12 d’agost 2012

Diumenge de cine: Vénus noire (Abdel Kechiche)

Aquesta setmana ha començat el cicle de cinema a la fresca "Gandules'12", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Gratis i fins al 24 d'agost, tres pel·lícules per setmana.


Dimarts van iniciar el cicle amb la pel·lícula "Vénus Noire", i després de llegir-ne l'argument, vaig tenir una curiositat molt gran per conèixer el cas i la història d la Saartjie Baartman, que per cert no coneixia.

Us explico de què va: 
Saartjie Baartman era una noia sud-africana que va arribar a Londres a princpis del segle XIX per a ser exposada en un espectacle "gràcies" al cul que tenia, d'increïbles dimensions tenint en compte que les dones europees d'aquella época no havien vist gaire món.

La història de la Saartjie (rebatejada després com a Sarah) és una història trista. Molt trista. No va deixar mai de ser una esclava, perquè ella volia tornar al seu país i l'home li deia que aquí farien molts diners.... però l'interès per ella va anar minvant, i tampoc era exempt de crítiques (associacions africanes, gent que volien que ella tingués un tracte més digne durant l'espectacle...). Després va ser exposada a París, on van començar a fer xous de caire més privat. Cal dir que no només era el cul el que tenia amb unes dimensions impressionants (tribu khoikhoi). Total, va acabar treballant de prostituta i malvivint pels carrers de Londres.
Un grup científic (Acadèmia Reial de Medicina de París) la va voler estudiar en vida, però en vista de la negativa d'ella per despullar-se, ho van haver de fer en mort. L'anatomista Georges Cuvier va dir a l'any 1817 que "no havia vist mai un humà semblant a un simi", del qual en podem extreure el racisme i morbo científic a cada una de les lletres de la frase.

Un cop morta,Cuvier la va analitzar i dissecar. Li va extreure la part genital i el cervell i ho va guardar en pots de formol, i prèviament també va fer una còpia del seu cos en guix. Aquesta figura del seu cos, parts en formol i esquelet es van conservar al Museu d'Història Natural de París i exposats fins l'any 1976.

L'any 1994, gràcies a la fi de l'apartheid i la presidència de Mandela, des de Sud Àfrica es va demanar el cos i França (presidida per François Miterrand) va accedir al seu retorn.
Aquesta tornada va ser retransmessa per televisió i la van rebre amb una gran festa, no sense oblidar que aquesta pobra noia (com moltes altres) va patir humiliació i explotació a nivells molt elevats.


Canviant una mica de tema i sense anar més lluny, aprofito per recordar el cas del "Negre de Banyoles". Em sorprèn que, havent-lo tingut tant de temps tant a prop, molta gent ni en conegui la història ni la existència.

El Museu Darder de Banyoles va tenir exposat fins fa pocs anys a un negret provinent de Botswana.
Dissecat l'any 1930, va ser adquirit pel museu l'any 1916. Mai ningú havia fet cap queixa fins que un metge haitià que vivia a Cambrils va reclamar a l'alcalde de Banyoles que es retirés el cos del museu.
El cas va anar creixent i fins i tot el Kofi Annan (ONU) es va interessar pel cas.
Finalment el van retornar, però fins l'any 2000 va ser exposat.


 Jo havia anat al museu de petita, amb el cole, i el recordo. I recordo també que era un museu una mica estrany, amb pells, fetus i coses dissecades diverses. Vamos, el típic museu "ochentero" (a l'estil Museu Etnològic de Barcelona, que està bastant per a l'arrastre). 
Un cop retirat el negret, també van treure altres coses crec... perquè quan hi vaig tornar anys després el Museu em va semblar que li faltaven coses.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Eli

¿sabes si hay libro sobre el que que haya basado la película?

Gracias.

Javier Aranjuez (Pato te manda recuerdos)

MT ha dit...

hola m'ha agradat molt la teva entrada i he llegit la wiki i més coses i em sap molt greu per la pobre noia i pel sr de banyoles etc etc.
la culpa és del maleït colonialisme que ens ha portat fins on estem....
salutacions

Maite

Eli Ramirez ha dit...

Javier: no lo sé... podría ser que hubiera algun libro, pero no lo sé...!

Maite: sí, la història és molt trista. I això són casos coneguts, però hi deu haver tantes desgràcies similars... pff.. un país no hauria d'imposar-se mai per sobre d'un altre...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails