22 de març 2013

Ara que estem junts (Roc Casagran)

Sempre he dit que m'encanta llegir molts llibres a l'hora. M'encanta la idea de tenir 7 o 8 llibres a la tauleta de nit i escollir quin vull continuar llegint aquella nit. És com seguir diverses sèries de televisió, tothom en mira moltes i jo només miro Polseres vermelles... les meves sèries són de paper :)

El cas és que a mitja lectura de varis llibres, rebo un correu de la biblioteca on em notifiquen que m'ha arribat el llibre "Ara que estem junts". Vaig, l'agafo, el fullejo.... I res, tu, per la tarda vaig anar al metge i mentre esperava vaig començar a llegir dos o tres capítols i.... el vaig acabar aquella mateixa nit!



Ara que estem junts ens explica la història de dos germans: en Tòfol i en Tian. En Tòfol és el nen fort, el guapo, el valent, el trapella, el a qui tothom respecta. I en Tian, el dèbil, l'empollón, el que sempre es a casa llegint, el de la salut delicada.

... I de cop....... Franco fa de les seves i comença l'ofesiva.
Amb el pare al front de batalla i l'obligació de fugir cap a França, la vida dels dos germans es trenca completament i s'han de separar. En Tian es quedarà amb els avis a un mas de l'Empordà, però en Tòfol i la mare seguiran amunt, fins a topar amb Argeles.... Argelès-Sur-Mer

Només afegiré que és una història maquíssima, escrita en primera persona (carta que en Tòfol escriu al seu germà Tian) i que a part dels dos germans i de la guerra que fa de context, també és una història d'amor amb cert humor, i això fa que la novel·la, tot i relatar temps durs, sigui agradable de llegir i enganxi de tal manera que no puguis deixar-lo.

«I, des d’aquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d’aprendre que contra l’horror només ens queda l’humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem “els nostres protectors”, i de la sorra, “el nostre llit d’hotel”, i del mar, “la nostra banyera”».

A més,  gràcies a les noves tecnologies i la proximitat de les persones, vaig poder acabar el llibre i felicitar a l'autor de manera inmediata, ja que en Roc és molt tuitero @roccasagran

Molt relacionat amb tot això us recomano el llibre "La maternitat d'Elna".
Aquí us en parlo. És un dels llibres que més em va agradar al 2012! (juntament amb Memòria d'uns ulls pintats). Aix, si en el fons sóc una monotemàtica... :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails