30 de juliol 2012

50 ombres d'en Grey (E.L. James)

La primera vegada que vaig saber d'aquest llibre (triologia) va ser per La Vanguardia. El titular era això: "La triología erótica "Cincuenta sombras" arrasa en las librerías".


Com a lectora i bibliotecària és un titular que em va cridar l'atenció. No pel simple fet que parlessin d'una triologia eròtica, sino pel fet "d'arrassar". Recordeu: estem en crisi, i en el sector del llibre malauradament no és un mercat aïllat.

Llavors vaig llegir la notícia sencera. L'escriptora és una dona d'uns 50 anys que signa com a E.L James, (Erika Leonard James). El truc de les ventes ha sigut el format e-book, que ha permès a moltes lectores (en femení??) llegir amb la privacitat que comporta el llibre electrònic sense que ningú vegi que llegeixes.

Total, que em van entrar ganes de llegir-los (de moment només n'he llegit el primer i quan trobi un moment llegiré els dos següents).

Sincerament, no és un llibre bo, però enganxa molt. Tot comença quan Anastasia Steele, una jove a punt de llicenciar-se en filologia anglesa, entrevista a Christian Grey, president de Grey Enterprises Holdings Inc., per encàrrec d'una amiga seva que duu el diari de la universitat. Ell és guapo i ric. Molt ric. Amb aficions de rics i gustos de rics. Propietari fins i tot d'un helicòpter que pilota ell mateix. 

A partir d'aquest moment comença una història d'amor. No, mentida. A partir de llavors comença una història d'atracció, atracció obsessiva tant per part d'ell com per part d'ella, amb molt de sexe i molta passió.

Però hi ha un petit problema: ell no vol una relació normal. Ell vol una submissa, un persona que li digui Si, senyor; que li faci cas. Una persona a qui poder castigar si no fa el que se li indica. I aquí comença el drama per la senyoreta Steele.......

Falla en dues coses:

1) Literàriament: no és un llibre amb gaire nivell literari. És una història "Crepusculiana" (de fet la mateixa autora confessa haver-se inspirat en la saga dels vampirs), on una noia pava s'enamora d'un noi perfecte amb algun inconvient que dificulta la seva relació.
A més el vocabulari utilitzat és pobre i hi ha moltes expressions que es repeteixen en excès. Acabes una mica fart de la "deessa interior" de la protagonista.

2) De fons: no conec molt el tema, però hi ha coses en les quals veig que l'autora s'ha deixat emportar pels tòpics. Sobretot a les últimes pàgines del llibre. El desenllaç del primer llibre no m'ha agradat, la reacció d'ella és molt pobre (estic quasi segura que l'autora mai s'ha plantejat una relació així a la seva vida). És més, tot i que la novel·la sembla que tingui per objectiu donar a conèixer tipus de relacions no-stàndars, no deixa d'haver-hi un sentiment d'anormalitat en tot el llibre. No sé com continuarà la història, però si en el tercer llibre (final de la triologia) acaben junts i "avainillats" (vainilla, wikipedia) m'haurà decebut bastant.

Ah! Una cosa que m'agrada molt del llibre: els correus electrònics que s'envien. Són diàlegs entretinguts i dinàmics, posen ritme al llibre. Esperò que en els següents llibres segueixin els correus. Són com la vida mateixa!

I ah! una altra cosa que m'agrada del llibre: quan l'Anastasia va a una entrevista de treball, la dona li pregunta per les activitats "extraescolars" durant els seus estudis... i ella respon:
"començo a recitar detalls sobre la meva activitat com a bibliotecària a la biblioteca central del campus"

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quant pugui llegiré aquest llibre, he llegit diverses opinions del seu poc valor literari, i no trobo biografia de l'autora (ni tan sols en anglès), sobre: (estic quasi segura que l'autora mai s'ha plantejat una relació aixi a la seva vida), crec que normalment els escriptors d'aquests temes han experimentat dins d'ells i són conscients en major o menor mesura d'aquestes experiències.

Eli Ramirez ha dit...

Segurament tinguis raó en això últim, però alguns comentaris al llarg del llibre m'han fet dubtar :)
Ja diràs que t'ha semblat. Jo tenia moltes ganes de llegir-lo, i aviat seguiré els altres dos!

Eva Martín ha dit...

Per fi trobo algú amb una opinió deiferent d´aquesta nissaga!:)
A mi em va pasar 3/4, després del "bombardeig" entre amistats i la megacampanya publicitaria als medis, em vaig decidir a llegir-lo, i realment, es mol pobre literàriament i soterrada hi ha una imatge molt infantilizadora de la dona, que si el libre estigués ben escrit no es faria tant patent.
La meva opinió? si voleu la trobareu al següent Blog:
http://sicondius.blogspot.com.es/2012/12/cincuenta-sombras-muy-grises-de-grey.html

Una abraçada i si us plau continueu amb la bona feina d´aquesta página!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails