31 de gener 2011

El misteri de l'aranya

Fa uns quants anys, vaig anar d'excursió al CosmoCaixa. Jo feia de monitora i tenia uns quants nens al meu càrrec (bé, erem uns quants monitors, clar, mantenint la ràtio i de sobres). I bé, el cas és que vam posar-los tots a esmorzar en un pati............. i de cop, un nen:

- Eli! hem trobat una aranya molt extranya!

Jo m'hi acosto i em trobo això:




 Us poso el zoom perque la veieu bé!

A mi sempre m'havien dit que els animals amb colors intensos (com GROC i NEGRE) eren perillosos. Clar, la meva primera reacció va ser dir: "nens, nenes, allunyeu-vos d'aquest bitxo!"

Vaig pensar que s'hauria escapat d'alguna gàbia / terrari... jejeje.
Temps després vaig posar la foto al meu Flickr i taxan! un parell o tres d'anys després, s'ha resolt el misteri: es tracta d'una femella de Argiope bruennichi, i no és perillosa (per als humans). :-)

De pas us poso una fotografia més d'un altre bitxo trobat, LLIUREMENT PASSEJANT, pel CosmoCaixa:


UN INSECTE-PAL!
(S'ha de dir que aquest els hi va fer molta més gràcia als nens i nenes!)
(i als monitors/es)
.

30 de gener 2011

Marxo al BOBCATSSS!

Doncs això mateix: que marxo ja.
De fet, ara estic volant!
.

... primer anirem a Viena, on hi arribarem a mitja tarda... i després agafarem un tren cap a Szombathely, Hongria. I arribarem allà per sopar i dormir! (hem triat un hotelet ambientat en la Toscana italiana, que més es pot demanar!). Demà ens espera un dia complet, molt complet! I també tenim la comunicació...

A new role for librarians and information professionals: 
community manager
Eli Ramirez, Grelda Ortiz
University of Barcelona, Spain

I després d'això, prometo no tornar a utilitzar la Facultat com a agència de viatges... :-)
.

La peli del domingo: El Sur [Víctor Erice]

 "El Sur" es una película española de 1983. Es curioso porque, empezé a ver la película y pensé que se parecía a "El espíritu de la colmena", y al buscarla por internet pues ví que eran del mismo director ^_^'


El Sur es una película inacabada, incompleta... eso no se puede saber de buenas a primeras, pero es importante tenerlo en cuenta. Victor Erice y su equipo programaron un rodaje de 81 días que se tuvieron que quedar en poco más de la mitad por razones económicas.

Lo que nos cuenta esta película es la vida de una chica, Estrella; primero en su infancia y luego en su adolescencia (interpretada por Iciar Bollaín) y la relación con su família, con su padre. En realidad es una historia de pocas palabras y muchos sentimientos.. y secretos.

Y también un péndulo.


El padre de Estrella es un ser misterioso, un hombre que esconde un amor fustrado, un hombre que marchó del sur para formar una família en el norte de España, un hombre que lo dejó todo, un hombre orgulloso pero herido (no físicamente) por la guerra...
Cuando tuvieron que cortar la película, faltaba la mitad de la historia. La montaron con lo que tenían y como a algunos les gustó, la llevaron a festivales. La película llegó a Cannes, pero Erice no quería ir porque consideraba su película inacabada y que no valía la pena. Pero en ese momento, Pilar Miró lo obligó en cierta manera a acudir al festival y dejarse envolver por la buena crítica que la película se estaba llevando.
Y es así como "El Sur", gustó a un montón de gente y, aunque juraron rodar una segunda parte con todo lo que faltaba, nunca se hizo.

La película acaba con Estrella con la maleta para irse al tan desconocido e añorado sur.

Lo que no se contó en la película es que al llegar a la tierra que vió crecer a su padre, se encontraba allí con un hermano secreto, y con ello al tío de él, interpretado por Fernando Fernán Gómez. 
Éste último representaba a un personaje que simbolizaba la cobardía, pues tal como nos cuenta el director, era un hombre que había sido obligado a ir a la guerra a luchar contra los suyos, y quién se disparó un tiro en una mano para no tener que hacerlo. Salvado por unos seres influyentes de morir fusilado, se refugiaba en una casita con su hermana y sobrino.
.

Es muy, pero que my interesante, poder ver la entrevista a Víctor Erice hablando de lo que la peli quiso ser y nunca fue. Eso sí, solo para los que hayáis visto la película (sino, no tiene ningún sentido).
Yo entiendo que este tipo de películas hoy en día las ve poca gente, pero sé que almenos uno de vosotros verá el vídeo. Seguid este enlace:
- Víctor Erice: "El Sur" nunca estuvo divido en dos partes (RTVE)
.

29 de gener 2011

Adéu, Sor Gràcia

Sor Gràcia era una monja que vivia al Col·legi Immaculada Concepció de Lloret de Mar, el que havia estat el meu cole durant molts anys de la meva vida (dels 5 als 18).

Sor Gràcia era una monja de les típiques. Amb això vull dir que era una monja que vestia de color blau (el color que llueixen les monges de la congregació "Nuestra señora de la Inmaculada Concepción", creada per Emilie de Villenueve al 1836) (d'això i de les cançons que vaig apendre al cole, n'hauria de parlar un altre dia, heheh).

El cas és que, com he dit, era una monja que vestia de blau en un cole on cada cop menys monges ho feien. De fet tampoc hi queden moltes monges, allà, i moltes de les que queden són les típiques que toquen la guitarra i es permeten de tant en tant posar-se roba normal. Però la veritat, jo no hi entenc gaire ni vull posar-m'hi, en això.

Sor Gràcia era una dona molt alta i molt gran. I sempre ha sigut gran. A nosaltres ens va fer classe en algunes ocasions, i ja era una dona gran. I la meva mare també la va tenir de professora molts i molts anys abans.... i la única proba que tinc per afirmar que sempre havia sigut gran, són paraules de la meva pròpia mare: "jo sempre l'he vist així, a Sor Gràcia".

Sor Gràcia, doncs, era una dona gran, alta i prima. Es va retirar de fer classes, però se la veia de tant en tant pel poble: a primera hora del matí baixava a comprar el pà tota decidida.

Ens va fer classe en un moment de les nostres vides on els nens i nenes acostumem a ser petits éssers amb una mica de crueltat i poca empatia i consciència, i en una época on ser monja no era moda (ara suposo que deu ser pitjor, però jo parlo del principi dels anys 90).

La veritat és que mai l'he conegut amb profunditat ni he establert amb ella grans converses. Solia saludar-la pel carrer quan la veia i ella em retornava la salutació amablement. De fet, feia anys que no la veia.

El cas és que Sor Gràcia ha mort i la veritat és que em sap com greu. No pel fet que hagi mort (recordo el que he dit abans: era molt molt gran), sinó pel fet que amb aquesta notícia han tornat a la meva ment records d'infància, records d'EGB... 

I Sor Gràcia té, tenia, una cosa que sempre em va impresionar: dibuixava bé. Dibuixava uns paisatges que a mi sempre em sorprenien:

Quan feiem 4art ens feia l'assignatura de dibuix. Teníem classe després del pati i quan tornàvem a classe ella sempre tenia un gran dibuix ocupant tota la pissarra (i era una pissarra enorme). Nosaltres teníem que copiar el dibuix i després pintar-lo. A vegades el pintàvem amb puntets, a vegades amb colors freds, càlids, ... collage... però ella sempre dibuixava paisatges.

I anys més tard ens va fer una assignatura de manualitats que un dels trimestres era "pretecnologia" (crec que li deien així) i havíem de fer un pitufo de fusta. Ella ens va donar unes plantilles de Pitufo i el que havíem de fer nosaltres era copiar-ho en una fullola (fusta prima i lleugera) i després serrar-ho. Les peces, un cop tallades, s'automuntaven i quedava un Pitufo portant un carretó.

 Per serrar havíem de comprar una serra simple (ara que hi penso, ens feien comprar moltes coses, no?) i serretes petites que s'hi encaixaven donant voltes a la serra. Si no vigilaves, les serretes es trencàven (eren molt fines!). Jo sempre me les carregava... (sense voler)... perquè sempre volia fer-ho ràpid i em posava molt nerviosa que fossin tan lentes.... et passaves mitja hora serrant i només per 5 centímetres! :)

El que més m'agradava d'aquella classe era que pujàvem a una mena de golfes. 
A mi m'encantava el meu cole. M'hi hagués quedat tota la vida! Era genial perque tenia un munt de passadissos secrets... i de fet, m'agradaria dedicar més entrades de bloc als meus records de la EGB. Era tan guai descobrir que des de la sala de música al menjador existia un camí secret on podíem veure les rentadores del centre! O quan, ja a batxillerat, vam descobrir (i ens van mostrar, clar) que hi havia un petit "altillo" amb un telescopi..! I sempre em quedaré amb les ganes de saber on estava el petit museu de ciències, on alguns juràven que hi havia una pota d'elefant.

Com em molava aquell cole...
Estic segura que si no hagués passat allà tants anys, ara no seria la persona que sóc ara.

I després d'aquesta petita (llarga, de fet) entrada nostàlgica, només em queda dir que espero que Sor Gràcia sigui molt feliç al cel.


Restaurante de la semana: Can Tipa

Trabajar en la Barceloneta tiene varias cosas buenas: primero, que tienes el mar y los barquitos con sólo salir a dos pasos... y luego, que hay muchos restaurantes diferentes! Al final siempre acabamos en los mismos, pero el otro día probamos uno nuevo, "Can Tipa".

Foto de Salir.com
(un día soleado y caluroso...)

De hecho se llama "Nou Can Tipa", porque se abrió por primera vez en 1886 y ahora pues ha evolucionado y por eso supongo que le han puesto "Nou". También supongo que habrá cambiado de dueños, porque los que había pues, no sé como decirlo, "no eran de aquí". O sea que si, si, son de aquí, pero no creo que estuvieran aquí sus padres ni abuelos... :-)
La atención al público muy correcta y muy atenta. Te atienden en catalán (no sé porqué pero ésto empiezo a valorarlo cada vez más, porque hay muchos sitios que les preguntas algo en catalán y, o bien no te entienden, o bien te responden en castellano) (evidentmente lo peor es lo primero).
Pero tampoco pretendo hacer de mi crónica gastronómica semanal un sitio de discusión lingüística y/o nacionalista...

Bueno, seguimos hablando de lo que interesa: la comida es "normal", estándar, de menú (un menú que ronda los 10 euros). Pedí espaguettis y carne, de postre flan (normalmente pido flan!). 
Las mesas estan a una buena distancia las unas con las otras, te sirven bien de tiempo (ni muy rápido ni muy lento), la luz correcta,... no sé, todo bastante bien. Y por ser a primera línia no es caro.

También hay una terracita para los días de sol y/o calor (no era el caso jeje).

Dirección: Passeig Joan de Borbó Comte de Barcelona 6

Valoración final: 7'3

Comida (variedad):7/10
Comida (cantidad): 7/10
Comida (calidad):7/10

Precio: 8/10
Servicio (personal): 8/10
Ambiente del local: 7/10
.

28 de gener 2011

Polseres vermelles

L'altre dia, a Tv3, van estrenar la sèrie "Polseres vermelles".
De fet el primer capítol ja feia dos dies que l'havien penjat al bloc oficial (però no sé si seguiran fent-ho amb la resta de capítols).

Em va encantar! :-)
La trobo una sèrie molt humana i molt sensible. Si que és cert que no deixa de ser una mena de "Planta 4a" en versió sèrie i catalana (no sé si heu vist la pel·lícula), però no per això deixarem de veure-la...a més, Planta 4a és una peli que en el seu moment també em va encantar...


Polseres vermelles és la història de sis nens (bé: cinc nens i una nena) que, per diverses malalties, es troben en un hospital. No és un tema fàcil, però desperta una tendresa i una valentia molt apte per a tots el públics i situacions.

Jo no acostumo a veure sèries senceres, però estic segura que aquesta no me la perdré! i tant de bo no es quedin amb una sola temporada. De fet, el guionista (Albert Espinosa) ja ho diu al blog:

I també aquell diumenge de juliol vaig pensar també les quatre temporades, on passarien... La primera a l’hospital, la segona entre l’hospital i l’escola, la tercera a la universitat i la quarta viurien a un pis tots junts. Mai se sap si les farem, però m’agradava molt la idea de veure aquests nens com evolucionaven, com creixien, com es feien grans i com nosaltres, com a espectadors, arribaríem a dir: “Jo vaig veure el Jordi ballar amb la Cristina quan tenien 13 anys...”  

Dirigeix Pau Freixas. O sigui: Freixas i Espinosa. Pot haver-hi un pack millor? Ells han fet la millor pel·lícula de l'any, recordem-ho! (HEROIS) :-)

I bé, no sé. Feia temps que no deia "ep, aquesta sèrie mola molt, no em vull perdre cap capítol".

27 de gener 2011

Les fonts del Llobregat

L'altre dia vaig anar a on neix el riu Llobregat (si! que passa! no havia anat mai! ^_^')
Està prop del poble Catsellar de N'Hug i a 1300 m sobre el nivell del mar.

I bé, avui ja no escric més i us deixo amb tres fotos... tot i que no són gran cosa, però és l'únic que tinc:

1. Entrada al camí
.

2. Una d'aquelles explicacions que solen haver-hi al principi de cada momument i/o paratge:


3. Jo, fent el pena. Aquest cop no m'he fet foto saltant perque com veureu, hi ha força aigua.. i el risc de relliscar i fotre'm cascada avall em va fer certa por... jajajajaja
.
.

26 de gener 2011

Les tres bessones a la Biblioteca de Catalunya

(Font de la notícia: ahir, al diari Avui)

Roser Capdevila és "la mare" de les tres bessones (entre moltes altres coses). Suposo que us situeu...:
Doncs bé! Bona notícia: l'autora ha decidit fer una donació de tota la seva obra (més de 3.500 originals en paper) a la Biblioteca de Catalunya.
email protegit
I m'agrada la seva frase:

"Ho vaig decidir de cop: vull donar-ho tot en vida, i donar-ho jo.
I que es quedi a Catalunya"

Clar que sí! On si no?
Així que, ben aviat, uns quants paquets plens de dibuixos aniran a parar a la nostra Biblioteca Nacional. 
Com diu l'autora, li fa una mica de pena tot plegat (és com separar-se d'una part d'ella mateixa!)... però comença a ser gran i vol fer-ho com a mostra d'agraïment al país que tantes vegades l'ha reconegut i premiat.
Ara passarà a ser una mica més "de tots".
.

TSO: El monstre que em persegueix

En aquest blog, parlar de "TSO" no és una cosa nova.
És com una història que es repeteix cada febrer i cada juny... és una assignatura que em persegueix... xDDD

Hauria d'haver estudiat més, preparar-m'ho millor... però mira, jo sóc així. Si sale vale, i sinó, que hi farem! (encara tinc una última oportunitat al juny, val??? deixeu-me marge d'error!!! XDD)



25 de gener 2011

[Marcapáginas] Sorteo II

Hola a todo el mundo!
Ya ha pasado una semana desde que anuncié el primer sorteo de marcapáginas en el blog y hoy voy a anunciar el resultado. Para ello he utilizado la página "random.org"

En total hubo 7 participantes, y este es el resultado:
El número 6 corresponde a "María", aunque no se que María es porque no dejó su apellido ni su mail, jejej. O sea que María, pronúnciate! (si no lo hace, los volveré a sortear entre los seis restantes).

El sorteo de esta semana son 7 marcapáginas de la librería virtual "muchoslibros.com"
Tienen una colección de muchos marcapáginas (ni idea de cuántos) de los cuáles yo sólo os puedo ofrecer éstos siete:



Son (los pongo por orden de número y no por imagen de arriba):
.
- 06. Edgar Degas: Ensayo de ballet en el escenario, 1874, Museo de Orsay
- 10. Miguel Ángel: Creación de Adán, 1508, Capilla Sixtina
- 12. Pierre Auguste Renoir: En la playa, 1883, NY Metropolitan Museum of Art
- 15. Gustav Klimt: La satisfacción, 1905-1909, Palacio Stoclet
- 18. Henry de Toulouse-Lautrec: En el Moulin Rouge, 1890, Museo de Arte Filadelfia
- 21. Claude Monet: El bote estudio, 1876, Musée d'art et d'historie
- 24. Sandro Boticelli: Escenas de la vida de Moisés. Capilla Sixtina

Animaros a participar nuevamente! Cada martes, un sorteo! Sólo tenéis que dejar un comentario!

24 de gener 2011

Bibliotecaris de paper, número 10!!

Hem arribat al desè número de "Bibliotecaris de Paper".
Estic molt contenta, no pensava que arribés a durar tant (bé, 10 números són només 4 mesos, però per mi ja és un gran què! ^_^) ni que tingués tan bona acollida :)

Avui, amb il·lusió, us presento el número 10. Ha arribat amb algunes novetats: en primer lloc, que ja tenim ISSN (oficial eh! demanat a la Biblioteca de Catalunya, "Gestió de l'ISSN"), i en segon lloc, que hem estrenat un blog, aquest:
.
http://bibliotecarisdepaper.blogspot.com

Aquest bloc s'ha creat com a resposta a algunes persones que ens ho havíen comentat i que bé, entenem que no tothom té Facebook i per tant serà un bon lloc per anunciar-hi també algunes coses (concursos, prèvies, informació...).

I bé, no m'enrotllo més. Mireu el dibuix d'aquí sota... voleu saber què s'amaga dins aquesta caixa? doncs cliqueu l'enllaç de sota! :-)
.

23 de gener 2011

A la muntanya!

He tingut un cap de setmana maco. La felicitat, com diu un amic meu, no és mai absoluta, sinó que és una suma de petites felicitats. I aquests dos últims dies han sumat força...
 .
- La felicitat de sopar davant la llar de foc....(oh! és que feia molt de temps que no menjava torradetes a foc de llenya!)
.

- La felicitat  de llevar-se en un poble que amb prou feines sobrepassa els 1000 habitants

- La felicitat de trobar poblets petits enmig de les muntanyes


- La felicitat de poder fer una foto a una vaqueta (peludeta i suau):

.
Jjajaja sembla que no hagi sortit mai de casa!!! jajajajaja :-)
Ep gent! que demà surt el número 10 de Bibliotecaris de paper... no us el perdeu!

 

La peli del domingo: También la lluvia [Icíar Bollaín]

Y hoy domingo, seguimos con mi afición por los dramas y las pelis made in Spain (alegraros: esta vez no va de Guerra Civil ;D)

El miércoles fui al cine a ver "También la lluvia", de Icíar Bollaín:


No es el típico drama de lágrima fácil que te obliga a recurrir a los kleneex cada dos por tres, sino que es de ese tipo de dramas que te hac sentir mal en cada minuto.
La película va de otra película, es decir, se centra en el rodaje de una película que gira entorno la figura de Cristóbal Colón. El director (Gael García Bernal) quiere mostrarlo como un explotador de indígenas. El problema es que para ello (y siguiendo los consejos de Costa [Luís Tosar], el productor) van a rodar a uno de los pueblos más pobres de Bolívia, donde cada actor les cuesta unos dos dólares al día.

Hay además otro problema: la película se graba en la ciudad de Cochabamba, donde en el año 2000 hubo lo que se llamó "la guerra del agua": el agua se privatizó y querían subirla de precio en un 300%. Los sueldos de la población no permitían acceder a la necesidad básica e hubo una revolución (me siento a veces muy ignorante cuando veo que cosas como ésta no las sabía ni había oído nunca a hablar de ellas).

En fin, que la película que quieren grabar sobre Cristóbal Colón coincide con esta guerra, y entonces las cosas que pasan te hacen sentir mal de verdad: un pueblo luchando por una cosa básica, los otros pensando solamente en la película, ver como todo se va repitiendo al largo de la historia... (agua, oro...). 


El guión parte de Paul Laverty guionista habitual de Ken Loach (y pareja actual de la directora).
La verdad es que es una peli que me daba bastante pereza ir pero que al final no me arrepiento...!
.
.Puntación (sobre 5)
.

22 de gener 2011

Mundials de Surf de Neu

Avui no ha restaurant.
Estic en plena crisi, jajajaj! (bé, és que la VISA se'm va ratllar i he estat una setmana sense pagar amb la targeta enlloc, sense poder treure diners del caixer...) xD

I avui estic a La Molina, on s'estan celebrant els Mundials de Surf de Neu.
Si tot està anant bé, ara dec estar amb uns esquís als peus i mirant de no pendre mal.


Ah! i gràcies a Blog Barcelona, que va sortejar 5 forfets i com que tinc molta sort, em va tocar :D
(només havies de ser una de les cinc primeres persones en comentar aquesta entrada).

Si no he caigut rodolant per un barranc, ens veiem en breu!

21 de gener 2011

DHUBdoc: la inauguració!

Ahir van inaugurar el centre de documentació de Disseny Hub Barcelona i m'hi vaig deixar caure (en realitat jo volia "patatetes", però no va haver-hi sort jejeje)


La inauguració va anar acompanyada d'una taula rodona (Miquel Térmens / Anuska Menéndez Prieto / Abel Benito / Jordi Serchs / Albert Sierra Reguera) i de diverses intervencions en "fila zero" (Josep M. Tremoleda / Roberta Bosco / Josep Maria Lladó / Ramon Pruneda / Jordi Andreu / Ciro Llueca / Mercè Muntada / Robert López Galera).
O sigui, molta gent! i com que eren de diferents sectors, es van generar opinions de tota mena. Jo em quedo amb la frase del Jordi Andreu: no és el mateix guardar que arxivar.
.
Ah, que no ho he dit: la taula rodona portava per títol: MEMÒRIA IMPOSIBLE? ARXIVAR DISSENY EN L'ERA DIGITAL.


Anècdota: la taula rodona era a les 18h i com que sortia de DIXIT a les 6 i pico, vaig arribar un pelín tard (carrer Montcada). Al arribar em van informar que la sala ja estava plena però que havien habilitat una pantalla abaix.
Em sento a mirar la pantalleta i, mentre enfocàven al Ciro, a darrera vaig veure a tres companys de la Facultat.. i per fer la conya, li envio un sms a un d'ells. La reacció em va fer gràcia, perquè el noi va veure l'sms i li va dir a les dos del costat (que ves a saber si es pensaven que estaven sortint per la tele jejejej) i van posar-se en plan somrient. Visca la comunicació 2.0 xDDD

Bé, que més, que més... estava ple de gent! i del nostre sector, tb! Jo anava allà en plan "no trobaré a ningú", però que va! mola, mola. 

I el centre, molt xulo! Té un sofà molt "de disseny":


Parteix d'un fons amb 9000 documents i una cosa guai: apliquen tecnologia RFID (bé, ho explico, perquè jo tampoc tenia ni idea, vale??) doncs RFID vol dir "Radio Frequency Identification", lo qual vol dir que es poden identificar, inventariar i controlar per radiofreqüències els documents de la biblio. Ale!
I són pioners en el tema. Però, sabeu?? Sabeu quina serà la primera biblioteca pública amb radiofreqüències d'aquestes? Atenció a la notícia:


Exacte! Lloret tindrà la primera biblioteca catalana amb el sistema aquest.

Bé, i ja està. Fins aquí la explicació. Només vull afegir que els carnets també tenen radiofreqüències d'aquestes i jo ja m'he fet el meu carnet DHUBdoc. Faltaria més! Quedarà molt maco en la meva col·lecció de carnets bibliotecaris (mi tesoro)(tot i que no en tinc gaires).

AH! QUEIXA, QUEIXA!!! AL DHUB NO TENEN PUNTS DE LLIBRE!!! Ja he informat als responsables.... jejejej :-) Tranquils, col·leccionadors de punts de llibre: jo vetllaré pels vostres interessos! ni una sola biblioteca sense punt de llibre! Campanya! jajajaja

No marxo encara! vull dir també que amb la presentació també han fet un document ben mono anomenat: "Breve guía de archivo para diseñadores: diez consejos para ayudar a los diseñadores a evitar el desastre en el mantenimiento de un archivo" i m'agrada el punt 6: ELIMINA A TUS ENEMIGOS (cinta adhesiva, encuadernadores metálicos, cintas de goma, clips, grapas, post-it, .... tot, vaja).
.

20 de gener 2011

[Lectures]: Mi madre era una mujer hermosa (Karlien de Villiers)

De la biblioteca, (como siempre), me llevé este libro:

Es un cómic bastante triste. Bueno no, triste no, es durillo. No es lo mismo.
La historia se situa en Suráfrica, en la época del Apartheid (tan cerca y tan lejos en el tiempo!) y des del punto de vista de una familia blanca, en concreto una de las dos hijas.
Es autobiográfica, nos cuenta el divorcio de sus padres, la posterior enfermedad de su madre, servicios sociales, problemas ecómicos, moral...

El final del cómic acaba también con la finalización del Apartheid.

 

Imágenes de: Trazos en el bloc

19 de gener 2011

BOBCATSSS 2011: Szombathely!

Bé, és hora de dir-ho:
.
ME'N VAIG AL BOBCATSSS'11!
.
.
El BOBCATSSS és un congrès (o sinònim) organitzat per estudiants de biblioteconomia europeus (library and information science students).
Aquest any ho preparen estudiants d'Hongria, Noruega i Àustria, i la seu és a Szombathely (Hongria) (després de tantes vegades que he escrit el nom de la ciutat en aquestes darreres setmanes, ja sé escriure-la sense haver-ho de mirar jajaja)
.
La veritat és que tot va començar una mica de casualitat... jo acabava de escriure allò per l'Ítem (community manager) i va sortir la convocatòria. Com que el tema era "Finding new ways" i hi havia un apartat de "New working methods > The library and information professional"... social network... i com que la Grelda, la noia amb qui vaig, també feia una mica de community manager, doncs vam pensar: i per què no?
.
I bé, aquí estem, a punt de marxar!!!
.
No és la primera vegada que vaig al BOBCATSSS (ja vaig anar al de Porto'09) (en vaig parlar al blog! dia 1, dia 2, dia 3, dia 4) però aquesta vegada no és un pòster, sinó una comunicació. Aviam què.

Serà a finals de gener-principis de febrer... i té pinta de fer-hi molt de fred!

Aprofito per agraïr des d'aquí a les persones que es van deixar entrevistar per la recollida de dades i a aquelles persones que van creure en nosaltres :)
S'han ajuntat moltes coses en poc dies, no podia començar millor l'any!!
.

18 de gener 2011

[Marcapáginas] Sorteo!

Últimamente he estado viendo lugares (blogs, páginas) dónde se sortean marcapáginas. Y bueno, he pensado que mi blog no va a ser menos!
Osea que a partir de hoy, habrá un sorteo cada vez que haya sección de marcapáginas (en principio, los martes).

Pero dejamos el concurso para luego y de momento me centro en mi última adquisición: Calendario de marcapáginas de Harry Potter:

Harry Potter Lesezeichen Kalender 2011

Bueno, la imagen la he sacado de internet, pero es que como van todos unidos en pack, me resultaba un poco molesto abrirlos para escanearlos, más que nada porque se estropean!
(Ya tengo otros de Harry Potter igual de bonitos ^^)

Y ahora... EL SORTEO!

Tampoco es nada del otro mundo, eh! Los marcapáginas que se sortearan serán siempre simples, pues mi colección no tiene tesoros... pero bueno.

Bases:

1. Para participar, tenéis que dejar un mensaje
2. Si nadie deja comentario, el premio quedará vacío (obvio! jajaja)
3. No se puede ganar dos veces en un mismo mes (pero si ganas la última semana de enero y la primera de febrero, si que sirve).

Y ya está. Es posible que todos lo que sortea ya los tengáis, pero bueno, más adelante miraré de poner cosas más "exclusivas".
De momento, para empezar, el sorteo de esta semana son 5 marcapáginas de Planeta de Agostini:
.
.
- Hiroyuki Asada: Tegami Bachi
- Wataru Yoshizumi: Spicy Pink
- Nobuhiro Watsuki: Armamento Alquimista
- Rumiko Takahashi: Rin-Ne
- Osamu Tezuka: Adolf
.
El ganador/a (si es que lo hay) se dará a conocer el próximo martes, cuando la sección vuelva y cuando se haga el segundo sorteo. Si dentro de 10 semanas nadie ha participado, el sorteo dejará de existir (no os da pena?? Participad aunque sea para tener más repetidos :D!)
.

17 de gener 2011

Surto a l'Ítem!

Doncs això, que surto al darrer número de la revista Ítem, del COBDC (Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya)
.
Número 53
http://www.cobdc.org/publica/item/item53.html
.
...
Em fa il·lusió...!!! És la segona vegada ^_^ :), ja que al número 50 vam fer una mini crònica del BOBCATSSS'09, amb l'Enric Zapatero i la Candela Ollé. Com que el número 50 ja és història, el teniu disponible lliurement a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert),
aquí.
.
Bé, doncs això. Que em fa il·lusió perquè és la primera cosa que publico així en solitari i, tot i que no és gran cosa ni cap gran article (no arriba ni a la categoria d'article), doncs per mi ja és molt! :-)
.
Estic a l'apartat de Dossier: "Experiències professionals en primera persona". Som 8 persones (tot noies, ara que m'hi fixo!) amb rols professionals "poc habituals" o "emergents". Jo parlo dels community manager :D
Les entrevistes s'han mantingut tal qual les vam enviar, per tant, tal com diu la introducció de la secció, són "col·loquials i sinceres".
.
Se'ns va enviar un guió i quasi totes les persones han respost les preguntes i han mantingut el format. Jo vaig fer-ho en plan crònica XD. No sé si està bé o què. Jo és que sóc novata! :-P
Ho vaig fer quan estava a Xile, jajaja! Vaig canviar les frases un munt de vegades...
.
Bé. Aprofito que parlem de publicacions per dir-vos que dilluns vinent surtirà el 10è número de Bibliotecaris de Paper, i que vindrà amb alguna novetat. Petita, però novetat!!!
De moment us avanço que....
.
JA TENIM ISSN!
2014-0665

.
.

16 de gener 2011

I'm in Quora

Ha nascut una nova eina, es diu QUORA: http://www.quora.com/
.
.
De moment encara no m'hi he passejat gaire. --> Un dels motius és que de moment la plataforma només permet l'anglès, tot i que ja hi ha moltes cosetes en espanyol... però amb un missatge al costat que hi posa "Needs to be written in english".
Suposem que això no trigarà massa en canviar, doncs no veig que sigui massa bo per una eina que el que vol és crèixer tingui limitacions d'aquesta mena! o sigui que suposo que passarà com la resta, i un cop aconseguit, passarem a demanar Quora en català :)
.
Quora entra amb força i sembla que se'n podrà treure força utilitat un cop estigui ben establerta. És com un
TwitterFacebookero però que es basa principalment en preguntes i respostes. (alguns ja parlen de la mort de Yahoo answers)
.
A nivell bibliotecari pot estar força bé, li veig possibilitats. A més no sembla una eina molt complicada, té una interfície bastant semblant a les que estem actualment acostumats.
.
Com funciona? Doncs tu pots seguir persones, temes i preguntes. I contestar-les, aprendre'n. També és interessant destactar que pots respondre les preguntes de manera nominal (es diu així?) o sigui, que surti el teu nom... i de manera anònima. Això pot ser bo..... fins a cert punt! Igual després ho treuen...
Després dir que té un sistema de cerca força bo, de manera que pots mirar fàcilment si allò que vols preguntar ja ho ha preguntat algú.
.
Aquí hi ha un vídeo que explica una mica tot força bé (SMLatam):
.


..
Bé, fins aquí les primeres impressions.
A
Quora només s'hi pot accedir, de moment, per invitació. Si algú encara no en té i en vol alguna, que m'ho digui, no problem (de moment no sembla que es gastin :D)
.

La peli del domingo: La buena nueva [Helena Taberna]

He de admitir que soy un poco monotemática: la mayoría de restaurantes que pongo son italianos y la mayoría de películas, sobre la Guerra Civil española. Pero cada cuál con sus gustos, ¿no? :-)
.
Hoy toca ésta:
.
.
Dejando de lado el argumento por un moment, vamos a decir que sale Unax Ugalde: ésto está bien (es muy majo :D)
.
La película se centra en el papel de la iglesia en la guerra (suena típico pero no lo es: no son tantas las pelis con este enfoque), básicamente protagonizado por un párroco joven y su primer destino, el pueblo de Alsasua (Navarra).
.
Él llega al pueblo y se encuentra con gente a favor de la iglesia y gente en contra (1936). Él se lo toma bien y no le nega nada a nadie, siendo todos los ciudadanos iguales y con los mismos derechos. Pero... llegan "los malos" (esos que luego ganan la guerra) y empiezan las muertes...
.
.
Miguel, que así se llama el protagonista, debe hacer caso a su posición como parte de la iglesia, pero lo único que hace es seguir su corazón, y eso lo pone en problemas con el gobierno y con la propia iglesia, quien no duda en sustituirlo.
.
La historia de Miguel se basa en un hecho real (Marino Ayerra, exiliado a Latinoamérica al acabar la guerra).
.
.Puntación (sobre 5)
.

15 de gener 2011

Restaurante de la semana: Smilo

Esta semana os hablo de un restaurante italiano que descubrí el otro día y que me gustó mucho: Smilo.
.
.
Se trata de un "ristorante - pizzeria" ubicado en la calle Plau Claris, entre Valencia y Mallorca (paralelo con el Passeig de Gràcia).

¿Qué me gustó? Yo no sé la pasta como será, pero las pizzas están bueníssimas: son super finas :)

El local no pude verlo entero (tengo que volver a investigar): cuando entras hay como una primera parte con mesas, que es dónde nos ubicamos nosotros, y luego hay un pasillito que lleva a otra zona, pero que ya no ví (tendría que haber ido al baño, para investigar más!) :-)

Ahora una cosa que no me gustó: a fuera había un cartel que ponía que daban una targeta de findelización (comes X días y te sale una comida gratis, como las promociones lavacoches). Muy mal porque lo vimos al salir y muy mal porque los camareros no lo ofrecieron...

En la página web hay otras promociones (http://pizzasmilo.com) por ejemplo: si reservas para un mínimo de cinco amigos, tu comida te sale gratis (sin bebida). También que, si lo pides para llevar, tienes un 10% de descuento.

Finalmente, los horarios:

- Viernes / sábado: de 13 a 17 y de 20 a 01.
- Los otros días: de 13 a 17 y de 20 a 24.

Valoración final: 7'3

Comida (variedad): 8/10
Comida (cantidad): 7/10
Comida (calidad): 9/10

Precio: 7/10
Servicio (personal): 6/10
Ambiente del local: 7/10

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails