09 de desembre 2012

La peli del diumenge (4 títols)

Al final m'he posat en sèrio amb això de les 52 pel·lícules. Aquesta setmana n'he vist 4 més. Aquí us deixo les mini ressenyes per si a algú li interessa veure'n alguna

La tumba de las luciérnagas (Studio Ghibli)

Bé, és Ghibli. Ghibli és Ghibli. Tot el que fan és or pur.
No obstant això, ATENCIÓ, SPOILERS! d'aquesta peli m'esperava més. Curiosament l'havia vist, i no sé, la meva ment la va esborrar o algo. O potser no la vaig acabar de veure mai? O_O?. La peli hauria de fer pena però a mi em fa ràbia. Va sobre la segona guerra mundial, de dos germans que passen gana després d'un bombardeig i s'acaben morint (ja he dit que hi havia spoilers, el q passa és que això és mínim, perquè quan comença ja ho diuen). Ara bé, no m'agrada. la pel·lícula està considerada una de les millors pelis antibel·licistes de la història (juntament amb la Llista de Schindler i el pianista de Polanski). I una obra mestra del cinema d'animació. No ho nego pas (repeteixo, és Ghibli!). Però hostia, quina ràbia fot. Perquè el germà gran no fa res per evitar la mort de la seva germana. Té diners al banc i no els utilitza. Pot treballar i només fa que fer el gandul. No m'agrada. El nano s'hauria d'haver posat a treballar tal com deia la seva tia (borde, sí, però té tota la raó). Temps de guerra, i no de jugar. M'ha fet ràbia, sí.

Los descendientes (Alexander Payne)

Hmmmm.... Hmmmm.... no sé, fluixeta pel meu gust. Deien que en aquesta peli el Clooney feia un papelazo i home, que voleu que us digui... molt normalet penso jo.
La peli tampoc és del tot trascendental.
Va d'un home (en Clooney) que de cop es troba amb tres problemes: 1) la seva dona pateix un accident greu 2) descobreix que ella tenia una aventura amorosa amb un altre home i 3) juntament amb cosins i parents, tenen que decidir que fan amb unes terres heredades que valen una fortuna. Tot plegat amenitzat per dues filles ben diferents i algun altre secundari més. 
Penso que la història "és del montón" (infidelitats n'hi ha mil al món, i herències, també). Però sabeu? els paisatges són macos. Abans de morir m'agradaria anar algun cop a Hawai. I a Bombai també, perquè també he vist una peli índia aquesta setmana...


Katmandú, un espejo en el cielo (Icíar Bollaín)

Aquesta SÍ que m'ha agradat molt.
Està inspirada (inspirada, atenció) en la vida de Victòria Subirana ("Vicky Sherpa"), que va anar al Nepal a fer classes als nens més pobres.
A la peli trobem a la protagonista, Laia, que arriba a la Índia per fer de mestra. Després d'una primera experiència decidieix deixar el seu lloc de treball per dedicar-se als més pobres, als intocables. La veritat és que tot són problemes, no és res fàcil i s'ha de trobar amb malalties, morts, prostitució infantil.... però tot i la tragèdia, aconsegueix recaptar fons per fundar una escola. I la veritat és que la pel·lícula està molt bé. De totes maneres he trobat a faltar la llagrimeta, o sigui: hi ha escenes molt tristes que podríen servir per impactar més, però la directora no ho fa. O sigui que tampoc hi ha "emoció a flor de pell",... però té moments tristos, eh! bastants... En fi, la recomano, aquesta sí.


El niño de la bicicleta (Jean-Pierre i Luc Dardenne)

I aquesta també m'ha agradat. És una peli d'aquestes de temes socials que tant els hi agrada fer als francesos.
La pel·lícula ens explica la vida de'n Cyril, un nano pre-adolescent que viu en un centre perquè el seu pare no pot fer-se càrrec d'ell (ni és prou valent per dir-li que l'oblidi). Pobre nano. 
Total, que a la seva vida de cop hi apareix la Samantha, una perruquera que intenta ajudar-lo tot i la responsabilitat i dificultat que això implica. No serà fàcil ni per un ni per l'altra. Sumem-li uns quants macarres que ronden pel barri i ja tenim el drama muntat.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails