23 d’agost 2012

L'ànima del que dibuixes

És una cosa curiosa. I friki. Sí, avui fotré una parrafada friki.

Sovint faig dibuixets, sense més, perquè m'agrada fer-los i sense cap objectiu (d'altres si que tenen objectiu, però són la minoria). Pràcticament el 95% dels dibuixos que faig són persones: no m'agrada dibuixar el fons, l'espai on es troben... no cal. Són ells, estan allà, sobre paper, hi són i no necessiten res més.

A vegades, no sempre, dibuixo i trobo que el meu propi dibuix (personatge) em transmet alguna cosa sense jo haver-ho decidit així. És com si m'estigués parlant. Potser es que estic una mica trastocada i necessito fer més vida social haha

Aquests dibuixos "amb ànima" són bastant freqüents... potser un de cada 10 o 15. O a vegades potser més. I sobretot quan no penso en que vull fer. És a dir, a simple vista tots els meus dibuixos són iguals (només canvia el cabell a vegades) però no ho són, jo els conec, són part de mi. Si per exemple algú em demana un dibuix per alguna cosa, intento fer-ho més bé (tot i que després siguin tots iguals, però la voluntat hi és) però els dibuixos resultants, els personatges, no solen dir-me res. En canvi quan més ràpid o més inconscient ho faig, més m'hi identifico.

També és cert que mai dibuixo persones concretes, perque no en sé. Només em dibuixo a mi i és un personatge com la resta però amb una cueta de cabell recollit. I com que sé que aquell dibuix SÓC JO, doncs quasi mai el poso enlloc més. Per exemple, a Bibliotecaris de paper mai surt cap noia amb el cabell recollit amb una cua, a no ser que jo mateixa decideixi fer un cameo i sortir-hi (són d'aquelles coses que si no es diuen no es veuen i és normal) XD Però bé, alguna vegada si que ho he fet, però no si puc evitar-ho.

Un exemple: al dibuix que vaig fer per a la LOTERIA DE NADAL de "MC Col·leccions", surto jo:

Jo volia sortir en el dibuix!
El cas és que com que vaig haver de dibuixar bastants personatges (cosa que em costa molt i quan haig de fer més de 5 personatges faig cares-boleta i listos) doncs clar, pensar en cabells, colors de cabells, colors de roba... jaja es que no m'agrada pintar-los! Bé, doncs les combinacions no són gaires i vaig haver de dibuixar "una altra eli":  



Però com que d'Eli només n'hi ha una, doncs la vaig pintar de rossa i apa. Ja no és Eli.

Tota aquesta paranoia (per si algú s'ho està llegint) vé perquè mentre feia el Bibliotecaris de paper d'aquesta setmana, em va sortir un dibuix amb molta ànima (la resta no):



Són 4 pals, ho sé. Però és la manera que té d'agafar la càmara i de fer les fotos. Sé que semblo una tarada mental però és com si el dibuix mateix hagués decidit per si sol fer la foto. Jo li he posat la càmara, ell dispara. Sempre penso que quan un dibuix em transmet algo, no podria repetir-lo, no surten iguals. L'ànima és d'ell i ja està. I dic ànima perquè és un concepte que entenem tots bé... 

Els protagonistes de les pelis, dels dibuixos, dels còmics, de llibres...... existeixen dins nostre. Existeixen mentre algu els hi doni vida, mentre algú els llegeixi o els miri... i estic segura que veuen el món d'una manera més maca...


9 comentaris:

MC col·leccions ha dit...

Anda Eli! es veritat que moltes moltes vegades ens fixem amb la "fatxada de les coses " i tot hi que mires el detalls del dibuix, volent expresar l'idea de la cultura catalana(El Sant Jordi libre, flor, pa amb tomaquet butifarra, calçots, bandera catalana el burro català, caramelles, el caga tió, el tió, el monestir,la sardana, els castallers i el logo, però tant a fons i concretant el personatges de veritat que per a nosaltres i crec els lectors té ja un altre forma de veure'l,des d'ara has acabat de completar,simbólicament si tu vols,aquest fet inquestionable. jajajaja
Gràcies Eli! per donarnos aquest agradable detall, a més es lógic i ara un pensa que de veritat que hi tenies de estar-hi present.
Salutacions de Miquel i Conxi.

Soyyoeldani ha dit...

A mi m'agrada molt com dibueixes eli! Un text molt maco!

IRATI ha dit...

Si no haguessis donat aquesta explicació sobre el dibuix de la loteria de Nadal on surtes de castellera, no m'hagués adonat.

Ara quan miri els teus dibuixos on hi aixi molta gent, em preguntaré :-
0n és la Eli ? i buscaré la cua.

Salutacions.

IRATI

Anònim ha dit...

Ara amb lloc de buscar a Guili buscarem l'Eli.
La Bruixa del punt

DooMMasteR ha dit...

Sempre m'han agradat molt els teus dibuixos. A mi personalment em transmeten sempre un molt bon rotllo :-)

Segueix així, crack!

Iris Daulhi ha dit...

m'encanta eli
no són 4 pals, el que cnosegueixes és trasmetre moltes coses amb linies senzilles, a mi és el tipo de dibuix k més m¡'agrada, tens fusta per això, odries fer una novelilla gràfica, t'ho dic en serio, no deixis mai de dibuixar, de la teva fan number one, nina de xocolata ;)

Anònim ha dit...

Cuac cuac
gracias Eli por ser parte de ese 5%.
Alazos.Pato

Anònim ha dit...

Has descobert part del teu món interior, ets una persona tan diferent per dins amb el poc que deixes entreveure per fora.

Sentimental, bona persona, una mica cabuda, alegre, vital.

Tant de bo aquest món interior no destrueixi mai a Eli.

Una abraçada molt afectuós.

Ataraxia

Anònim ha dit...

Hola Eli
A mi també m`agrada molt els teus
dibuixos i sobretot el que escrius
dia rera dia. Sóc una de les teves
seguidores. Et vaig trobar per
quasualitat un bon dia i estic
més que contenta de lleguir-te.
Endavant amb els teus dibuixets
i el teu blog!!!!
Una abraçada.
Roser

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails