23 de desembre 2012

La peli del diumenge: Pollo con ciruelas (Marjani Satrapi)

Es una pena que aquesta pel·lícula hagi passat tan desapecebuda, perquè està bastant bé... i l'estètica del conjunt està molt ben aconseguida.

Pollo con ciruelas es basa en el còmic (de mateix nom) de Marjani Satrapi, autora de la premiada Persèpolis (que no he llegit però ho tinc ben pendent). De fet ja fa unes quantes setmanes que vaig llegir aquesta obra (Pollo con ciruelas) però volia aprofitar per veure la pel·lícula i fer-ne la ressenya conjunta.


Aquest còmic està ambientat a Teheran, 1928. És una història fàcil de resumir: Nasse Ali és un músic que toca el tar i que viu per al seu instrument. Però malauradament, una baralla amb la seva dona fa que ella li trenqui l'instrument i que ell, després de buscar un substitut sense èxit, tingui ganes de morir. I el còmic és això: sabem que es morirà des de ben al principi i al llarg de les pàgines veiem com els dies previs a la seva mort va recordant escenes de la seva vida.


La pel·lícula és fidel a més no poder. És una gran adaptació perquè manté l'essència i l'atmòsfera. Són poquíssims els detalls que canvia o desapareixen. Per exemple: el protagonista de la pel·lícula no toca el TAR sinó el VIOLÍ.


Tot està fet com si fos un conte. Els espais, els personatges... jo crec que (pel eu gust) estèticament és insuperable perquè combina fantasia i realitat sense caure en la ficció (estil Amèlie).

La direcció i l'adaptació corren a mans d Vincent Paronnaud i la pròpia Marjane Satrapi, cosa que crec que aporta molt de valor perquè res millor que un mateix per adaptar una cosa que és teva, no?

Resumint: la recomano; recomano la pel·lícula i recomano el còmic perquè no són obres gens pesads (el còmic és força curt i la pel·lícula no passa de la hora i mitja). Si la veieu ja em direu! I repeteixo, és una pena que algunes pel·lícules passin desapercebudes i que el cinema s'ompli sovint de porqueria!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails