23 de maig 2012

Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea (Annabel Pitcher)

Diumenge vaig acabar de llegir-me "Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea".

He de dir que al començament no em va agradar gaire... però a mesura que avançaven les pàgines m'hi he anat enganxant (és un llibre petit i es llegeixi ràpid).


L'argument és una mica dramàtic: tot comença 5 anys enrera, quan en un atemptat a Londres es mor una nena que es diu Rose. El llibre comença quan el nen de 10 anys explica que la seva germana va morir amb la bomba i que la policia va poder identificar-ne 10 parts. La mare va voler enterrar i el pare, incinerar... i és per això que  5 trossos estan enterrats i 5 trossos estan incinerats i dipositats en una urna "en la repisa de la chimenea".

Tot i el contetx, el llibre no és drama. O sigui sí, però està narrat pel nen de 10 anys, que quan tenia 5 va perdre a una germana però de la qual no en recorda gaire cosa ni n'ha plorat mai la seva mort... i encara menys enten perquè el seu pare segueix posant-li un mitjó al costat de la urna quan arriba Nadal, per exemple.

Per si la situació inicial no fos prou dura, se li ha de sumar que:

1) La mare els ha abandonat
2) La nena morta tenia una bessona, que segueix viva, però pateix anorèxia
3) El pare s'emporta el nano i la germana a un poble lluny de Londres, però no se'n fa càrrec, és alcohòlic
4) Els nanos de l'escola nova li fan bullying al protagonista

I per més inri, la única amiga que consegueix el nen és Sunya, una musulmana. Cal especificar que l'atemptat de Londres el van provocar els musulmans i que el pare no para de insultar-los i de dir que fabriquen bombes a casa seva.

Tot i així, la relació del nen amb la nena és preciosa, i la germana que s'ha quedat sense bessona, tot i els seus propis problemes, també és un punt tendre en el llibre. Realment la pena veritable, el moment de les llàgrimes, és quasi al final de llibre. La resta té un posat "agridulce" que el converteix en un llibre prou acceptable.

Ara he començat a llegir "En el país de la nube blanca"... a veure que tal és!

6 comentaris:

Míriam ha dit...

Mare meua... Ja l'havia vist i tenia idea de llegir-me'l. Però després de saber-ne tot l'argument no sé jo... D:

Jesús M. Tibau ha dit...

A mi em va agradar molt: http://jmtibau.blogspot.com.es/2011/09/la-meva-germana-viu-sobre-la-llar-de.html

Anònim ha dit...

Cuac Cuac

¡¡¡anda que.....!!!

¡¡¡Grazno por no llorar!!!

Javier está acabando de leer El Asedio, de Pérez Reverte, y hace una semana compró este libro....

Él, que es tan educadito y soso, no te va a decir nada, pero yo no puedo evitar decirte: ¡¡Hay que ver con qué gusto te mataba!!¡¡Ya le has destripado el libro!!.

Anda...anda...y un alazo.

Collverd

Anònim ha dit...

Cuac Cuac

Olvidé decirte un par de cositas:

1º.- Javier leyó hace un par de meses "En el pais de la nube blanca"...

2º.- Avanza, avanza en la lectura.... cuacuacuacuacuacuacuacuacuacuacuac
Alazos. Collverd

mondopunt ha dit...

Eli aquesta novel.la em sembla una mica drama no ?

Eli Ramirez ha dit...

És una mica drama, sí... però està redactada de tal manera que no ho sembli (però el drama hi és).

Pato, no me agobies ;)
jajajaja No he soltado ningun "spoiler" (sabes lo que es eso??) y todo lo que digo está casi sacado de lo que se puede leer en la part de detrás del libro.

Pd. Del país d la nube blanca aún me queda muuucho. I have no time

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails