Tinc el blog una mica abandonat aquests dies. A vegades, després de quasi 5 anys i més de 1.500 entrades, doncs et vé de gust descansar una mica... :-)
Avui toca parlar de peli i parlaré de GRIZZLY MAN, que més que una peli és un documental, però com que també la van estrenar a cinemes i tal, doncs l'encabeixo en aquesta secció.
CONTÉ SPOILERS
Grizzly man, "l'home dels óssos", la van projectar l'altre dia al Sense Ficció de Tv3 (programa genial que fan els dimarts). Va d'un home que va viure 13 estius amb els óssos i finalment se'l van cruspir. Així de cru.
Tot té el seu què: en Timothy Treadwell era un noi normal fins que va arribar a la universitat i es va barrejar amb males companyies... i entre drogues i alcohol, es va quedar taradet. A veure, que em sap greu tot plegat, eh... però el documental és bastant surrealista. Pobre nano.
Es va inventar una identitat falsa i... bueno... era com un activista, anava cada temporada d'estiu a viure amb els óssos, deia que els protegia (quan en realitat tampoc és que estiguessin en perill, doncs és un parc natural, Katmai, Alaska). A l'hivern una de les coses que feia era anar per les escoles a explicar això dels óssos... l'amor infinit cap a la naturalesa.
A l'octubre del 2003, l'helicòpter que anava a recollir-lo cada final de temporada va veure que en Treadwell no hi era... i no hi era.... i no hi era.... i de cop va trobar un braç per aquí, una cama per allà...hum. El documental és també estrany per les explicacions dels entrevistats. L'home de l'helicòpter ho explica amb uns detalls una mica forts.
El més fort és que, després de 13 estius anant-hi sol (se suposa), aquell estiu hi va anar amb la seva novieta Amy... que curiosament tenia por dels óssos. Un gegant ós de 500 quilos es va menjar al Tim i a l'Amy.
Però és que encara hi ha més! En Tim anava cada estiu amb càmara de vídeo i grabava coses. Es grabava a ell, als óssos... els hi posava nom. Doncs, és molt fort: el dia de l'atac, la càmara estava enregistrant, però amb LA TAPA POSADA. Hi ha l'àudio, però no s'ha emès mai perquè es veu que és molt fort: crits, crits... aix.
En Tim estava tarat, és un fet. Vivia en una tenda de campanya que quan plovia s'enfonsava i havia de posar el trípode de la càmara (per fer de pal)... i s'amagava dels guardes forestals ("els enemics!"). A dins la tenda hi havia amb ell el seu osset de peluix fent-li companyia.
A més, EL PITJOR DE TOT, és la manera que tenia de parlar als animalets, els hi parlava com si fossin nens petits, posant veu tonta... i dien, oh, t'estimo, t'estimo... als ossos, a les guineus... a tots els bitxos que hi havia per allà.
Fins i tot un dia surt gravant una caca d'un dels óssos. Es flipa molt... surt ell dient... "oh, és una caca, una caca d'ós, encara està calenteta, la puc tocar! oh! és una caca! ha sortit del seu cul i ara la puc tocar! és màgic!"
...
El documental barreja trossos dels seus vídeos i entrevistes. Un guarda diu que clar, que no els hi feia cap bé als óssos: no és bo que s'acostumin als humans bons.
Tot i així, a mi em fa pena. Era un tio tarat (boníssim el seguiment del Twitter #senseficció) però vivia per a ells i se'l veia bon paio. Realment és una pena que se l'acabèssin menjant, la veritat. Fa peneta.
Bé, un documental que no et deixa indiferent. Fins dimarts estarà al 3alacarta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada