I seguim parlant de "còmics".
M'estic llegint TOUCH (Adachi). De fet fa dies i dies i dies que em va deixar uns volums un amic i tot just ara estic agafant el ritme de lectura. Ja he llegit tres volums ^_^
Potser molts de vosaltres no sabeu que es TOUCH, però si sou de la meva època segur que us sona el nom de....
BATEADORES
Sí o no?
Va haver una època daurada a la tele (ai telecinco, tu antes molabas) on feien moltíssim anime i la veritat és que molts giraven entorn a l'esport. Així ràpid que jo recordi... Bateadores per bèsibol (després anys més tard a Tv3 van fer Dome, el petit geni del besibol.. crec que era l'época de Suixi, el petit xef...m'encantava!). També recordo, clar, Juana y Sergio i La Panda de Julia (voleibol), Piruetas (rítmica), Raqueta de oro (tenis) o el mític Bola de Dan (pilota presonera...). Ah! i el Chicho terremoto pel bàsquet. Sense oblidar-nos de Oliver y Benji i Supergol com a referents de futbol.
Canviaven tots els noms d'una manera feliç y els openings (cançonetes d'obertura) se'ns han quedat gravats a foc... :-) En cas de Bateadores, els protagonistes es deien CARLOS, CESAR i BÁRBARA.
L'argument el recordo molt per sobre, i m'està agradant llegir-ne el manga. Pels que recordeu de que va, dir-vos que estic, al volum 3, a un dels moments clau. Potser ja sabeu de què parlo.
Pels que no sapigueu de que va gens, només dir que és una mena de triangle amorós entre dos germans bessons i la veïna. I que dels dos bessons, un és el triomfador i estrella de béisbol i l'altre és el germà gandul, pervertidet i amb poca voluntat :-)
És un retorn a la infància.
3 comentaris:
Està bé que no aixafis res, que si no ho saps és millor. :)
Jo no ho vaig veure en el seu moment, recordo vagament alguna tele posada on feien uns "dibuixos de beisbol", jo era més de Captain Tsubasa (Campeones, tot i que la gent l'anomena "Oliver y Benji") i fins i tot vaig veure Attacker Yû ("Dos fuera de serie", popularment "Juana y Sergio"), però de Touch res de res fins que va arribar el manga.
I és el meu manga preferit. Ever.
És una grandíssima història, no és el típic shônen de triangle amorós i prou. L'equilibri entre la part esportiva i l'amorosa està molt ben trobat, els personatges són tots enormement carismàtics i la manera de narrar —a un ritme més aviat lent i amb unes maquíssimes escenes sense text— que té aquest autor m'encanta. Tot. És perfecte, per a mi, aquest manga.
Cert, abans ho vèiem normal però ara em fa vergonya aliena, això dels canvis de nom. Quin mal que ha fet! Ara quan parles dels personatges pel seu nom real ningú no t'entén, i jo no dic Oliver ni Benji, sinó Tsubasa Oozora i Genzô Wakabayashi. T'ho juro.
Pel que fa al nom, lamentable que triessin "Bateadores", quan l'especialitat dels protagonistes és llançar la pilota, però bé...
Pel que fa a l'opening de la versió en castellà, tot i els canvis de nom i les incongruències entre la lletra i la realitat de la sèrie, he de reconèixer que m'encanta. Ja no es fan openings així.
jej, si, ha fet mal però és així... Juana, Sergio... aix, els openings... precisament de Bateadores no m'agrada gaire O_O però la veritat és que a l'ordinador tinc una carpeta de mp3 d'openings de series de l'infància i mencanta escoltar-les de tant en tant.
Eran uno, dos y tres, los famosos mosqueperros... jejeje
Mira, aquesta que cantes és un cas especial, perquè era una coproducció hispanojaponesa i la cançó original és, de fet, en castellà.
Publica un comentari a l'entrada