15 de juny 2012

Museu de les Mines de Cercs

Fa poc vaig anar al Museu de les Mines de Cercs, que tal com diu el nom, és un Museu de mines i està a la població de Cercs (Alt Berguedà) ;-P
El museu és lo que antigament eren les mines, i la petita colònia minera que s'hi va establir.


Les mines eren de carbó. Actualment ja no existeix activitat minera a la comarca, però durant un temps va ser molt important. De fet, entre el carbó, les colònies tèxtils, etc... no és d'estranyar que Catalunya fos un motor industrial molt important. Avui en dia tota la zona ha perdut aquesta activitat, però no la oblida (aquesta mina va tancar al 1991)

El Museu es divideix en dos parts: per una part, el museu, que a la vegada es divideix en dues parts: la del carbó i la seva explotació (la part més tècnica, amb documental inclòs) i després l'altre part del museu és més aviat el social, el "com vivien". En aquesta segona part també hi ha una simulació d'habitatge miner.

Habitatge miner
Ja et podies posar malalt, ja!
Part de l'exposicó més tècnica
La segona part és la mina pròpiament dita: et poses un casc, pujes al carrilet i vas 400 metres de mina endins. A partir dels 400 m la mina està barrada, ja que pot ser perillós mantenir-la oberta. De fet, ens van dir que hi ha com 700 KILOMETRES DE MINA al Berguedà. Penseu que per exemple es feia un km, i al arribar al final baixaven un pis i seguien 1 km... (igual però per sota). I així anar fent. La visita dintre la mina és per veure les condicions dels treballadors. Al començament eren molt molt nefastes (tot i que mai han sigut òptimes..) i tenien per exemple rates i ocells que els ajudaven a sobreviure: si les rates marxaven a l'exterior, senyal que algo passava, i el mateix quan els ocells es morien: tenen els pulmons més petitons i noten més la falta d'aire o la seva toxicitat.

La visita és curiosa i serveix per conèixer una mica més la història del nostre país. PER CERT, al començament l'amo de la colònia no els pagava amb cèntims, sino "amb vals per gastar a la mateixa colònia". Què fort, no??? atrapats per sempre més en un poble, sense estalvis... buf.

2 comentaris:

La bruixa del punt ha dit...

Eli, vas menjar al restaurant, és molt famós per la quantitat de menjar que posen
Emilia i Lluis

Eli Ramirez ha dit...

oh! doncs no....
hi ha restaurant? només vam veure un baret simple i no li vam donar importància, vam baixar fins a Berga a dinar... :o

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails