02 de desembre 2012

La peli del diumenge: Gordos / Castillos de cartón / La chica que saltaba a través del tiempo

Resulta que l'1 de gener acostumo a fer propòsits. I un d'ells és veure un mínim de 52 pelis a l'any.
L'any passat no vaig superar-ho, em vaig quedar a les 30-i-pico (mira que no costa res seure i veure una peli,.. jaja!) i aquest any no estic disposada a que em torni a passar. O sigui que començo el desembre amb 39 i confio plenament en complir el repte XD (després hi ha altres mínims a assolir: 24 llibres, 18.000 punts de llibre.... sóc una friki amb aquestes coses... m'agraden els objectius, tant a nivell personal com laboral, treballar per objectius mola (la llàstima és que a Catalunya o Espanya en quasi cap lloc s'aplica). 
Però, parlem de pelis, que per això és diumenge i feia molts diumenges que no escrivia perque feia moltes setmanes que no veia cap pel·lícula.

Aquesta setmana n'he vist tres.

1. Gordos (Daniel Sánchez Arévalo)

Sempre m'he declarat fan del cinema espanyol (oju, merdetes torrentoses NO, eh!) i Sánchez Arévalo és un director que m'agrada. Bé, només té tres pelis de moment: AzulOscuroCasiNegro, que em va agradar molt; Primos, que tb em va agradar molt (aquí en parlo) i aquesta, Gordos. Per mi, la més fluixa. Va ser la seva segona peli, la del mig. No està mal feta, però té alguns punts que em sobren bastant.
La peli va de la vida de unes persones que tenen sobrepes i que van a fer "teràpia de grup". No busquen aprimar-se com a primer objectiu, sinó ser més feliços. Per tant, cinc històries. Algunes millors que d'altres i algunes més reals que d'altres. Una mica d'humor, una mica de drama, una mica de la vida mateixa, així és Gordos. Jo li posaria un 6/10.


2. Castillos de cartón (Salvador García Ruiz)

D'aquesta pel·lícula en tinc una postal i sempre havia pensat "algún dia l'hauré de veure". I ja ha arribat el moment (tant aquesta com Gordos les he tret de la biblioteca). I m''ha decepcionat una mica.
L'argument és bo i s'hi podria treure molt de suc: tres estudiants de Belles Arts comencen una relació "a tres" (trio). Dos nois i una noia. Tot comença quan un dels nois vol ajudar al segon noi a superar alguns problemes sexuals que té. En un tres i no res la situació flueix amb total naturalitat i es converteixen en una mena de pack. Però clar, el que podria començar amb un "no hay dos sin tres" o "donde caben dos, caben tres" acaba sent un "tres son multitud". Per tant, les envejes i demés afloren. I aquest argument que podria ser molt interessant, acaba perdent suc i no emocionar gaire. 5/10.


3. La chica que saltaba a través del tiempo (Mamoru Hosoda)
 
I finalment una peli "de dibuixos" (anime). Ostres, sóc un desastre: me la van regalar l'any passat per l'aniversari i no l'havia mirat encara. No tinc perdó! Però ja està resolt :)
I de les tres que he vist aquesta setmana, crec que és la que m'ha agradat més. I es veu que està basada en una novel·la de l'any 67!!! 
Doncs bé, aquesta peli va d'una noia que a causa d'una cosa que no explicaré, descobreix que pot saltar en el temps. Al començament tot mola: tirar enrera i repetir algun examen que ha sortit malament, poder estar 10 hores seguides a un karaoke... PERÒ, que passa si sense voler canvier el ritme de les coses i se'n veuen afectades terceres persones? Doncs aquí està el què.
El final està ben resolt i m'agrada. És maca. Si algú la vol, li puc deixar! 8/10.
(Per cert, al blog de KIRAI he vist que l'estudi d'animació va basar-se en ubicacions reals per a situar la peli, veieu les fotos, mola!)
 

2 comentaris:

Carolina Sorel ha dit...

"La chica que.." em va impressionar molt, el dibuix és molt bo i la historia enganxa!

Eli Ramirez ha dit...

sí! no m'esperava que m'agradés tant! :)))

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails