La peli del diumenge: Four rooms / Hairspray / Monsieur Bagtinole

Diverses pelis aquesta setmana (la veritat és que des de que tinc tele veig més pelis: portava anys sense tele i ara només l'utilitzo bàsicament per veure les pelis que fan a la tele als diferents canals -sobretot al Paramount- i les polseres vermelles, hehe).

Avui en comentaré tres:

Four rooms (varis directors) 

Aquesta pel·lícula és una anada d'olla :P 

És una peli dividida en quatre parts, amb la particularitat que cadascuna està dirigida per un director diferent: Allison Anders, Alexandre Rockwell, Robert Rodriguez i Quentin Tarantino.

L'acció es desenvolupa la nit de cap d'any en un hotel. El protagonista és el "botones" i al llarg de la nit el criden des de quatre habitacions diferents.

A la primera es troba a unes bruixes amb poders que volen ressucitar una amiga morta. A la segona, un pirat amb una pistola. A la tercera (per mi, la millor) uns mafiosos que surten de festa i deixen els seus fills sols a l'hotel a càrrec del pobre tio. La darrera, tancant la peli, és la del Tarantino i va d'una aposta... :-)

Lo dicho, una anada d'olla. Distreta, però poc més...

Hairspray (Adam Shankman)

Hairspray és xula! és una peli musical del 2007 basada en un musical de Broadway. Feia temps que la volia veure però no havia tingut l'ocasió. És aquella peli on el John Travolta fa de protagonista femenina, sabeu?

La peli està ambientada als anys 60, en plena época de segregació racial. La noia protagonista vol fer-se un lloc al món musical i es topa amb diversos problemes a mesura que avança la trama. A més la protagonista està "rodoneta" i tot plegat és una peli positiva a favor de ser tu mateix, de lluitar pel que vols, per les igualtats, per la música, per ser feliç. És ben maca, sí!

Monsieur Bagtinole (Gérard Jugnot)

 I finalment Monsieur Bagtinole, sobre segona guerra mundial i jueus, en aquest cas des d'un punt de vista no tant gastat (ocupació francesa).

Sense ser molt profunda, ens explica l'història d'un xarcuter (el protagonista també de "Les choristes") que de cop es troba amb la responsabilitat, a contracor, de fer-se càrrec d'un nano jueu. "Gràcies" als contactes de la parella de la seva filla, es converteix en proveidor de l'exèrcit alemany i cada cop li resulta més complicat amagar el nano. 

Tot i així no és una pel·lícula de patiment i acaba bé (és suau).