Fàbrica Anís del Mono (Badalona)

Diumenge vaig anar a la FÀBRICA D'ANÍS DEL MONO, a Badalona. Em va encantar la visita! Vaig fer algunes fotos (no es podia fer-ne a tots els espais, però deu ni dó) i també vaig prendre moltes notes, o sigui que intentaré fer una ressenya completa. Us recomano anar! Fan visites el tercer diumenge de mes :-)

La visita es divideix en dues parts: la que t'explica història i context i la que t'explica el procés. Es tracta d'una visita patrimonial, no publicitària, ja que és un edifici que s'utilitza (ENCARA ESTÀ ACTIU) des de 1870 i la sala de destl·lació, arxiu i despatx del gerent estan intactes :-) (mobles de 1920)

Història

Quan es va inaugurar hi havia moltes destil·leries. Era una época molt industrial i la línia de tren Barcelona-Mataró va ajudar també bastant a que Badalona es convertís en ciutat creixent i potent.

La fàbrica la van crear dos germans (Bosch). Eren rics i teníen negocis en terres americanes (lo típic de l'época, tabac, cacao...) Ara bé, el més curiós de tot i que jo no sabia és que TOTA LA PRODUCCIÓ SURT DE BADALONA! Uns 5 milions de litres cada any! Només surten d'aquí i encara més fort: NOMÉS HI TREBALLEN 12 PERSONES! 

De fet l'any 1975 els de Osborne (toro) van comprar l'empresa, però no han traslladat la producció a Andalusia perquè la maquinària és patrimoni cultural i si ho mouen, al ser peces antigues, segurament no funcionaria igual de bé. És fort, eh! :-)

Tenen molt mercat internacional (per contrarrestar que el mercat nacional ha baixat i que la gent ja no consumeix tant aquest tipus de begudes). Actualment s'exporta a uns 50 països.

Etiqueta

La marca va fer molts esforços per posicionar-se i distinguir-se de la resta d'anisos.

Tot i que l'empresa és de 1870, l'etiqueta no es va registrar fins al 1902. No s'ha modificat mai.

De fet el nom real de l'anís és "Anisado refinado Vicente Bosch", pero com que hi sortia un mono, va anar prenent el nom popular.

En aquella época hi havia diverses begudes que utilitzaven animals exòtics per identificar-se. A Arenys de Mar, per exemple, hi havia "Anís el tigre", i l'emblema era un tigre atacant un mico. Com que eren competència, Anís del mono va denunciar el simbolisme del seu logo i al cap de dos anys els d'Arenys van haver de canviar de dibuix :-)

Actualització 2018!: un comentari puntualitza que l'Anís del Tigre era fet a Arenys de Munt (no de Mar) i que, a més, al final no van canviar mai l'etiqueta perquè van guanyar el litigi (l'advocat va defensar que no era un mono sinó una mona)

També hi ha motes teories al voltant del mico aquest: alguns diuen que era la cara del Sr Bosch, altres, un de la competència. Però sense dubte la teoria més comentada és que el mico té la cara de Darwin, cosa gens rara tenint en compte que és d'aquella mateixa época i que els animals exòtics estaven de moda precisament per la tasca de Darwin.

Passa que la burgesia d'aquella época era molt catòlica i la teoria evolucionista no se la creien gens. I clar, el sr Bosch no es volia posicionar dient si estava a favor o en contra... Tanmateix jo crec que sí, que es DARWIN, i més perquè duu una frase que diu: "Es el mejor, la ciencia lo dijo y yo no miento". Es súper darwinista aquesta frase.

A més, que coi, és la història que jo sempre he sentit a casa, per tant el de l'etiqueta és en Darwin i punto. :-)

Un altre fet curiós: en un dels viatges a Sudamèrica, Bosch va tornar amb un mico, I després uns quants més. Els tenien durant el dia al pati de la fàbrica i per les nits a la destileria (tot això fins l'arribada d'Osborne i la llei de protecció d'animals i sanitat, etc).

Les etiquetes es van imprimir a França perque aquí encara no feien aquest tipus d'etiquetes modernes. Si us hi fixeu hi ha una falta: DESTILLACION. I, ves per on, aquesta falta va servir molts cops per distingir imitacions :)

L'ampolla

És molt peculiar! De fet al principi no era així (a l'etiqueta es veu plana). Però el Bosch va anar a París i va trobar un perfum amb aquest tipus de vidre, i ho va voler imitar.

A l'arxiu de la Fàbrica es conserva l'ampolleta de perfum inspiradora.

Està en aquesta vitrina

Curioisitat: a la web d'Anís del Mono hi ha una app per descarregar... molt friki

Dale al riquirrín durante todo el año

El procès

La segona part de la visita, com ja he dit, consistia en saber el procés i visitar l'espai de destil·leria. Els ingredients són molt simples: aigua desmineralitzada, alcohol, sucre i herbes aromàtiques (matafaluga) (tota la fàbrica fa olor de matafaluga).

Cada dia utilitzen 1200 kg d'herba (la compren arreu del món). I ho barrejen amb aigua bullint, com si fos una infusió. Després ja fan els següents passos del sucre i alcohol.

Fan com uns olis, essències, que després és el que barrejen... i bueno, que segons la quantitat d'una cosa o de l'altre, doncs en surt Anís dulce o Anís seco (les dues varietats). Si es variés el percentatge dels ingredients, doncs clar, ja no seria el mateix.

Bé, com a darrera curiositat us diré que des de fa més o menys un any, a la fàbrica també s'hi fabriquen productes de Montserrat. Són 6 begudes que estan externalitzades i que duran 10 anys es fabricaran a Badalona, com les famoses "Aromes de Montserrat".

I bé, fins aquí l'explicació. 

Espero que us hagi agradat :-)