No coneixia autor ni obra. Em va cridar l'atenció quan vaig veure aquesta vinyeta penjada al Facebook del Grup Còmic del COBDC:
Vaig pensar: un autor que decideix posar una biblioteca a la seva obra mereix ser llegit (els meus criteris són molt subjectius, ja ho sé ^^). Bé, total, que el vaig començar a llegir i vaig pensar que el conjunt global no m'agradaria, que seria un de més, aquelles mediocritats que a vegades llegeixes perquè t'han cridat l'atenció per alguna cosa i després és un rollo. Però no, aquesta obra està molt bé...
De fet NO es que passi res súper interessant. No. Però el personatge, deprimit constantment però amb passió per trobar les obres d'un autor poc conegut, m'ha caigut bé i inclús en alguns moments de l'obra m'hi he sentit molt identificada... i clar, m'ha acabat agadant :-)
Però comencem pel principi: el protagonista és l'autor mateix, en Seth (Ontario, 1962). Tot i que sembla una obra totalment autobiogràfica, a la wikipedia posa que no ho és. Però bueno, ho sembla. I el protagonista és ell, això sí. L'argument és ell mateix investigant l'obra d'un autor desconegut, un "vinyetaire" que va publicar un parell de dibuixos a la revista The New Yorker i que sembla que després se l'haguès empassat el món. I ell mateix va a la recerca de més vinyetes.
La cosa és que mentre busca, veiem com viu i com és, quines són les seves pors, els seus costums, el seu fracàs amb les noies per la seva poca capacitat d'estimar i la gran nostàlgia que envolta cadascún dels seus moviments i moments de la seva vida gris. Gris. I el còmi, a més, és de color gris.
I em quedo amb algunes frases del protagonista, amb les quals m'identifico
La verdad es que nunca se sabe qué pequeño acontecimiento puede convertirse en un recuerdo intenso, que se te queda en la mente, tomando más y más significado con los años
És o no és cert? no ho penseu a vegades? sent adults a vegades et venen records de coses súper insignificants i penses, perquè la meva ment recorda això? i sovint són pensaments que es repeteixen, tonteries, alguna frase, alguna imatge, alguna acció que va passar fa molts anys i que en aquell moment no eres conscient que allò passaria a formar part de la teva vida d'una manera continua al llarg dels anys...
A menudo, cuando se regresa a un lugar al que sólo conociste de niño, descubres lo vacío y poco familiar que es ahora. Todo me es desconocido.
Molt cert!
Hay algo en el deterioro de los edificios viejos que me provoca una tristeza por el pasado desaparecido. No me pasaría si los edificios estuvieran bien conservados.
I en aquesta frase coincideixo a mitges, ja que discrepo en la segona part. Si que el deteriorament dels edificis em fa pensar en temps que han existit i que ja mai més seran, però també em passa amb els edificis ben conservats però que es prou evident que no són de la nostra época. Jo sempre penso que m'he equivocat d'época, que hauria d'haver nascut als anys 30 o 40... no m'agrada la societat actual. Tot és fals. Es tope decadent i no ens adonem (sóc conscient de que als anys 30 o 40 és plena postguerra i totes les misèries i repressió que això comporta). De les poques coses que m'agraden de l'època actual és que la medicina ha avançat....o_o
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada