" i per això hi ha diverses activitats per donar a conèixer aquest capítol de la història). Hem de pensar que va ser una guerra molt desigual, ja que a un bàndol teníen suport internacional potent i a l'altre no. Totes les bombes caigudes a Barcelona van ser obra dels italians, que ubicats a les Illes Balears, disparaven cap a la costa...

L'obra comença amb una introducció als fets de la mà d'una historiadora (Mamen Conte). A l'entrada del refugi hi ha fotos...

 Un cop sonen les sirenes, els assistents entrem al refugi. Les visites són de màxim 20 persones i s'ha d'anar ben juntets perquè sino ens podem perdre pels passadisos. Ah, alerta, HI HA MOLT DE FRED ALLÀ SOTA! bé, fred-fred, el que fa és una humitat de nassos i això fa que fagi aquell tipus de fred que se't traspassa la pell i va directe als ossos :-)

A dins hi trobarem el testimoni de tres dones que ens explicaran la seva situació i com estan vivint el tema dels bombardejos. Realment ho fan molt bé i al tenir-les a un pam de distància fa que sigui una obra molt propera i que et possis en el paper ràpidament.

A més, l'obra està molt ben documentada i parteix d'un pressupost baix. Fins i tot les actrius ens van comentar després que la roba és aprofitada de l'epoca i que el guió (que se l'han fet elles mateixes) està fet a base d'escoltar testimonis i exemples familiars propers.

Un altre punt favorable és la banda sonora. Banda sonora? al refugi? doncs sí: una noia toca el violí en alguns punts de la visita i també es canten algunes cançonetes (res, un parell d'estrofes) tot per encara ubicar-ho més en el context que correspon.

Els fets, són fets. Ja han passat. Però no cal oblidar... aquelles dones que mentre els seus marits eren al front elles cobrien tant bé com podien la reraguarda, fent hores extres per ajudar en tot el que fes falta, tirant endavant la família, lluitant per un tros de pa o mitja patata, mantindre l'esperança i no rendir-se.... dones valentes. És com els nanos de 14 anys que van anar cap al front... i mires els nanos d'ara i penses, mare meva. Què joves.

Si us interessa, no perdeu el temps i reserveu ja www.subterranies.com / info@subterranies.com 

Són el Projecte Vaca, Associació de creadores escèniques. A part de la històriadora abans citada, hi ha: Montse Alcoverro, Itziar Castro i Carme Poll. L'obra s'enmarca dins el Festival del GREC i està disponible fins el 28 de juliol.

Pd. Les fotografies utilitzades per aquesta entrada no són meves, són fotos que es troben repetidament a Google imatges...