19 d’octubre 2012

Quan érem feliços (Rafel Nadal i Farreras)

Se m'havien acumulat molts llibres a la tauleta de nit. Massa i tot. 
 
"Quan érem feliços" és un llibre que feia temps que volia llegir. Va ser l'aniversari d'una companya de feina i li vam regalar, i em vaig dir a mi mateixa que tard o d'hora el llegiria. Total, que va arribar el moment :-)


És el tipus de llibre que m'agrada llegir. Històries reals d'una Catalunya en blanc i negre. Anècdotes, retalls de vida, retalls de realitat. A més, també m'agraden molt els llibres biogràfics, i aquest n'és un.

L'autor és Rafel Nadal (NO EL TENISTA), que va ser 4 anys director de El Periódico i és un periodista actiu que, segons la contracoberta del llibre, escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1, TV3 i 8TV. Per aquest llibre en concret va guanyar el Premi Josep Pla 2012.

El llibre ens parla de la seva infantesa. A casa seva van ser 12 germans, tot i que un es va morir fa uns 10 anys. El germà més conegut és potser el Joaquim, ex-alcalde de Girona i ex-conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
De fet no és que tingui especial interès en la família Nadal-Farreras (VULL DIR, que no he llegit aquest llibre per ser ells, podríen haver sigut uns altres, ho he fet pel tema de que m'agraden els llibres que expliquen aquells temps), però el llibre és nostàlgic tot i explicar una época en la qual jo encara no havia nascut. Sempre he tingut especial admiració per la vida dels anys 50-60 (tot i que sé que no era perfecta, clar) (tampoc ho és ara).

També tinc molta admiració per la ciutat de Girona, i clar, com que són de Girona, tota la referència geogràfica són de llocs que més o menys em conec. A part, la manera d'escriure, amb un piló d'expressions gironines :-)

Tanmateix, el llibre no deixa der ser la infància d'un nen, uns nens i nenes, que van tenir la sort de viure en una casa on hi havia diners. Sí que descriu que sempre anaven curts de pasta i que tota la roba era aprofitada germà rera germà,... però el que s'hi veu és com una família de 12 germans tira endavant i encara els hi sobra per anar tot l'estiu a la Costa Brava, a enviar als nanos a aprendre idiomes a l'estranger i a internar-los al Collell cada hivern. Mai els hi va faltar un plat a taula (i de plats i de menjar, se'n descriuen molts!)  :-)

Per cert, parlant del Collell, l'autor descriu com es rentàven: "els dimecres i els dissabtes també ens rentàvem una mica les aixelles en acabar els partits de futbol", "els primers que acabaven de rentar-se els peus vessaven l'aigua pel terra i els que encara no havíem acabat ens havíem de calçar els mitjons de llana i les sabates xopes d'aigua i fetes un fàstic"
Per acabar concluint: "No ens dutxàvem ni ens banyàvem en tot el trimestre, i quan per Nadal i per Setmana Santa baixàvem a Girona de vacances, ens posaven a la banyera i fregaven durant més d'una hora amb la pedra tosca". (...) Que dius, vale que abans la gent no era tant maniàtica de la higiene personal però... tres mesos? a principis dels anys 60?  :-o No m'ho esperava pas això del Collell!

En fi, un llibre que a mi m'ha agradat però així com altres els puc recomanar obertament a tothom, aquest potser no. T'ha d'agradar el tema perquè sinó es pot fer pesadet.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Eli hauries de saber que una germana la Maite Nadal també és una col.leccionista de punts i que vé sovint a les trobades. Domènec

Eli Ramirez ha dit...

Ui, en sèrio?
No ho sabia pas, i mira que he canviat amb ella alguna vegada per correu! (en persona no sé)

Lleonard Pler ha dit...

Llegeix "El dia que va morir Marilyn" de Terenci Moix, t'agradarà!! :)

Eli Ramirez ha dit...

Me l'apunto! :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails