Quantic Love (Sonia Fernández-Vidal)

Tinc llibres pendents de comentar, (sobretot còmics) o sigui que avui toca parlar-ne :D. I  començaré per la novel·la QUANTIC LOVE, "una novel·la que resol l'equació de l'amor" (és el subtítol) :-)

Llegint-lo no trobareu fòrmules màgiques, però passareu una bona estona: és una novela juvenil, amena, lleugera, es fa curta i distreu molt. I a més, aprens coses, ja que hi ha referències científiques a moltes de les pàgines.

I es que clar, l'autora no és una novel·lista qualsevol, no. Resulta que aquesta noia (la Sonia Fernández-Vidal) es ni més ni menus que doctorada en Física -camp de la Informació i Òptica Quàntica- per la UAB. Ha treballat a centres tant importants com el CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear, on tenen aquell accelerador de partícules tant famós), al LANL (Laboratori Nacional de Los Álamos) i al ICFO, Institut de Ciències Fotòniques. 

Total, que sap de què parla quan posa exemples científics, sí.

Es veu que és el segon llibre (ara per St Jordi n'ha tret un altre!) i el seu màxim objectiu és divulgar la ciència per a que tothom se la senti propera. És un bon objectiu! :-).

Bé, doncs parlem del llibre. Però breu, que no cal destripar-ne els continguts :)

Quantic Love ens explica la història d'una noia que acaba segon de batxillerat amb molt bones notes que encara està dubtant sobre quina carrera fer el curs vinent. Dubtant entre matemàtiques i física i sense gaires diners a la butxaca, aconsegueix una feina a la cafeteria del CERN, a Suïssa.

I bé, ja us podeu imaginar: allà coneixerà gent de tota mena -sobretot científics-. Com diu ella, persones molt intel·ligents però amb una intel·ligència emocional zero.

L'AMOR ÉS L'ENERGIA MÉS PODEROSA DE L'UNIVERS

(això diu a la contraportada del llibre....)

Bé. El llibre m'ha agradat molt. Potser també perquè venia de llegir coses denses o tristes i poder llegir tan gustosament va ser un plaer :)

Faig una citació:

Recordes la història del caçador que va trobar Shambhala mentre perseguia un cérvol? En veure que s'havien obert les portes del paradís tibetà, el guardià el va convidar a entrar, però el caçador va voler anar a buscar la seva família. Quan hi va tornar la muntanya s'havia tancat, perquè les portes de Shambhala només s'obren una vegada a la vida per a cadascú. Cada oportunitat és única.

M'agrada molt aquesta història. Cal pensar-hi sovint, perquè a vegades potser ho hem tingut davant dels nassos i no he sabut reconèixer que allò potser era Shambhala. Cada oportunitat és única, sí!