05 d’agost 2012

Diumenge de cine: La prima cosa bella / Gnomeo y Julieta / Los niños de Timpelbach

Aquesta setmana he vist tres pel·lícules més (com es nota que estem a estiu, a l'hivern hi ha setmanes que no tinc temps de veure'n cap!) ^_^!
Són aquestes:

La prima cosa bella (Paolo Virzi)

Aquesta pel·lícula la crítica mundial no la va tenir gaire en compte, però a mi m'ha agradat força. De fet, va guanyar diversos premis Donatello (els Oscar italians) i va ser la peli seleccionada per Itàlia per representar el país als Oscar.
L'argument és força senzill i s'inspira en les pelis italianes semidramàtiques dels 70. Els protagonistes són una família formada principalment per dos nens i una mare molt "alocada". Ella se'ls estima amb bojeria però no té gaire sort amb els homes. Això fa que els nens creixin en un entorn molt inestable i que ja d'adults no siguin del tot feliços, sobretot el nen, el germà gran, en Bruno (que pràcticament no somriu en tota la pel·lícula)
El punt de partida és l'actualitat, amb una mare ja gran i amb ja pocs dies de vida. Allà començarem a reviure els records d'infància, partint del moment en que, l'estiu de 1971 a Livorno, van escollir-la "La mare més maca de l'estiu".
Dura unes dues hores però és maca, és tendre. Té la dosis justa de drama i d'humor, però sobretot és una peli normal, de la vida mateixa. Bé, a mi m'ha agradat, però pot anar a gustos. 
Mireu aquets vídeo. És la cançó que dóna nom a la pel·lícula, i surten escenes de la pel·lícula. Jo us recomano que el mireu i sabreu si voleu veure o no la peli ;-)

Gnomeo y Julieta (Kelly Asbury)

Sincerament, vaig posar-me a mirar aquesta pel·lícula i vaig pensar: què faig mirant això? Si quasi no se n'ha parlat... deu ser molt dolenta! Però al cap de 10 minuts em vaig adonar que havia valgut la pena seguir veient-la. Em va agradar molt! 
Gnomeo y Julieta es la història de dues famílies de gnomos enfrentats: els blaus i els vermells. Cadascuna en un jardí.
Quan es coneixen no ho saben, i passa el mateix que a la versió de Shakespeare: "Es un azul!" (¡Es una Capuleto!) "Es una roja!" (¡Es un Montesco!). :)
Les rivalitats familiars i l'enfrontament entre jardins estan servits, així com una bonica i divertida història d'amor entre peces ceràmiques. De fet el que m'ha agradat més de la peli és que està molt ben feta. La textura dels gnomos està molt aconseguida! :) I la resta de personatges secundaris estan prou bé (el flamenco rosa de plàstic i la granota, una mica pesadets, però es pot suportar. Em recordava el burro de Shrek, super plasta). Per mi els millors són els petitons-petitons de color vermell, els que surten abaix de tot del cartell. Llàstima que aquests no surtin quasi gens....

Los niños de Timpelbach (Nicolas Bary)

Aquesta tercera peli l'he vist perquè la van fer per la tele l'altre dia. Recordo quan la van estrenar que deien que era força fluixa... i la veritat és que ho és. Es francesa, i pensada per un públic infantil. Hi ha pel·lícules que serveixen per a totes les edats, però aquesta no. L'únic que realment val la pena són els decorats i alguns efectes especials dels invents que alguns nens frabriquen.
L'argument és simple: els nens d'un poblet de França no paren de portar-se malament. Els pares, cansats del comportament incontrolable, decideixen marxar del poble durant un dia per tal d'espantar als nens. Però llavors passen dues coses: els pares tenen problemes i no tornen el mateix dia, i per altra banda, els nens estan emocionats per poder controlar ells mateixos el poble. L'únic problema és que hi ha dues bandes... i comença la guerra entre els nanos per dominar la zona.
Entretinguda, però poc suc.Totalment infantil.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails