31 d’octubre 2012

Contes de la perifèria (Shaun Tan)

M'agraden les biblioteques públiques. Hi vaig cada setmana un parell de vegades (jo treballo en una especialitzada, res a veure XD). M'agrada caminar entre els llibres i decidir quin vindrà cap a casa amb mi...

Total, que l'altre dia vaig donar un tomb per la zona infantil i vaig trobar un llibre que, oh! em va capturar tota l'atenció.



I des de que l'he descobert, em trobo el nom de Shaun Tan per tot arreu (la culpa deu ser el curs d'il·lustració... ;D).

Què ens explica aquest llibre? doncs 15 històries surrealistes que passen el el barri residencial d'una ciutat qualsevol. Un cant a la imaginació que parteix de coses ben normals. Què té d'estrany, per exemple, un estudiant estranger que passa uns quants dies amb una família? En principi res... però si aquest personatge és de la mida d'un cacahuet i li agrada dormir al rebost de la cuina dins una tasseta? doncs passa que haurem d'acceptar que és simplement una qüestió cultural (potser és la història que m'ha agradat més de totes). :-)

Ara bé, el que em va atraure d'aquest llibre és... la tècnica impressionant a l'hora d'il·lustrar-ho tot plegat: cada història té un estil. A llapis, aquarel·les, collages... impressionant com les domina totes. Vamos, un llibre per tenir a casa (he de buscar més llibres de Shaun Tan inmediatament).
(Si fins i tot té obra de teatre O_O) Estic empanadíssima.

I de regal, una mostra d'algunes de les il·lustracions que trobareu al llibre (extretes de la seva pròpia pàgina web eh! :D). Fixeu-vos en la qualitat i la varietat de cada dibuix! (cada història del llibre)

 
 
 
 

Definitavament, me n'he fet fan. INSPIRADOR.

De fet no aocstumo a copiar mai dibuixos, però... tenia ganes de dibuixar el gos de la coberta del llibre... (a nivell menys 150, però de l'estil) ijijijijij.



Gaudiu-lo! (buscar al catàleg)

30 d’octubre 2012

[Marcapáginas] Sorteo 90! (i cumple)

Holaaaaaaaaaaaaaa!

Pues sí, ayer llegué a la década de los 30 (¿la prodigiosa? ya se verá)
Gracias a todos los que me felicitásteis por aquí o por allá (en estas cosas soy muy infantil jajajajaj me gustan las felicitaciones) :)

Bueno, vayamos al tema.

En primer lugar decir que voy a hacer dos sorteos y que luego hay un "premio seguro" para todos. El premio fijo consiste en un marcapáginas hecho por mí y lo repartiré a todos los participantes (el diseño es el que puse en la entrada de ayer):



Y luego dos sorteos: uno de bibliotecas y uno de editoriales.

Sorteo 1.
Este DUO de los 25 años de la Enciclopedia Catalana. Creo que sólo se hicieron en dos colores!


Sorteo 2. 
Un pack de marcapáginas bibliotecarios :)



Éstos días me han ido llegando marcapáginas, aunque no he ido a Lloret este fin de semana y algunos aún no los he visto Pero os pongo algunos de los que sí que tengo nuevos ^^

Des del País Basco, éstos marcapáginas con ex-libris de la Biblioteca Foral (Foru Liburutegia):


Paperantic (nunca los he perseguido de forma conciente, pero el otro día conseguí unos cuantos ^^ (gracias al equipo "MiC")


Gracias a ellos tanbién conseguí éstos seis bibliotecarios! Los tres primeros de las bibliotecas de Girona y los tres segundos de la Biblioteca Ramon Vidal de Besalú. Ambos lotes de 2012.

 

 

Y alguno más! Como por ejemplo, estos días he conseguido los de la Llibreria Odessa, que son muy monos:


Y los nuevos del Liceu: "Elisir d'amore" y "El trencanous".
También uno de RELAY del nuevo libro de la Rowling, la autora de Harry Potter.

De éste último (Rowling) tengo alguno más. Bueno, y de los del Liceu también. Pero el de Relay entiendo que puede costar más de conseguir. Si alguien lo quiere sólo tiene que levantar la mano! ;-)

Y EH! QUE NO ME OLVIDO EH!
El ganador/ganadora de esta semana es............. CLE!
(Ya me pasarás tud datos para hacer el envío)

Salud y suerte!



29 d’octubre 2012

Update 3.0 (Happy birthday?)

Doncs ja hi sóc. Ja tinc els 30.


Se'm fa súper raro... és com si no els tingués, però penso en tots aquests anys que porto en aquesta vida, en totes les coses que m'han passat i em dic... només 30? però que coi, si semblen 200 anys!
Si que és cert que la vida passa ràpid, però si pares a mirar en detall, hi ha tantes coses, tantes!

La primera década de la meva vida (dels 0 als 10) va ser una época feliç. Vaig aprendre a parlar, caminar, dibuixar, escriure, llegir... és molt important aquesta etapa! És la més maca.
Recordo infinitat de coses, però no tantes com voldria, clar.

El primer record que tinc (no sé si algun cop ho he dit) és dins un cotxe, amb els meus pares. Estàvem a Barcelona i hi havia alguna activitat relacionada amb el Gulliver. I el meu pare va llegir un cartell i de broma va dir: JULIVERT cap allà! (és una tonteria però bé, és el que recordo, potser ni tan sols és el primer record, però jo ho tinc arxivat així).

La llar d'infants era... en fi, una llar d'infants. La recordo bé perquè abans no hi havia P3 ni P4, i fins als 4 vaig estar allà. És mereix un capítol apart. No en tinc gaire bon record, no :P

Però bé, el temps passava. Esplais i casals, la base de tot plegat. Recordo els "jocs de nit" de les colònies, i de com vaig trobar una amiga enmig del bosc (prop de la casa, clar, jugant a la gincama nocturna) plorant perque hi havia una serp. Se li havien acabat les piles de la llanterna, i quan jo vaig enfocar-ho va resultar ser un mitjó. La piscina de la casa estava fastigosa.

La segona década (10-20) potser va ser la més variant. Amb més contrastos. Una época que per a tot adolescent és difícil. I jo mai vaig trobar com encaixar. Ni tan sols vaig saber quina opció d'estudis triar, i vaig començar una carrera sense ganes (sociologia). Saltem aquesta etapa.

Però aquesta tercera década ha anat molt millor. Vaig abandonar el món universitari (en la qual no encaixava) i vaig fer un cicle formatiu. Molt millor, va ser molt bo. Vaig encaixar i m'ho vaig passar bé. I d'allà el descobriment del món bibliotecari, que m'ha canviat la vida. Vaig tornar a la universitat, vaig fer un erasmus. Hi he encaixat bé, en aquest món :-) He nascut per ser bibliotecària, ara ho sé! De petita no ho hagués dit mai!!!

En fi, 30 anys, donen per molt. I per fer moltes coses. Em paro a pensar i puc dir que he treballat en més de 30 coses diferents, i això m'agrada, dóna una visió laboral àmplia i del funcionament de les coses. I a tot arreu he aprés alguna cosa (tot i que potser la feina que més m'ha agradat de totes és quan estava en una biblioteca escolar....perquè hi havia molta llibertat d'acció i m'ho passava molt bé portant la biblio i fent coses perque els nens i nenes agafessin llibres... aix. Trobo a faltar els petits usuaris. On treballo ara no en tenim... tots són adults seriosos... en canvi els nanos petits són espontanis i el feedback és més sincer.

TOTAL, que deixo la versió 2.9 del meu software i passo al 3.0.
En teoria és molt bo, i crec que hi entro amb bon peu. I amb noves coses per fer (per fi m'he animat a dibuixar i pintar) (i he aprés a fer mitja, oju eh! això indica clarament que m'estic fent gran!!!!) ijijijijijij

La década dels 30 als 40 no sé com serà... però espero que em vagi una mica bé. Em fa certa por perque el país no está per garantir res... però bé. I el més important, la salut!


Pd. Al bloc he fet algunes entrades de "Records d'infància" [TRAUMES] (en vull fer més, m'agrada recordar coses que em van passar! XD)

25 d’octubre 2012

Simiocracia (Aleix Saló)

Ostres, vaig agafar aquest còmic amb bastants dubtes perquè no sabia si m'agradaria (no he llegit Españistán), però eh! genial!



SIMIOCRACIA és un còmic que parla de la crisi i que fa un anàlisi del que ha estat passant tant en aquest país com a Europa en aquests darrers anys. Des de la magnífica fase de "tot va molt bé, invertim aquí, invertim allà, anem de viatge, comprem un cotxe i fem una hipoteca" a... bé, al que ja sabeu: quina merda, no hi ha feina, no podem pagar, no podem comprar les coses, el govern és una merda, etc etc etc. 

La previsió de la crisi

D'una manera que t'arranca somriures tant si vols com si no vols et mostra la gran mentida a la qual estem tots posats, i les grans estafes dels que ens envolten i, pitjor, ens manen. Trampes, enganys, enxufismes, evasió d'impostos... (res que no sapigueu).
Com diu ell mateix, la classe social està desapareixent i només queden mileuristes que ni tan sols es poden aferrar a la cultura de l'esforç perquè ja ningú la practica :-(


La fusió dels bancs

Realment, realment.... és decebedor tot plegat. Et mires el còmic i et rius perquè fa gràcia com ho posa... però després pares de riure i mires més enllà dels dibuixos, perquè saps que les desgràcies que llegeixes les pateix molta gent i ningú se n'escapa (bueno, sí, els rics, els estafadors, els enxufats, els que viuen a costa dels demés i explotant a qui puguin explotar...).

24 d’octubre 2012

Dia de la biblioteca (24 d'octubre)

Avui, 24 d'octubre, es celebra el Dia de la Biblioteca.


Desde 1997, cada 24 de octubre se conmemora en España el Día de la Biblioteca, promovido por la Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil y apoyado por el Ministerio de Cultura, a través de la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas, en recuerdo de la destrucción de la Biblioteca de Sarajevo, incendiada en 1992 durante el conflicto balcánico.
Esta iniciativa nació para trasladar a la opinión pública la importancia de la biblioteca como lugar de encuentro de lectores de todas las edades con la cultura y como instrumento de mejora de la formación y de la convivencia humana.

23 d’octubre 2012

[Marcapáginas] Sorteo 89

Hola!

Puesto que la semana pasada OLVIDÉ SIN QUERER el nombre del ganador, esta semana lo primero que haré será decirlo: el premio va para......... MIQUEL I CONXI! que son los afortunados ganadores que jugaban con el número 1. Y salió el 1. :-)
Aunque he de decir que me divertí mucho con los comentarios... (tendré que olvidarme más a menudo) :-)

Venga y empezamos ya, que se nos hace tarde (almenos a mí, que escribo ésto la noche antes y pasan de las 12 ya...).

Primero, EL SORTEO! esta semana voy a sortear SALAMANDRA. 5 al azar que no sé ahora mismo ni que número son (ya sabéis, según el catálogo de Mondopunts) Son éstos:


Y ahora os muestro algunas cosas que me han llegado últimamente. 
Por ejemplo: marcapáginas de bibliotecas. Ya sabéis que yo soy bibliotecaria y que los marcapáginas de bibliotecas son mis favoritos! O sea que una selección de lo bibliotecario que me ha llegado:



Éste último es desplegable y forma un paraguas, como se puede ver.
Otra cosa: de la imagen del medio, el último: es de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (UPC) y es un homenaje a Ronald Aylmer Fisher. ¿Alguien tiene más de éstos?
Yo tengo también el del señor Leonhard Eulen (curso 2006/07) y Paul Erdös (curso 2010/11). Los encuentro interesantes.

Otra persona también me ha hecho llegar los últimos de Impedimenta (a partir de ahora no diré nombres sin permiso de la persona!).

 
 

Y bueno, nada más por hoy!
Pasaros también la semana que viene porque el lunes haré 30 AÑOS (¡qué pesada estoy! es que me hace ilusión...jejejeje) y el martes quizá haya un sorteo especial (ojo, ahora no os esperéis gran cosa porque no quiero desmotivar al personal). La filosofía del blog es "de lo simple sale simple" :-)

Feliz semana a todos!

22 d’octubre 2012

Houdini, el rey de las esposas (Jason Lutes, Nick Bertozzi)

M'agraden els còmics i m'agrada el gènere biogràfic, per tant, quan vaig veure a la biblioteca aquest document, vaig pensar: me'l llegiré!

Houdini és un nom que vulguis que no, se't queda. En vaig sentir a parlar ja fa molts anys, però potser el que més em vé a la memòria és una peli argentina (no sé quina) on un nen petit deia "Houdini no era mago, era escapista!". I això se'm va quedar molt gravat. Sí, era un escapista. Es deslliurava de tots els tancaments possibles de manera increïble.


El còmic és curt: relata només UN DIA a la vida de Houdini, una actuació. I a més ens dóna informació sobre quina era una de les trampes que utilitzava a l'hora de poder-se escapar, afegint a més la dada que es coneixia centenars tipus de candaus i el seu estudi en permetia després saber el funcionament per tal d'obrir-lo i/o descativar-lo.
El dia que veiem al còmic és l'1 de maig de 1908, quan va saltar del pont Harvard (a Cambridge, Massachussets) lligat de mans i peus al riu d'aigua gelada.

Tot i relatar-ne un sol dia, podem veure'n bastant com era el seu caràcter (egocèntric, ambiciós), molt amant de la seva dona, molt desconfiat però lleial a qui té al costat. Tot un personatge que va morir per orgull al pensar que podria rebre diferents cops de puny a la panxa i que no li passaria res. Doncs bé: li va petar l'apèndix. No va anar al metge i aguantant aguantant doncs al cap d'uns dies es va desmaiar i va morir poc després.

Va ser pionner en moltes coses, i va ser un dels primers en volar.
També va idear un codi secret perque si algun dia moria, la seva dona pogués reconèixe'l per mitja de mèdiums.... la cosa és que Houdini sempre es reia dels mèdiums i amb el codi pretenia que, si algun dia passava algo, la seva dona pogués creure al mèdium si li deia el codi que havien pactat amb ell en vida (un codi de 10 paraules). Total que res, que van passar 10 anys i res.


Per cert, a la web de Bertozzi hi ha LES 15 PRIMERES PÀGINES. Potser val la pena que li doneu un cop d'ull. 
De fet no és el tipus d'il·lustració que m'encanti, però està ben fet. I tot pintat amb tons negres i blaus. Ah! i edició Astiberri, que no cal dir res més (garantia de qualitat) (a més amb moltíssima informació tant d'ell com de context).


Per saber-ne més: Houdini wikipedia (poso la wikipedia en castellà, és més completa)

21 d’octubre 2012

La peli del diumenge: Los niños de Huang Shi (Roger Spottiswoode)

L'altre dia vaig veure aquesta peli i em va agrada força.
De fet he vist que la crítica la va titllar de sosa, fluixa i fins i tot dolenta, però no sé, a mi no m'ho va semblar. Potser perquè si el tema t'agrada no se't fa lent ni avorrit...




És una història real d'un periodista que es deia George Hogg i que va arribar a la Xina als anys 30, quan estava sent invadida pels japonesos (un episodi que no he vist en gaires pel·lícules, tot i que sé que n'hi han). Hogg es salva de miracle i va a parar a un orfanat amb ple de nens que viuen sols, sense adults. Primer són bastant reticents a la seva presència, però després ja li agafen confiança. Ell se'n cuida i els protegeix.
Arribats a un punt de la pel·lícula, veu que els nanos poden estar en perill i se'ls emporta a una zona segura, recorrent així les muntanyes durant uns dos mesos.

És una d'aquelles pelis "maques". És una mica llarga (125 min) i potser hi ha trossos que es podrien passar més per alt, però en fi.
Lo maco és que al final surten testimonis reals, alguns d'aquells 60 nens que Hogg va cuidar i va salvar del perill. :-)

Us deixo el trailer, com veieu, és el tipu de pelis que a mi m'agraden... :)


20 d’octubre 2012

Restaurant de la setmana: Ca la Margui

L'altre dia va venir ma mare al pis. Vam anar a fer una volta pel barri i, quan va ser l'hora de dinar, vam entrar dins aquest local que ens va semblar prou maco. Està situat al carrer Sèquia Comtal núm 7, que és el carrer que hi ha per anar de la Meridiana al carrer Clot (bé, un dels que hi ha, clar). Un carrer peatonal amb botiguetes.
(M'estic fent molt fan del Clot)


És un bar-restaurant de barri, agradable, amb menjar cassolà i tracte molt amable i familiar.
Ma mare i jo vam demanar el mateix de primer: lassanya. Estava molt bona, aquí us en deixo una foto (és una lassanya simple):


De segon jo vaig demanar pollastre a la planxa i ella també pollastre, però amb gambes i salsa d'alguna cosa. Lo meu era simple també però mireu, a mi m'agrada lo simple (i més si és en qüestions de menjar). :-)


De postres em va sorprendre què, a banda dels típics flams i gelats de tot restaurant de menú, també hi havia la opció d'acabar amb una crêpe de xocolata! :-) Em va agradar molt aquest detall.

Resumint, un lloc al que segurament torni. Ah! i el menú valia 11 euros (era dissabte migdia, no sé si té algun altre preu entre setmana).


Valoració final: 7,8

1) Varietat de menú/carta: 7,5
2) Quantitat de menjar: 7
3) Preu: 7,5
4) Tracte personal: 9
5) Ambient local: 8

19 d’octubre 2012

Quan érem feliços (Rafel Nadal i Farreras)

Se m'havien acumulat molts llibres a la tauleta de nit. Massa i tot. 
 
"Quan érem feliços" és un llibre que feia temps que volia llegir. Va ser l'aniversari d'una companya de feina i li vam regalar, i em vaig dir a mi mateixa que tard o d'hora el llegiria. Total, que va arribar el moment :-)


És el tipus de llibre que m'agrada llegir. Històries reals d'una Catalunya en blanc i negre. Anècdotes, retalls de vida, retalls de realitat. A més, també m'agraden molt els llibres biogràfics, i aquest n'és un.

L'autor és Rafel Nadal (NO EL TENISTA), que va ser 4 anys director de El Periódico i és un periodista actiu que, segons la contracoberta del llibre, escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1, TV3 i 8TV. Per aquest llibre en concret va guanyar el Premi Josep Pla 2012.

El llibre ens parla de la seva infantesa. A casa seva van ser 12 germans, tot i que un es va morir fa uns 10 anys. El germà més conegut és potser el Joaquim, ex-alcalde de Girona i ex-conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
De fet no és que tingui especial interès en la família Nadal-Farreras (VULL DIR, que no he llegit aquest llibre per ser ells, podríen haver sigut uns altres, ho he fet pel tema de que m'agraden els llibres que expliquen aquells temps), però el llibre és nostàlgic tot i explicar una época en la qual jo encara no havia nascut. Sempre he tingut especial admiració per la vida dels anys 50-60 (tot i que sé que no era perfecta, clar) (tampoc ho és ara).

També tinc molta admiració per la ciutat de Girona, i clar, com que són de Girona, tota la referència geogràfica són de llocs que més o menys em conec. A part, la manera d'escriure, amb un piló d'expressions gironines :-)

Tanmateix, el llibre no deixa der ser la infància d'un nen, uns nens i nenes, que van tenir la sort de viure en una casa on hi havia diners. Sí que descriu que sempre anaven curts de pasta i que tota la roba era aprofitada germà rera germà,... però el que s'hi veu és com una família de 12 germans tira endavant i encara els hi sobra per anar tot l'estiu a la Costa Brava, a enviar als nanos a aprendre idiomes a l'estranger i a internar-los al Collell cada hivern. Mai els hi va faltar un plat a taula (i de plats i de menjar, se'n descriuen molts!)  :-)

Per cert, parlant del Collell, l'autor descriu com es rentàven: "els dimecres i els dissabtes també ens rentàvem una mica les aixelles en acabar els partits de futbol", "els primers que acabaven de rentar-se els peus vessaven l'aigua pel terra i els que encara no havíem acabat ens havíem de calçar els mitjons de llana i les sabates xopes d'aigua i fetes un fàstic"
Per acabar concluint: "No ens dutxàvem ni ens banyàvem en tot el trimestre, i quan per Nadal i per Setmana Santa baixàvem a Girona de vacances, ens posaven a la banyera i fregaven durant més d'una hora amb la pedra tosca". (...) Que dius, vale que abans la gent no era tant maniàtica de la higiene personal però... tres mesos? a principis dels anys 60?  :-o No m'ho esperava pas això del Collell!

En fi, un llibre que a mi m'ha agradat però així com altres els puc recomanar obertament a tothom, aquest potser no. T'ha d'agradar el tema perquè sinó es pot fer pesadet.

18 d’octubre 2012

48H Open House BCN - Edició 2012

No sé si coneixeu les jornades 48h Open House Barcelona. Si sou de Barcelona segur que sí... o si més o menys seguiu el meu bloc i teniu bona memòria, doncs també...

Per si de cas ho torno a explicar: són unes jornades que duren dos dies i permeten descobrir l'interior de molts edificis de Barcelona que normalment estan tancats (o més aviat, que normalment tenen altres usos i no els podem visitar). Són unes jornades per apropar l'arquitectura urbana a tothom. I hi ha més de 150 edificis!


Aquest serà el tercer any que es fa. Jo el primer any vaig anar-hi de visitant (vaig visitar les clavagueres i el Círculo Ecuestre) i l'any passat ja m'hi vaig apuntar directament de voluntària (aquest any també). Em va tocar estar a l'IES Vall d'Hebron (Patronat Ribas), un edifici de l'arquitecte Sagnier que antigament havia sigut un internat (vaig descobrir que no sabia res d'aquest arquitecte i que ha fet mitja ciutat o quasi). L'any passat també vaig aprofitar per pujar a l'Arc de Triomf (impressionant), a la torre de gas de la Barceloneta, al Col·legi de les Teresianes (que és de Gaudí i l'any anterior hi havia tanta cua que ens vam quedar a les portes, ho teníem molt pendent!!!!) i al dipòsit d'aigues de la Trinitat (que per cert, no en vaig arribar a fer mai l'entrada de blog... O_O).

Estic molt emocionada ^_^. M'ENCANTA BARCELONA i m'encanta l'arquitectura quan és "per a què l'entengui tothom". De fet aquestes jornades el que volen potenciar és això! A cada edifici hi ha un guia que fa la visita i explica els secrets de l'edifici. Millor impossible...

Resumint. Aquí teniu l'enllaç a la pàgina web:
http://www.48hopenhousebarcelona.org/

I apunteu els dies!
27 i 28 d'octubre

Jo, si puc, voldria visitar tot això (tot i que ho veig difícil... :D):

Dissabte tarda
- Banc Sabadell (Antic Banco Atlántico)
- Palau Casades (Col·legi Advocats BCN)
- Font Màgica de Montjuïc (per sota eh!)

Diumenge matí
- Parc de Recerca Biomédica (PRBB)
- Casa Macaya (Espai Caixa)
- El Molino

Diumenge tarda
- Palau Mornau (Hemp Museum Gallery)
- Palau Savassona (o sigui, l'Ateneu)
- Conservatori Municipal de Música d Barcelona

El dissabte pel matí seré al Mercat de la Barceloneta, que és on m'ha tocat prestar el meu suport com a voluntària de l'edició 2012.

Ens hi veiem? ;-)

17 d’octubre 2012

Més sobre Chi [El dulce hogar de Chi] (Konami Kanata)

Torno a recuperar les històries d'aquesta fantàstica gateta.
Ja ho vaig dir un dia, en sóc #SuperFan (quasi quasi quasi m'agrada tant com la Yotsuba!).

En vaig parlar fa temps, aquí ho podeu veure. De la biblio m'havia agafat els 4 primers volums i la veritat és que no hi havia pensat gaire més (bé, excepte aquest estiu, a Tailàndia, on vaig veure un munt de peluixos de Chi però jo no tenia espai a la maleta...).
El cas és que l'altre dia vaig passar per la biblio de la Sagrada Família a recollir uns llibres que m'havien arribat i al passar per la secció de còmic vaig trobar més CHI i no vaig poder evitar agafar-los...



Tal com vaig dir a la meva anterior entrada... qui es podria resistir a ella? Ningú. Ningú. He llegit del 5 al 8 (de moment no n'hi ha més)

La història, al volum 1, comença amb una família que recull un gatet. Però al pis on viuen no s'hi poden tenir animalets...

En aquests volums que he llegit ara ja viuen en un altre pis on si que poden tenir animals. De fet apareixen nous personatges, nous veïns: un gos, una gata pija, un canari, un conill... (no surten  gaire, però bueno, hi són!).

M'encanta. Però molt! Feia temps que no reia "a carcajada limpia" llegint un còmic. A vegades no calen ni paraules, les expressions de la gateta són genials per si mateixes (de fet, tinc una única crítica per al còmic... la traducció... l'excés de traducció per l'animal... les expressions que a vegades utilitza la Chi, que no farien falta). Però bueno, t'acostumes.

El nen de la casa es diu Yôhei. Són com germans, es barallen jugant, comparteixen el berenar... són moníssims :-)


I també un parell de capítols que fan molta gràcia és quan el pare decideix comprar un PEIX. La primera vegada que la Chi ho veu, al·lucina...(no sap el que és, no ho ha vist mai) (en aquestes coses és una mica com la Yotsuba, sempre descobrint el món!!!!)
 

Cal dir que gat i peix surten volant però el peix acaba viu (ÉS UN CÒMIC INFANTIL!)

Per últim, una petita imatge que sorprèn. En un sopar estan tots a punt de menjar una fondue i cada membre de la família té un aliment a punt per sucar en el formatge...
(recordeu que es llegeix de dreta a esquerra, començar pel pare)
 

WTF! Quin nen en aquest món sucaria un tros de brócoli al formatge!!??? (i més veient que els seus pares ho fan amb salsitxeta i pà, com és lo normal????). Aquests nens japonesos estan bojos.... :-)


16 d’octubre 2012

[Marcapáginas] Sorteo 88

Hello everybody!

Antes de nada, voy a puntualizar mi fecha de cumpleaños: es el dia 29 (es decir, aún no ha sido ni ha sido durante esta semana) No por nada, sino por clarificar la confusión.. :D  (PATO ya me está preparando un pastel)

Dicho ésto, vamos al sorteo. Hoy breve porque no tengo "novedades en la colección", y por tanto sólo pondré "los de sortear" :-)

Para esta semana he escogido "temática Sant Jordi", porque he pensado que faltan 6 meses y vamos a celebrarlo (me encanta Sant Jordi) (aunque me gusta más Navidad).


Pues estos son! :-)
Espero que os gusten y que tengáis ganas de participar!!

EDITO: SÍ, ME OLVIDÉ DE PONER AL GANADOR. LO SIENTO! (cómo sois, EH! SIEMPRE PENSANDO EN EL PREMIO) ijijijijijij. La ganadora es ELVIRA! :-)

15 d’octubre 2012

14 d’octubre 2012

La peli del domingo: The help (Criadas y señoras) [Tate Taylor]

Esta peli la ví durante las fiestas de La Mercè (pronto hará un mes!!), en una pantalla que pusieron en una plaza i que por suerte hizo buen tiempo y no llovió.


La peli, basada en el libro de Kathrin Stockett, está ambientada en un pueblo de Mississipi de los años 60. En esa época el racismo aún estaba al rojo vivo y lo que nos cuenta la peli es la relación que se establece entre la señorita Skeeter (chica joven, blanca, de familia rica) y varias mujeres negras (especialmente dos) que irán contándole, en secreto, como son tratadas en las casas en dónde sirven para poder así escribir un libro anónimo y denunciar la situación.


Las "amigas" de Skeeter son las típicas pavas abusonas y racistas que en lo único que piensan es en su familia, es decir, buscar un marido guapo y que trabaje para mantenerlas y ocuparse ellas de hacer vida social (jugar al bridge y esas cosas), mientras una criada les cuida los hijos pequeños y les hace todas las tareas del hogar.


La peli fue nominada y premiada con un montón de galardones (los dos más importantes ganados creo que són Oscar y Globo de Oro a la actriz Octavia Spencer, que por cierto hace un papel genial). Y sí que es verdad que la peli tiene algunos tópicos y exageraciones, pero lo que se intenta es hacer rabiar al espectador y se consigue (además, por desgracia no todo son exageraciones). 

Muy recomendada!!!

13 d’octubre 2012

Restaurant de la setmana: Pizza què?

Aquestes setmanes toca conèixer  una mica el barri.
Sempre veia una pizzeria que estava força plena i vaig decidir provar-la: "Pizza què?". Està al carrer Rogent, que és un carrer peatonal així en plan rambleta i molta vidilla (s'ha convertit en un dels meus carrers preferits ^_^).


Doncs bé, a veure, el local està bé... però té un parell de problemes:

1) Són lents. I amb això no em refereixo que els plats triguen, perquè això passa a molts llocs (al Teatreneu són especialistes en slow food i no passa res :D) El que passa és que aquí, no sé si per mala sort nostra o què, però no ens feien gaire cas. No ens venien a preguntar que volíem, la mateixa lentitut amb el tiquet per pagar..no sé, com si no existissim.

2) És caret. Matisso: un lloc pot ser car, però aquest no hauria de ser-ho. Les pizzes són artesanals (producció artesanal, tal com diu la pròpia web) però hi ha molts llocs a Barcelona on fan pizzes artesanals. I aquí les pizzes són al voltant dels 8 euros però són les minis. O sigui, pagues 8 o 9 euros per una pizza petitíssima quan a la majoria de llocs per aquest preu tens una pizza de mida normal. Vamos, que jo menjo poc i normalment no em queixo de les racions petites... però si pago 8 euros per una pizza (margarita) no m'agrada quedar-me amb gana.

Tot i això, el local és maco, agradable. Tenen terrasseta i ara que fa bon temps sempre està plena.

Estan aquí des de l'any 2004, tot i que el restaurant es va iniciar fa 15 anys a Buenos Aires. Pel que veig a la web també han obert un segon local aquest any a Barcelona, a Sant Gervasi.


Valoració final: 6,2

1) Varietat de menú/carta: 7
2) Quantitat de menjar: 5
3) Preu: 5,5
4) Tracte personal: 6
5) Ambient local: 7,5

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails