20 d’abril 2012

Ferran Adrià i El Bulli. Risc, llibertat i creativitat (Palau Robert)

Comencem pel principi: mai he tingut cap mena de devoció ni pel Ferran Adrià ni pel suposat menjar que fa (feia) al Bulli. Si em coneixeu ja sabeu que no surto de la pasta / carn... sóc de"menú infantil", que en diuen alguns :)

Ara bé! alerta: aquesta exposició VAL MOLT LA PENA. Vam anar-hi quasi de casualitat i la vaig trobar d'una qualitat suprema (una de les millors que he vist al Palau Robert).
Ja no només pel contingut, sinó per la manera d'exposar-ho.



Primerament, jo no sabia res d'El Bulli. És més, pensava que havia sigut una iniciativa del mateix Ferran, però no XD (SÓC UNA IGNORANT). Ell només va entrar a treballar allà...i juntament amb el seu equip van anar inventant formes, gustos, textures... fins a fer-lo el cuiner més important d'aquests darrers anys. I com a catalans això mola, no? :-)

 La mostra està dividida en diferents apartat: primer hi ha una zona amb fotos, la història del restaurant, els seus creadors... va ser l'any 1987 que Ferran Adrià es posa al mando dels fogons. I a partir de llavors tot es revoluciona.



L'exposició no és en plan rollo, sinó que hi ha diferents espais i fan que tot sigui més amè. Per exemple, hi ha una taula on s'hi van projectant plats (40 en total).

Dibuixos de plats! (m'encanta!)

Això m'agrada encara més. Al natural
Tal com diuen ells mateixos (i ho copio perquè m'agrada la frase): arriba un moment que Ferran Adrià no crea plats ni receptes sinó conceptes i tècniques que es converteixen  en infinites elaboracions. 
Mireu, plats i ingredients de plastelina:



T'imagines al Ferran i a tot el seu equip fent experiments i això mola molt. Què passa si juntem un suc de tomàquet amb una pell de llimona? a veure a veure... (és un exemple inventat). És com jugar a ser inventors, no us adoneu de que és genial poder fer algo així? jo no me n'havia adonat fins ara, fins al moment de veure l'exposició. I cada plat que inventen el cataloguen. En total, 1846!!! I tots estan en una gran vitrina enorme:



I això d'aquí sota és el que em va agradar més. Qui va inventar la mini-faldilla? Els romans ja en portàven fa centenars d'anys... però qui la va conceptualitzar? Doncs bé, això és un resum de la filosofia culinària del Sr Adrià.


La podeu visitar fins al febrer del 2013, i després marxarà a Nova York i a Londres. 

Ara toca veure la expo de la PILARÍN. Jo no n'era gens fan... però aquest darrer any li he agafat certa estimació. Segur que sortiré de la exposició encantada de la vida! ;) Ja us explicaré. Es presenta un cap de setmana MOLT INTENS. M'ENCANTA!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Cuac©
Hola Eli
este reportaje es un golpe bajo.......
¿por qué no haces el proximo sobre los últimos caníbales de Africa, América y Oceanía, a ver como te sientes?
No obstante, yo tambien te quiero, bonita, y quédate tranquila que te perdono.
Alazos desde mi Tajo
Pato.

Anònim ha dit...

Pato no has pensado nunca que puedes acabar laqueado. Yo tambien te quiero.
La Bruixa del punt

Anònim ha dit...

Cuac
No, bruixa, un Collverd no acabará nunca laqueado, a pesar de que algunos estén empeñados en ello.
Si dije lo que dije, fué porque me acordé de mis compadres patos blancos y naranjitas ( los que le gustan a Eli ), pero nadie ha laqueado a un collverd y se ha ido de rositas.........
Por cierto, recuerdos a todos los estampilleros que estaràan en el Marés.
Alazos. Pato.

Eli Ramirez ha dit...

Vivan los patitos blancos y naranjitas! con la ilusión que lo dibujé.... oye Pato si no te gusta regálale el marcapáginas a un primo tuyo :-)

Q sepas que hemos hablado de tí en el Marés. A la hora en que has escrito el comentario teníamos ya mucha hambre y pensábamos que un pato a la naranja nos hubiera ido muy bien.

Como lo ves?
:-)

Anònim ha dit...

Buenos dias Srta Ramirez.
Soy Aitor( para vd. A.T.) y he de decirle que estamos encantados con los punts, no tanto con el color.
Si deseaban comerse un pato y no lo han hecho, seguramente será porque no lo han encontrado, o mas sencillo, porque estaban vds. empachados desde el sábado....¿lo ven? ya me han sacado al otro Colverd que llevo dentro.
Ale, adios.
Aitor

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails