03 de febrer 2012

Utrecht 2/2: Library

La segona part d'aquesta petita crònica de Utrecht la dedico a la biblioteca (veure aquí la primera part). Segurament en té més, però jo parlaré només de la biblioteca que està a prop de la Central Station. :-)

El primer que vaig veure quan vaig entrar van ser cistelles a lo Mercadona:


Això em mola molt, la veritat. Que puguis anar a la biblioteca i anar posant llibres al cistellet és molt pràctic, no? Jo quan vaig sola a la biblioteca agafo sempre més d'un llibre, no m'imagino haver-hi d'anar per exemple amb dos nens petits.... tres carnets, molts documents! cal un carro! :)

Aquesta és una "típica foto de prestatges i cadira de fons":


Al pis de dalt de tot hi havia la part musical. Un fons impressionant, fins i tot hi havia un piano!! (la Grelda es va sentar al piano i va fer veure que tocava, però encara no m'ha passat les seves fotos). Els bibliotecaris, molt simpàtics!!! (cal aclarir que la frase "we are librarians for Barcelona" triomfa més que la Coca Cola).
Vaig comprar per 75 cèntims una bosa de la biblioteca. Ara no la tinc a mà, si no li faria una foto i us la mostraria...

Això és una de les coses que tenien en aquest pis musical:

Música Mary Poppins!!!!

Una mica més enllà hi havia la zona juvenil. JUVENIL, que no infantil. Amb tres imatges es defineix molt bé:

1. Llibres juvenils


2. Zona de videojocs (OMG)


3. Espai rollo pic-nic per a jocs de taula


Oi que mola? sí. Molt.
A més que a la part de baix de tot de la biblioteca tenen una cafeteria. I està dins, DINS, de la biblioteca. És a dir, que hi ha usuaris per allà asseguts prenent cafè i mirant els llibres o treballant amb el seu ordinador. Tot molt integradet (no sé si els llibres tenen taquetes de cafè).


I per últim, un descobriment. La veritat és que els bibliotecaris visitem biblioteques a l'estranger perquè som súper frikis de la professió, però és que a més a mi això em va encantar:

Al pis zero (a peu de carrer) els usuaris entren i fan el retorn automàtic dels llibres: o sigui, es posen en una finestreta d'aquestes i pasen un codi i el posen dins. Darrera del vidre hi ha una cinta transportadora que va arrastrant els llibres fins al petit ascensor que es pot intuir a la part de la dreta de la foto:

Qui diu ascensor, diu monta-càrregues

I després, ordenadament, els llibres van pujant cap al pis que els hi correspon (o això ens va semblar entendre). Veieu, això és una foto del segon pis:


Igual no vam entendre-ho bé, que també potser. Però ens va semblar una cosa retrofuturista, perquè la màquina semblava dels anys 80, però la funció de la màquina era molt interessant XDD

I fins aquí Utrecht, espero que us hagi agradat la meva crònica (la d'ahir de la ciutat i la d'avui més enfocada al públic bibliotecari) :-)


4 comentaris:

sfer ha dit...

Sí sí, jo crec que vau entendre bé. Nosaltres a Dinamarca, a la central de les públiques de Copenhaguen, també en vam veure una de semblant. Es veu que la màquina està programada per llegir els codis de barres i "saber", segons la signatura o la localització, a quina secció ha de distribuir cadascun dels llibres. Vam flipar en colors quan ho vam veure! I també amb l'autoservei de recollida de reserves: quan tens la reserva disponible se t'envia un codi al mòbil, i tu vas a les prestatgeries on estan les reserves pendents de recollir, busques el document, que està ordenat pel codi de reserva, i et fas l'autopréstec. Más fácil imposible! XD

Míriam ha dit...

OhDéumeum'encanta! =O!

Treballar en una biblioteca així ha de ser com un somni fet realitat.

Moltes gràcies per la crònica, Eli ^o^!
És una manera genial de prendre idees per a les nostres biblioteques. Ja no la del súper ascensor, més que res pels diners, però les cistelles i les bosses (si són de tela) m'han paregut molt pràctiques.
En la biblioteca on vaig estar fent pràctiques teníem bosses de plàstic pero no duien ni propaganda de la biblio ni res...

Anònim ha dit...

bona tarda!
al Juny del 2011 vaig anar a Salamanca a fer un curs i la biblioteca de la casa de las conchas, que és la central, em van regalar una bossa i diversos punts de llibre, tot plegat perquè els vaig comentar que era un més del "ram" i sempre visitaba les biblios dels llocs on anava. Em varen passejar per la mateixa i em van explicar el seu funcionament. Tot perfecte i, a més a més, un "marqueting increible".
fins la propera.

Josep A.
elspuntsdellibre

Eli Ramirez ha dit...

sfer: això de les reserves i l'autoprèstec tb ho tenien!!

Míriam: :)la millor manera de trobar idees noves és la inspiració!!

Josep: no hi ha res com anar a una biblioteca i dir que tu tb ets bibliotecari... és una complicitat que pocs entendrien XD

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails