02 de novembre 2011

Martes con mi viejo profesor (Mitch Albom)

En esta vida no existe el "demasiado tarde"

Ara fa unes setmanes vaig acabar de llegir Martes con mi viejo profesor.

És un llibre molt maco i força trist, però que despren molta energia positiva. El llibre és un fet real: l'escriptor Mitch Albom visita cada dimarts el seu antic professor universitari, Morrie Schwartz. Morrie pateix una enfermetat, ELA (esclerosis lateral amiotròfica), que fa que cada setmana tingui menys mobilitat.


Cada setmana es reuneixen i li va donant lliçons per viure, per veure la vida d'una manera àmplia i senzilla. Per què necessitem més diners? Més cotxes? Més coses? Més és bo? Ens venen aquest missatge i ni tan sols ens parem a pensar-lo, ni parem atenció a les coses que són realment importants. Com diu el llibre, estem molt ocupats amb billons d'actes petits i no veiem més enllà. Cal tenir un cos 10? La naturalesa ens dóna. La naturalesa ens treu.

Ted Koppel, un d'aquests homes que presenten un "nightline" (o com es diguin els shows aquests de nit en primetime als Estats Units) va visitar-lo un parell de vegades. El programa va ser vist per molta gent.


Al Youtube estan tots els vídeos, i es veu clarament la diferència entre el Morrie del primer vídeo i el Morrie de l'últim vídeo. 
Una de les frases que més impacta i que potser més dóna de pensar és quan Koppel va preguntar a Morrie que era el que li feia més por d'aquell deteriorament lent i fastiguejador. Morrie va dir:

- Bé, Ted, algun dia, potser ben aviat, algú m'haurà de netejar el cul.

Suposo que és molt dur veure com et vas degradant...
Del llibre se n'han fet moltes edicions i fins i tot una TVMovie (EEUU)
 

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails