 |
| Màquines recratives |
En Ralph és el dolent d'un videojoc (però un videojoc d'aquests dels 80, retro i pixelat) i la seva funció és que cada dia ha de trencar un edifici per a que el protagonista bo del joc ho arregli. La cosa és que, després de 30 anys, se n'adona que ell també vol ser bo de tant en tant i llavors ve quan la lia.... :-)
Buscant amb desesperació una medalla (que clarament mai aconseguirà al seu joc) marxa cap a un joc modern de batalles espacials i se n'emporta una.... però la lia tant que en comptes d'anar al seu món un altre cop, va a parar a un videojoc de carreres de cotxes, tipu Mario Kart. I allà coneix una nena que també vol una medalla al seu joc però que no la deixen participar perquè és un error de programació i fa pampallugues...
En fi, això seria més o menys l'argument i ja no puc explicar més perquè la resta ja seria "spoilejar".
La veritat és que és una peli molt entretinguda, plena de referències a videojocs (si voleu una resenya més detallada podeu mirar el blog Cementiri de Pneumàtics, ell controla més el tema).
I m'encanta quan en Ralph va a una mena de reunió "dolents anònims", on es troben els diferents dolents dels jocs al acabar la jornada i es recorden a ells mateixos que tot i ser dolents, això no té perquè ser una cosa dolenta, jeje.
En fi, molt recomanada! Ja no és com les antigues històries Disney, però això no vol dir que no hi hagi pel mig una mica d'història d'amor i tot :) Si la veieu ja em direu!
1 comentari:
Gran pel·lícula, ja ho vaig comentar al meu bloc, que per cert enllaces correctament però l'anomenes "Cementiri de Pneumàtics" quan és "3 Botons i START"! :P
Publica un comentari a l'entrada