20 de desembre 2012

El caminante (Jiro Taniguchi)

He llegit "El caminante" de Taniguchi.
Taniguchi és un autor japonès que m'agrada. N'he parlat altres vegades (sempre m'havia agradat): Un zoo en invierno, El almanaque de mi padre, Cielos radiantes.

Ara bé... aquesta obra... hmmm.... 


No sé. No em convenç.
Tanigunchi es proposa amb "El caminante" fer una obra on l'únic argument és un home que passeja. Res més.
Potser alguns l'heu llegit o el llegireu i pensareu que no he sabut captar el minimalisme que dsprenen les pàgines, i potser és cert (la crítica el deixa bé i el públic "de a pie" ja no tant) Sóc simple i banal!!!! No dec estar preparada per gaudir una obra així :-)

Són diferents capítols on l'home va passejant. Mira el paisatge... no li passen coses gaire emocionants. Els títols de cada capítol tampoc són gaire rebuscats.. "Llueve", "Nadar por la noche", "El camino largo"... aix no sé. Tampoc és que hi hagi massa diàlegs.

L'home (del qual no en sabem el nom) (tampoc fa falta) viu a una casa amb una dona. Però no se sap qui és ella. Se suposa que és la seva dona, però té aires juvenils i podria ser la seva filla o neboda o ves a saber (no estic dient que no pugui ser la seva parella, eh). A part no m'agrada perquè ella sempre està a casa: ni passeja mai amb ell ni se la veu fer res més que no sigui cuidar la casa i cuidar-lo a ell. Rol de típica dona segon pla: no m'agrada.

I a part de que els noms dels capítols no m'agraden ni el paper de la dona en aquesta obra, hi ha una altra cosa que tampoc m'agrada: els personatges. Ella que no se sap qui és ni quina edat té, i ell que té una mica cara de tonto (es que va empanat per la vida... i fa coses rares!). 

Però alerta!
SÍ QUE HI HA UNA COSA QUE M'HA AGRADAT!: Hi ha un capítol on va a la biblioteca (hehe).

Es posa a una taula i llegeix un llibre sobre fòssils. I mira per la finestra:


I quan ja és l'hora de tancar, marxa.
La biblioteca fa un Ding Dong per anunciar que tanquen en 15 minuts i que si es volen treure llibres en préstec hauran d'anar al taulell de la planta baixa.


I això és tot. No sé... recomano molt Taniguchi, però no aquesta obra. Qui vulgui llegir algo d'ell que busqui El almanaque de mi padre, que és prou maca.

2 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Curiosament una de les poques coses del mestre Taniguchi que he llegit, i una de les poquíssimes (2 o 3) que he llegit assegut en una butaca de la biblioteca. :P

És cert, és un d'aquells títols per a gurmets del manga que més aviat són lents i amb pocs esdeveniments, però per a passar l'estona no està malament.

Tinc pendent de fa anys "El almanaque de mi padre", que vull trobar en aquella edició de tapa dura de Planeta i no m'hi poso mai, i sobretot "Barri llunyà", disponible en català i agafant pols al meu prestatge des que la vaig comprar fa molt de temps.

Lleonard Pler ha dit...

A mi em va agradar força, però estava en una època molt zen jaja.

Potser "El gourmet solitario" t'agradarà més, té una mica més de diàlegs i parla de restaurants!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails