16 de setembre 2011

Els dibuixos que ens han fet crèixer

Per acabar la setmana laboral (almenys la meva), avui volia fer-me ressó d'una notícia que ha aparegut aquesta setmana a la premsa: 

Bob Esponja pot produir "dèficit d'atenció" i d'altres 
problemes d'aprenentatge. (Ara Criatures)


A mi en general no m'agraden massa els personatges de color groc. Sempre he dit que els colors tant potents m'estressen XDD 
Mai he vist més de dos minuts de Bob Esponja (fins fa dos o tres mesos no n'havia sentit ni l'opening), però que consti que no tinc res contra l'esponja. Ho dic més que res pels Simpson. Amb el temps m'he deslligat d'ells (tot i que al principi m'agradaven molt, és cert)... aquells colors tan bàsics... (I per no parlar del Sr Piolín!)

Realment em van arribar a agradar molt, tenia llibres, un casette, peluche...

Bueno en fi, que la notícia no rau en els colors (cosa que hauria confirmat la meva teoria), sinó en el ritme accelerat de la sèrie!
Llavors és quan em plantejo que la nostra generació, la bona, la dels 80, no ha tingut aquests problemes d'infància perquè els dibuixos que vèiem nosaltres no eren gens accelerats... 
Un exemple:


El reconeixeu? Recordeu quanta estona (o quants capítols) trigava "l'Oliver" en creuar el camp??? Eren camps enromes, per ser la lliga de fútbol infantil :P (que per cert, a final de la sèrie fitxa pel FC Barcelona, i va en sèrio).
-
A més, hi havia molts més drames: la pobra Heidi condemnada a viure amb la tonta de la Rottermeier que li canviava el nom; el pobre Marco viatjant per tot el món passant misèries per trobar a la seva mare....


I la Candy Candy? quin drama de sèrie! (era quasi la meva preferida). Nena orfe, que va amb una família, se li mor el noi que li agrada, l'acusen de lladre, la recuperen, l'envien a un internat on troba el seu segon amor, que també acabava malament... etc .... ai en Terry, que maco era en Terry, que no feia cas de ningú... (sense oblidar el pobre i perfecte Anthony, DEP).

Jo m'alegro d'haver vist infinitat de dibuixos que m'han fet crèixer sana i feliç :-) 

Enllaços relacionats:

2 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Jo no tinc problemes amb cap mena de dibuixos. No miro els nous, no he vist mai cap episodi d'en Bob Esponja (però un trosset sí i em va agradar), encara que els d'aquest estil els trobo interessants perquè tenen un humor força bèstia. Per exemple, Ren i Stimpy eren molt bons.

Els Simpson m'encanten, la gent que els critica amb la típica frase de "ja no és el que era" s'equivoca perquè totes les temporades tenen capítols bons i capítols dolents, de fet les primeres tenien un humor molt innocent... i l'anime... què dir de l'anime...

Sí, el de quan nosaltres érem petits era més "mono". Ai, el tòpic de la durada dels partits... llegiu el còmic i veureu que és invenció de la tele per fer-ho durar! I el protagonista, en Tsubasa, no només va anar a parar al Barça, sinó que el còmic encara es publica 31 anys després i... encara juga al Barça, on porta molts anys!

Lleonard Pler ha dit...

Els dibuixos japonesos tenen un altre tempo, més lent, estiren les situacions. Passava a Oliver y Benji, a Bola de Drac, etc... Aleshores criticaven que els dibuixos japonesos incitaven a la violència i els Teletubbies a l'homosexualitat, i ara de Bob Esponja critiquen la seva "velocitat"... Absurd. Bob Esponja és una sèrie actual, però de qualitat i intel·ligent.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails