21 de març 2012

Piero (Baudoin)

Encara estic llegint Juego de Tronos. M'hi he de posar en sèrio, però de mentres aprofito les estones de bus per llegir còmics (i qui diu còmics diu novel·les gràfiques i etc.). I una d'elles és Piero.

Publicada per Astiberri (qui sinó?) Piero ens torna a la infància de l'autor, on la seva màxima companyia és el seu germà, en Piero. Són germans, amics, confidents... creixen junts entre dibuixos, somriures i entrebancs.
És llegeix molt ràpid ja que és una obra molt curta... però desprén força nostàlgia.
La veritat és que el dibuix no és molt desenvolupat, tot i que amb això no vull dir que sigui dolent. Simplent, són dibuixos simples, que alguns podriem dir que amb prou feines passen de la línia de l'esboç. Però el missatge s'entèn.


El que em mola és la vida de l'autor, que fins als 33 anys no va decidir que seria dibuixant tot i que sempre havia dibuixat. Això m'agrada, sí. M'inspira!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails