Setembre a Perugia (David Nel·lo)

Fa bastants anys llegia llibres de la col·lecció "Gran Angular". Eren típics, tothom en llegia... es van posar de moda. Recordo afectuosament "Cinco panes de cebada", que ens el van fer llegir al cole i que anava d'una mestra que li tocava anar a fer classes al camp, a una escola rural...

Però, sens dubte, el que més em va agradar va ser PER QUÈ NO M'HO DEIES. Jo no sé perquè em va agradar tant, l'hauria de rellegir algun dia... però recordo que em va encantar i que no parava de recomanar-lo i deixar-lo a tothom...

Bé, el cas és que l'escriptor era un tal David Nel·lo.

Peco de mala bibliotecària però no acostumo a recordar els autors dels llibres. Miro de llegir bastant però no recordo el nom de qui ho fa (em sap greu)... però aquest nom, mira, se'm va quedar. Però mai vaig buscar res més d'ell....

I l'altre dia, a la biblioteca, em trobo això:

I jo, ai carai, aquest nom.... hi caic, somric. Miro l'argument i veig que va d'un home adult que fuig una mica del seu entorn per passar un mes a Perugia. Itàlia. L'agafo.

És una lectura amena sense cap gir de trama complicat, agradable. Tot i així a mi se m'ha fet una mica agredolça, inevitablement he reordat la meva época erasmus... sé que és un tema que trec sovint (sóc una abuela cebolleta) però allò em va canviar la vida, vaig canviar jo. Va marxar una Eli i en va tornar una altra. La tecnologia del moment va fer que no em pogués connectar quasi mai, i el fet de que jo no sóc gaire de trucar, va fer que durant un semestre estigués bastant aïllada del que passava a Catalunya, a la uni, a Lloret... ara, que tot ho comparteixo al blog, Facebook i Twitter i que no puc etsar ni un dia sense mirar el diari, em sorprenc a mi mateixa de tot allò, i amb nostàlgia penso que m'agradaria tornar a fer-ho, desconnectar, fugir.

El llibre per una part és això, l'altre ens parla de l'amistat, de com una persona que no coneixem de cop entra a la nostra vida. M'agrada molt la frase que cita... We cannot tell the precise moment friendship is formed. Quan comença una amistat? Hi ha punt de partida? aquest punt hi és però no el sabem veure. O potser sí, no sempre és fugaç... aquell moment que algú et va preguntar o que et va explicar una cosa perquè va confiar en tu... 

I el protagonista, bueno, li he tingut una mena de carinyo especial. Es passa tot el mes sense trucar a casa, enviant un correu de tant en tant; per no barrejar les dues realitats. Sóc fan! M'ha caigut bé.

No és un gran llibre, però a mi m'ha sentat bé. A més a vegades posa frases en italià :) (sóc fàcil de contentar) Per cert, el llibre va guanyar el premi Roc Boronat de la ONCE.