08 de juny 2012

Un zoo en invierno (Jiro Taniguchi)

Seguim amb els còmics.

Fa un parell de dies vaig llegir "Un zoo en invierno", de Jiro Taniguchi.
M'agrada, aquest autor. La veritat és que no he llegit gaire d'ell (El almanaque de mi padre, Cielos radiantes) però el que he vist m'agrada i em va animar a agafar-lo sense dubtar-ho.


La història és una mica autobiogràfica: tracta d'un jove que treballa en un lloc on no és gaire feliç i decideix llançar-se a l'aventura i anar a fer d'ajudant de dibuixant de manga a Tokio. És una hisòria senzilla amb petits capítols que s'uneixen entre ells.

La veritat és que el protagonista cau bé de seguida. És una mica aturadet (tímid) però li acabes agafant carinyo i t'acabes alegrant quan les coses li surten bé o et fa una mica de pena quan li van malament. Bé, no sé si m'enteneu.


M'agrada que vagi al zoo a dibuixar. El nano va cap al parc amb un bloc de notes i un llapis i dibuixa animals. Això és de les coses que més m'agraden del llibre... sempre m'agrada molt quan veig gent al carrer que dibuixa. A vegades vaig pel carrer i trobo els típics estudiants que dibuixen edificis... o el típic que es posa a dibuixar al tren... mm... m'agrada la gent que fa dibuixos a les llibretes. De fet crec que ja vaig dir-ho, que quan vaig parlar de la exposició de Delacroix al Caixafòrum...

Delacroix va estar molt de temps observannt animals i hi ha molts quadres d'animals, i un és un dibuix d'un cavall i surten unes potes així com taxtades i dibuixades de nou amb llapis al costat. Això sí que m'agrada, fa més proper a l'artista.

O quan vaig anar a veure la expo "proto Anime Cut"... també vaig adorar els esboços....i a la de la Pilarín, la del Bulli... sí, són una maravella les petites obres d'art que surten de les nostres mans sense que ens n'adonem! A mi és el que m'agrada més de les exposicions, el traç humà. No dic que la resta no sigui humà......... però una obra acabada, en principi, és només una obra amb la qual s'hi ha passat un mínim de temps. Un esboç surt sense pensar-lo. 

Bé... no m'enrollo més. Seguiré llegint a Taniguchi perquè sento simpatia pels seus protagonistes melàncolics.


2 comentaris:

Paula ha dit...

A mí también me gusta mucho Taniguchi. Creo que te gustará "Barrio lejano", ¡ponlo en la lista de lecturas pendientes! :)

Eli Ramirez ha dit...

Quiero leerlo todo :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails