14 de novembre 2012

Petites històries de la Pilarín

L'altre dia vaig dir una cosa que no és certa: estava parlant de la Pilarín i vaig dir "El meu primer llibre de la Pilarín!" i no, no era veritat. Era el tercer!

Aquest estiu la Conxi i el Miquel em van regalar dos (entre d'altres que ben aviat també comentaré). Va ser el dia de la trobada de Ripoll i en agraïment al dibuix per la LOTERIA (per cert, ens ha de tocar, ens ha de tocar!!! tothom que posi espelmetes al 39.872 i els col·leccionistes de punts de llibre estarem molt contents!)



I a l'estiu me'ls vaig llegir però ara ho he tornat a fer ("amb ulls d'il·lustradora") ("d'aspirant a"). Eh, que crak que és la Pilarín, sí, eh!

La diferència entre un llibre i l'altre és molt gran. A nivell tècnic vull dir. El primer és tot fet amb colors de fusta, i m'encanta. Jo mai he sabut utilitzar-los bé i sempre els acabo diluïnt amb aigua fent "l'efecte aquarel·lic" (els meus colors de fusta són pijus, són CARAN D'ACHE, jajaja made in Switzerland). Tot i que de fet amb els Alpino també vaig contenta. La veritat, qualsevol cosa em va bé...

EL CAS ÉS QUE... mireu, veieu:


Els maonets marrons i amb la separació dels totxos per omissió de color m'agrada molt. I també això:
Perdoneu la qualitat de l'escanejat, no ho he fet bé

... una esglèsia d'aquestes que hi ha per allà dalt i que la Pilarín ha fet amb tons blaus i amb totes les pedres ben marcades. Queda molt mono. M'agrada.

Bé, doncs el que deia. El llibre de l'Abat Oliba està fet amb colors de fusta el 95% i és de l'any 88. I l'altre llibret té més acuarel·les i és de l'any 2003.

Per cert, que interessant és la vida de l'Abat Oliba. Bé! no crec que em llegís la seva biografia malgrat el meu amor per les biografies, però llegir-ne "la petita història" i fer-ne un tastet ja va bé. M'ha sorprès el fet que fos ell qui fundés el Monestir de Montserrat. No ho sabia. Jo és que sóc molt fan de Montserrat (a vosaltres no se us posa la pell de gallina quan sentiu als escolanets cantar Rosa d'Abril morena de la Serra [Virolai]? Doncs a mi sí). 
(entrada relacionada: Records infantils de Montserrat) (i Montserrat, a seques)

I bé, sempre està bé "ampliar cultura". Sempre s'han d'aprendre coses noves, perquè només així evoucionem com a persones.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails