Fa més d'un mes, es va estrenar la pel·lícula-documental "Món petit", protagonitzada per l'Albert Casals (i la seva nòvia).
Sempre he sigut MOLT FAN d'aquest nano, o sigui que no em podia perdre la peli! Per desgràcia la van fer a poques sales de cinema. Sino recordo malament, a Barcelona només la feien als Girona, Mèlies i Maldà. Per temes horàrics, vam optar pel Mèlies. A més, amb el Tr3sc si vas un dimarts, dimecres o dijous et fan 2x1, per tant, com que les entrades van a sis euros, vam poder veure l'estrena per tres. :-)
Bé, què voleu que us digui. EM VA ENCANTAR. I sabia que així seria :-)
![]() |
4 rodes, 20 euros, 200 dies, 30.000 kilòmetres |
No sé com vaig arribar el seu primer llibre (El món sobre rodes). No sé si es que me'n van parlar o què, però el teníem a la biblioteca i vaig decidir agafar-lo. I em va agradar moltíssim... (aquí en parlo, 13 de juliol 2010). El nano, que en aquells moments amb prou feines arribava a la majoria d'edat, va amb cadira de rodes voltant pel món sense ni un duro. Pel morro, per la cara, fent amics, jugant amb el rollo de fer una mica de pena i no pensar mai que haurà de fer a l'endemà ni quan tornarà a casa. Té un estil de vida molt peculiar :-)
I bé, després va arribar el segon llibre, Sense fronteres. Aquest cop, en plan groupie, vaig anar a La Casa del Llibre el dia que el presentaven i me'l vaig comprar de seguida per tal que me'l dediqués. :) (ressenya)
I bé, va arribar el documental.... un documental que ens parla d'ell, de la seva malaltia, les seves ganes de viure, la seva enorme intel·ligència... i també ell mateix gravant, anant pel món, amb la seva xicota...
La peli és un recorregut. Volen arribar al punt més allunyat del planeta... i en aquest cas és un far remot a Nova Zelanda. :) És de bojos, sí! però és genial!
Heu de mirar el tràiler! (cliqueu a la foto de sota):
Pd. Una cosa que em va sorprendre de la pel·lícula: la quantitat de vídeos i vídeos "caseros" que va arribar a grabar el seu pare... i la bona feina pel muntatge de la peli, que combina bé passat i present. S'ha de veure!
2 comentaris:
Eli, quina casualitat, avui he començat a llegir el primer libre de Albert Casals "El mon sobre rodes" i entro al teu blog y veig la teva entrada ...ja es casualitat jajaja..Jo que he estat a Santorini y se la dificultat que vaig tenir, no m'explico com aquest noi s'en ensurt Ah!! clar tenia 15 anys i jo ni te cuento... Una abraçada Conxi
Tenim pendent la de l'Estrella del Rock!!! hehe MOLT FAN +1
Publica un comentari a l'entrada