09 de novembre 2012

Córrer o morir (Kilian Jornet)

Avui toca parlar del llibre del Kilian Jornet, que me'l vaig acabar fa uns quants dies i vull fer-ne el comentari ara que el tinc fresquet.

Mai he sigut molt fan dels esports (en general) i reconec que pel món de la muntanya en tinc total desconeixement. Però el nom del Kilian va començar a sonar i de cop el veies a tot arreu... fins que va sortir a El convidat (no tinc tele però és l'únic programa que miro de veure en línia, juntament amb Polònia) TOTAL, que al veure'l al programa de l'Albert Om vaig pensar, renoi quin putu crak! De fet, qui és capaç de veure l'entrevista que li va fer l'Om i no pensar això? Quin nano tant senzill i tant ple de valors :)

 En definitiva: a l'endemà vaig agafar el llibre de la biblioteca.

 Resumet que surt al darrera, per a què us situeu:

Un fora de sèrie. Un heroi. Una persona extraordinària. Kilian Jornet és l'actual campió mundial de skyrunning, una de les proves físiques més dures del planeta. Ha pujat i ha baixat el Kilimanjaro més ràpidament que cap altra persona al món. Ha fulminat tots els rècords mundials en cada repte que s'ha proposat: l'Ultra Trail de Mont Blanc, la Transpirenaica, la volta al llac Tahoe...

És impressionant com una persona així, de casa, sigui tant poc conegut.

M'ha agradat, el llibre. M'ha sorprès. A la part central hi ha fotos i n'hi ha una on surt molt petitet amb uns esquis i posa: "Una de les primeres curses de la meva vida: la Marxa Pirineu. És una cursa de 12 km d'esquí de fons que vaig fer acompanyat de la meva mare. Tenia 3 anys"

Quedeu-vos amb les paraules amb negreta. O_O!!! 3 anys! i el tio ja fotent curses d'esquí de fons! Actualment no arriba als 25 anys i es capaç de correr quasi 300 km de cop, i de creuar els Pirineus en 8 dies (als 10 anys ho van fer en plan familiar i amb 42 dies) i amb 6 anys ja tenia el seu primer 4000. És un fora de sèrie. Sí. 


Hi ha coses del llibre que m'han fet gràcia (d'altres que se m'han fet més pesades) hi ha varis moments, per exemple, on explica la música que porta dins l'iPod i que l'acompanya a les curses per a donar-li força i ajudar a desconnectar del món. Concretament em va fer gràcia quan explica que en una cursa es va deixar l'iPod i mira de recordar ell mateix les cançons. El que passa és que clar, que només solem recordar la tornada de la cançó. I diu:

"Si es tractés d'una cursa de tres o quatre hores (...) però si en portes una vintena, imagineu-vos l'estat dels nervis en repetir milers de vegades Ooh life... is bigger... is bigger and... nanana na nanna nana... losing y religion" (...) i la resta fa vint hores que intento descobrir que dimonis deia"

Pobre, me l'imagino, jajaja!


El llibre va relatant curses i problemes que va trobant, així com descripcions de paisatges que segurament mai veurem com ell els veu. 

Una cosa que no sabia és que en algunes curses han de para i pesar-se diverses vegades, perquè es veu que si han perdut un 10% de pes des de la sortida, estan obligats a parar i menjar i beure lo suficient.

En fi, un bon llibre per conèixer més la figura d'aquesta llegenda viva... :-)

Al Diari Ara podeu veure un recopilatori de les seves millors frases durant l'entrevista que li va fer l'Albert Om a El Convidat. Em quedo amb la desena...

És més important utilitzar els diners per aconseguir 
temps que utilitzar el temps per aconseguir diners

2 comentaris:

Laura ha dit...

Hola! Fa temps que segueixo el teu blog però mai havia comentat. Justament avui m'ha fet gràcia el teu escrit, ja que coincidim en el fet de no tenir tele i només mirar per internet El convidat. I, sobretot, per compartir aquesta admiració per aquest noi...és increïble! Demà mateix aniré a la biblioteca a agafar el llibre, m'han fet venir moltes ganes després del teu escrit. Senzill i ple de valors....com l'has clavada, una pena que no sigui reconegut com deuria.

PD. Segueix escribint els teus punts de vista, m'agraden molt i molts cops em fas somriure al llegir coses que jo també penso o sento o senzillament comparteixo. T'adones que no estem pas sols al món i no som cap bitxo raro!

Un abraçada.

Eli Ramirez ha dit...

Hola Laura
:) benvinguda al bloc, gràcies pel comentari!!!
A veure si el llibre t'agrada, la veritat és que és impressionant el nano aquest...
:)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails