22 d’agost 2012

El prisionero del cielo (Carlos Ruiz Zafón)

Sóc bastant fan del Zafón. Sóc conscient que tots els seus llibres són iguals, però també és una garantia per saber que tots els seus llibres m'agradaran :)
Bé, alguns més que d'altres. Els que parlen de la Barcelona en blanc i negre i de personatges misteriosos m'agraden molt. M'agrada la manera que té de descriure la ciutat... és com nostàlgic.


El prisionero del cielo és el seu últim llibre. Me'l van regalar per Nadal juntament amb el "Jo confesso" del Cabré, però encara no havia tingut l'oportunitat de llegir-lo (el del Cabré me'l reservo, doncs tothom diu que és molt dens i ara mateix no vull lectures denses hehe). El llibre del Zafón, en canvi, es llegeix ràpid i sense problemes. De fet, com tots els seus llibres.

Personalment l'he trobat una mica fluix, sense gaire contingut. No havia de ser una triologia? doncs de moment és el tercer i això no s'acaba. Trobo que aquest volum és molt de relleno...a més, per a la gent amb mala memòria suposa una mica de problema, perquè hi ha contínues referències als altres dos llibres (La sombra del viento / El juego del ángel). Jo realment hi ha moments en que haguès desitjat tenir els altres llibres més presents (sobretot el segon).

Esperarem el quart (i últim?) volum.

Per cert, us deixo amb algunes citacions referents a biblioteques... :)

"Usted hará carrera, Valls - le pronosticó el mismísimo Serrano Suñer en una audiencia privada en Madrid a la que Valls había acudido a mendigar el puesto de director de la Biblioteca Nacional"

WTF! instrusisme! 

"Me encaminé hacia la biblioteca del Carmen (...) lo encontré en la sala principal de lectura, rodeado de libros y papeles"

Biblioteca del Carmen, suposo que actual Biblioteca de Catalunya...

"Ahora hace ya años que no voy por allí [llibreria] porque mis finanzas están bajo mínimos y me he echado a lo del préstamo bibliotecario"

Servei de préstec, solucionant la crisi des de fa dècades :-)

"Aprendí a odiar en aquellas tardes solitarias en la vieja biblioteca del Ateneo"

La novel·la està ambientada a l'any 1957. Aquesta biblioteca es va crear l'any 1861, per tant té sentit que el protagonista l'anomeni vella. Tot i així, fa una mica de llàstima que una persona aprengui a odiar des d'una biblioteca, no?

1 comentari:

Anònim ha dit...

hola! fa molts anys, però que molts anys, al carrer Egipciaques hi havia una biblioteca infantil i juvenil on alguns nens dels molts nens del Raval, millor dit, "Barrio Chino", anàvem a llegir els còmics d'Asterix, Tintin, etc.
Semblo, el abuelo Cebolleta, però és la meva infantessa.
El tema bibliotecari sempre ha voltat a prop de casa meva i dels meus.
salutacions

josep a.
els punts de llibre.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails