La peli de la setmana: La caza / Els nens salvatges / Blue Valentine

Darrerament he vist diverses pel·lícules i no estic escrivint gaire. Avui, per tant, sessió triple :)

La caza (Thomas Vinterberg)

En primer lloc, La caza, que la vaig veure de preestrena al cine gràcies a això del Tre3sc.

La caza és una pel·lícula danesa de patiment continu... Va de un home, mestre, que és acusat injustament d'abusar sexualment d'una nena de cinc anys. És un tema delicat.... clar, quan un nen o una nena de cinc anys diuen depèn què... lo lògic és creure que no s'ho poden haver inventat. I sol ser així (i l'índex d'abús per desgràcia és força elevat). Ara bé, la pel·lícula planteja una situació diferent, que és quan el menor no diu la veritat. 

És un poble petit i veure el rebuig continu cap aquella persona és dur, fa patir! I quan acaba segueixes pensat... hosti tu.

La pel·lícula està protagonitzada per Mads Mikkelsen. Destacar el paper de la nena (Annika Wedderkopp) que és molt petitona i actua molt bé, a més és súper expressiva. 

Els nens salvatges (Patricia Ferreira)

La meva pel·lícula espanyola preferida és "Para que no me olvides" (aquí podeu llegir el que n'he dit). Com que m'encanta, vaig veure fa temps que la directora havia fet una nova pel·lícula i vaig pensar, l'he de veure. I bé, ja l'he vist. No sé, ni fu ni fa però quan arribes al final és "O_O!".

Va de tres nanos (un és el Lleó de les Polseres, l'altre és la noia de Pa Negre i després hi ha un altre nano que em sona molt però ara no caic). I bé, són tres adolescents una mica inadaptats a l'entorn que els hi ha tocat viure. Tenen problemes, però bueno, no més grans dels problemes que pugui tenir qualsevol altre adolescent.... Bé, jo l'he trobat fluixeta. Però no està malament, eh!.

Blue Valentine (Derek Cianfrance)

I Blue Valentine també l'he trobat una mica soseta... Dec tenir els gustos mal anivellats, ja que n'havia sentit a parlar bé. 

Bé, Blue Valentine és una història d'amor decadent.

Dean (Ryan Gosling) i Cindy (Michelle Williams) són una jove parella que tot i tenir una filla i haver-se estimat molt, arriben al típic punt de la relació que un dels dos troba que no li ompla i que bum! tot s'ensorra. La línia argumental és atípica perquè va barrejant present amb passat, descobrint a l'espectador com va començar tot a la vegada que veus com s'està acabant tot.