07 de desembre 2011

Els anys que passen (i els dibuixos que es queden)

Porto uns quants dies a Lloret i només m'han servit per reafirmar que cada cop em costa més encaixar en el poble on vaig viure durant més de 18 anys i la majoria de caps de setmana i períodes festius. 
Penso que la vida "al poble" té un ritme diferent: la gent es casa, es compren pisos i tenen fills (bé, no necessàriament per aquest ordre). O monten negocis, que també.


Miro la gent que m'evolta a Barcelona i veig que tenen un ritme de vida semblant al meu, però a Lloret tothom s'estabilitza i quan em creuo pels carrers amics/gues del col·legi i establim una petita conversa, sempre em sento molt inferior. Com si haguès de donar excuses per no estar hipotecada o m'hagi d'avergonyir de no tenir una feina estable o fins i tot (valga'm deu!) estar encara estudiant. Val, no és el cas perquè ja he acabat... però fins l'any passat quan deia que estava estudiant... no sé.. en canvi a Barcelona la gent és més diferent les unes amb les altres i ningú es sent malament. Almenys és com ho veig jo! (tot i que s´n afirmacions que en segons quin context i cas poden sonar exagerades, ho sé!). Estic generalitzant.

I els anys passen. Relativament ràpid. L'altre dia vaig anar a un restaurant amb ma mare i vaig trobar una antiga companya de classe. Anava amb la seva filla... de dos anys, aprox. La vaig saludar i ella li va dir a la nena... "mira, aquesta és la Eli, li agradada molt dibuixar!"

En el fons ho penso i és una descripció que em va fer gràcia. No m'he dedicat mai a dibuixar ni tinc tècnica per fer res seriós, però que jo recordi, sempre he dibuixat.. i sobretot a classe :). I potser és així com em recorden antics companys i companyes, "aquella que a classe sempre feia dibuixets als llibres i llibretes". I m'és igual si em surten bé o no em surten bé. Dibuixar em distreu, és guai, m'agrada. 


Per contra, odiava (i encara força) pintar els dibuixos per dins. 
Alguna vegada la meva mare m'havia comprat els típics quaderns de COLOREAR i eren un rollo patatero. 

I al cole vaig agafar un trauma perquè la profe de dibuix odiava els plastidecor i ens ho feia pintar quasi tot amb colors de fusta. I són un rollo. Ara m'hi he acostumat una mica, però coi, els colors de fusta es trenquen... i el 70% és fusta que no serveix. 
Amb els plastidecors es pot pintar fins i tot utilitzant tot el color en horitzontal. Molen (no se rompen, no se ensucian, se pueden borraaar, plastidecor, plastidecor).

Total que em vaig passar un piló d'anys suspenent dibuix al cole perquè clar, a l'igual jo havia de fer-li cas! sempre haviem de fer un dibuix i entregar-lo una setmana després... a vegades pintat amb colors freds, càlids... un rollo, molt rollo. Cada cosa té el seu color i punt. Al final mai els pintava perquè ho trobava sumament avorrit.
O sigui que sempre acabava suspenent.Però amb orgull! :D

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails