10 de juny 2012

Diumenge de cine: Las chicas de la sexta planta (Philippe Le Guay)

Des del 22 d'abril que no comentava cap pel·lícula... mare meva, així no arribaré al propòsit de veure un mínim de 52 pel·lís al acabar l'any! ;-)

Bé, recuperem el temps perdut poc a poc. Aquesta setmana vaig anar al cine a veure "Las chicas de la sexta planta" (gràcies al Club Tr3sC i els seus sortejos per anar a preestrenes ^^). L'única pega és que la peli estava doblada i hauria d'haver-se prohibit. CAL VEURE-LA EN VERSIÓ ORIGINAL



Las chicas de la sexta plant, dirigida per Philippe Le Guay, és una pel·lícula ambientada al París dels anys 60. Reflexa la vida de les espanyoles que van marxar a la capital francesa per treballar com a minyones a casa dels ricatxons parisins

Per un costat tenim a Jean-Louis, un empresari que viu amb la seva dona (la qual només va a salons de bellesa i juga al bridge amb les amigues) i els seus dos fills repel·lents, a qui no veu quasi mai perquè estan internats.
Per altra part tenim al grup de les espanyoles. Elles viuen a la sexta planta (rollo Arriba y abajo) i amb prou feines tenen aigua corrent i lavabo que funcioni. Cadascuna treballa en una casa diferent i quan arriba la nit es troben per compartir penes i alegries.

La trama principal gira al voltant de la María (Natalia Verbeke), una jove espanyola que arriba a París per treballar igual que la seva tieta (Carmen Maura), una de les dones de la sexta planta. Tant bon punt arriba té la sort de col·locar-se, i ho fa a casa de'n Jean-Louis.

La peli té típics tòpics i a vegades sap una mica de greu (o ràbia) en veure com aquelles dones fugien d'un país on les coses no eren fàcils per anar a treballar moltes hores a canvi de 4 duros. Tot i que bé, això avui en dia segueix passant... no en el sentit d'espanyoles a París però segueix arribant gent que treballa moltes hores per 4 duros. ..
Com que la peli reflexa un passat que tot i ser proper ja és molt passat, es permet un to divertit i la pel·lícula no deixa de ser una comèdia amb alguns punts tristos o delicats.

Deia lo de la versió original perquè, a part de ser SEMPRE recomenable, aquesta ho és especialment per poder apreciar com els "señorito" apren algunes coses en español o com elles s'esforcen amb el francès. 



1 comentari:

Virginia M. ha dit...

¡Quiero verla!

En cuanto al doblaje, la propia Natalia Verbeke dijo el otro día en una entrevista que todos teníamos que verla en VO porque el dobleja era una mierda.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails