30 de setembre 2012

La peli del diumenge: The Neverending Story (Wolfgang Petersen)

Per fi he tornat a veure la Historia Interminable! Feia segles que ho tenia pendent.... o sigui que vaig anar al FNAC, me la vaig comprar i aquest cap de setmana de pluja l'he visualitzat novament. Quins records!


Està basada en la novel·la de Michael Ende. És una vergonya que, sent tant fan de la pel·lícula i agradant-me tant llegir.... hagi de reconèixer que mai he llegit el llibre. Però això ho arreglaré abans de que s'acabi l'any, paraula!

De què va? Bé... queda algú en aquest món que no hagi vist mai aquesta pel·lícula mítica dels 80? si és així us en faré 5 cèntims: Bastian és un nen que un dia agafa un llibre i comença a llegir-lo... tot i que aviat comença a notar que existeix una estranya relació entre el llibre i ell mateix... una mena de vincle. Per altra banda, hi ha el "Reino de Fantasia", un lloc imaginari on una poderosa "NADA" ho està destruint tot i està fent desaparèixer el regne... I és aquí quan ATREYU, el jove guerrer de les "llanuras", ha de recòrrer tot el regne en busca d'alguna cosa que pugui salvar tot aquest desastre (a petició de la "emperatriz infantil").



És una peli dels 80 amb una gran quantitat d'efectes especials, i clar, el pas del temps fa mal. Algunes coses es veuen molt falses jejeje. Però bé, desprèn aquell aire retro que mola.. (els 80 molen).

Amb aquesta visualització adulta penso coses com, per exemple, en quina mena d'escola podríen existir unes GOLFES com les de l'escola d'en Bastian. Les teniu presents? es de peli de terror total! i una altra cosa és que el pobre Atreyu sempre va vestit amb la mateixa roba i descalç, jo no sé com aguanta tant estoicament quan passa per zones de forta tempesta i neu... :-)

Jo he de reconèixer que tenia la pel·lícula en la memòria i ho recordava quasi tot (fins i tot diàlegs, frases...la mítica "Me gustan los niños!" "... Para merendar???") però el que no tenia és una connexió clara de les escenes... i ara ja sí. Sobretot els gnomos del Oráculo del Sur, que no recordava massa bé en quin moment anava cap allà. Per cert, per si no ho sabíeu (o no hi havíeu caigut), el nom del gup musical VETUSTA MORLA vé de la pel·lícula.


Vetusta significa vella ("extremadamente vieja, anticuada". RAE). I la Morla de la pel·lícula té milers i milers d'anys. Li diuen "La vieja Morla". I evidentment, cal dir i cal recordar que el moment més trist de la pel·lícula (SPOILER) és quan l'Atrax, el cavall de l'Atreyu, s'enfonsa al pantà de la tristesa. És un moment súper trist...

Tot i així el missatge de la pel·lícula m'encanta: fer crèixer els nostres somnis perquè no desaparegui mai el regne de Fantasia. Recordeu, humans! Fantasia no té fronteres, són els nostres somnis i esperances la que la fan crèixer! "Las personas sin sueños son fáciles de dominar. Quién tiene el dominio tiene el poder".

Per últim, no podria deixar de fer aquesta ressenya sense mencionar la GRAN BSO que ens ha acompanyat tots aquests anys. La mítica i la que tothom coneix, la principal (qui digui que no l'ha sentit mai, menteix) canta un tal Limahl. Com no, és AQUESTA.

Tot i que a mi, personalment, m'agrada molt més la seva principal cançó instrumental. Aquí us la deixo!!!!. Tot i que tota la BSO de la peli és molt encertada i cada peça hi queda molt bé (les de misteri, etc).

Per acabar, una frase que la Emperatriz infantil li diu a l'Atreyu abans de partir:
No te rindas nunca y la suerte te acompañará siempre!

2 comentaris:

Lleonard Pler ha dit...

La peli és mítica, jo me la sabia de memòria. Em passa el mateix, que ara no relaciono la continuïtat de les escenes, però crec que si em posés a veure-la recordaria més del que crec.

El llibre va ser el meu primer llibre "de grans", segur que t'agradarà. A més, et sorprendrà perquè la pel·lícula només n'adapta la primera meitat, hi ha moltes sorpreses :)

Anònim ha dit...

La B.S.O. de Limahl tampoco tiene desperdicio...

Saludos. Javier Aranjuez

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails